|
Les migracions
humanes |
|
Tecnologia
33
|
|
|
|
|
Per
un món sense barreres !! |
|
Recursos tecnològics per
al control de les fronteres |
|
|
|
|
La Gran Muralla xinesa
|
|
La Gran
Muralla xinesa és l'intent més antic d'impermeabilitzar una
frontera. La seva construcció va començar cap el s. III aC.
I es va aturar el s. XVII, aconseguint una longitud total de 7.250 km. Hi
varen participar centenars de milers de persones, presoners, esclaus, soldats
i camperols que utilitzaren tota mena de materials, com ara pedres (algunes
de vàries tones de pes), maons, troncs i tova.
|
|
La Gran Muralla pretenia mantenir
fora
de la Xina els altres pobles
no xinesos
|
|
A la part més ben construïda,
l'alçada era de 7 a 10m. L'amplada de la base era d' uns 7m, que es
reduïa fins a 6m a la part superior. Això va permetre emprar-la
com a via de comunicació tant per al transport de mercaderies, com
de tropa.
La muralla estava equipada amb torres i fortificacions comunicades entre
si mitjançant senyals visuals, lluminoses i de fum.
Els mongols de Gengis Khan van envair
la Xina a començaments del s. XIII, sense que la muralla representés
cap obstacle seriós. Però la seva ineficàcia fou deguda,
especialment, al benestar i la pau entre els habitants d'ambdós costats
de la muralla, que van acabar formant un sol poble. Tan evident va ser la
inutilitat de la Gran Muralla que part dels seus materials es van utilitzar
per construir habitatges.
|
|
|
|
|
El limes germanicus dels romans
|
|
Els romans anomenaven limes a la
frontera que els separava dels pobles bàrbars o "no civilitzats".
A Europa el "limes germanicus"
va començar a ser fortificat cap a finals del s. I dC. Els 550 km del
limes havien de protegir els territoris ocupats pels romans al nord del Rin.
Al llarg de la frontera es varen talar franges de bosc que es vigilaven
amb simples torres de fusta i es protegien amb palissades. Més tard
les torres es varen fer de pedra i s'afegí un fossar i un terraplè
darrera la palissada. El limes va restar en servei durant uns 175 anys, fins
que, finalment, la pressió de les tribus germàniques (cap al
265 dC) el varen desbordar i Roma va abandonar tots els territoris de la dreta
del Rin.
|
|
|
El limes va intentar aturar
la entrada dels pobles bàrbars a les terres de l'imperi romà.
Tanmateix, malgrat tractar-se de les millors tècniques de l'època,
el limes no va assolir l'objectiu de blindar indefinidament la frontera.
|
|
|
|
|
El Teló d'Acer entre les dues Alemanyes
|
|
Després
de la II Guerra Mundial, entre els països de l'Europa Occidental i els
de la Oriental es va crear una separació ideològica, econòmica
i militar, coneguda com a Teló d'Acer. Aquest es va materialitzar a
partir de 1952 en el blindatge de la frontera entre les dues Alemanyes, Oriental
i Occidental i, des de 1961, en el mur de Berlín. |
|
|
|
|
El Teló
d'Acer havia d'impedir per sempre la deserció cap l'oest capitalista.
|
|
|
|
|
La impermeabilització
d'aquesta frontera es feia mitjançant murs de formigó, filats
de filferro espinós, filats electrificats, dispositius de tir automàtic,
camps de mines, a més de nombroses torres de vigilància. A
les torres, disposades de manera que existís contacte visual entre
elles, feien guàrdia un oficial amb 4 o 6 soldats. Per a la nit cada
torre estava equipada amb un focus de 1.000 W de gran abast.
|
|
|
|
El Teló d'Acer en xifres
|
Instal·lacions |
Frontera interalemanya
|
Mur de Berlín i rodalies
|
Longitud total
|
1.378,1 km
|
155,0 km
|
Tanca metàl·lica
|
1.265,0 km
|
66,5 km
|
Tanca de senyalització
|
1.185,7 km
|
127,5 km
|
Camins de ronda
|
1.339,1 km
|
124,3 km
|
Fossars antivehicles
|
829,2 km
|
105,5 km
|
Torres d'observació
de diversos tipus
|
629
|
302
|
Bunkers
|
473
|
20
|
Tanques amb infraroigs
|
232,4 km
|
|
Camps de mines
|
339,1 km
|
|
Metralladores accionades
per dispositiu automàtic
|
60.000 (aprox.)
|
|
|
|
|
|
El Teló
d'Acer va desaparèixer amb la obertura de la frontera interalemanya
el 9 de novembre de 1989, a conseqüència dels canvis polítics
que varen acabar pacíficament amb el bloc soviètic. Un cop més
una frontera infranquejable resultava al capdavall inútil.
|
|
|
|
La frontera entre Estats Units i Mèxic
|
|
La frontera dels Estats Units amb
Mèxic té una longitud de 3.200 km. Malgrat el trànsit
anual de 100 milions de persones, és una de les fronteres més
controlades del món. Alguns dels seus trams estan protegits per un
mur de formigó (amb filats) que en arribar a les platges de Tijuana,
s'endinsa uns 200 m en el mar.
La xifra d'immigrants "sense papers" als Estats Units s'estima en més
de 5 milions de persones, aproximadament el 2 % del total d'habitants. Però,
tan sols 4 de cada 10 indocumentats han entrat per la frontera sud dels Estats
Units. No obstant això, en aquesta frontera actuen 8.000 agents de
la patrulla de fronteres (Border Patrol), mentre que en la del Canadà,
amb una longitud superior, només n'hi ha destinats 500.
|
|
|
|
|
Les creus al mur fronterer prop de Tijuana (Mèxic)
recorden els
immigrants morts que no han aconseguit creuar la barrera que
separa el subdesenvolupament i la misèria del
somni americà.
|
|
|
|
|
La "Border
Patrol" disposa de visors d'infraroigs per a la visió nocturna, sensors
de moviment, cambres de televisió, gossos ensinistrats per a la detecció
de persones, reflectors d'alta potència i tota mena de mitjans de
transport, com ara bicicletes, motos, "quats", vehicles tot terreny, llanxes,
helicòpters artillats, avions i globus aerostàtics. A aquest
dispositiu s'afegeix el control informatitzat dels passaports i la nombrosa
xarxa d'informadors a ambdós costats de la frontera. A més,
es preveu la utilització de bales de goma, gasos lacrimògens
i explosius de dissuasió per foragitar a qui intenti creuar il·legalment
la frontera.
|
|
|
|
|
|
Part de les morts que es produeixen al travessar
la frontera entre els Estats Units i Mèxic tenen lloc al dessert d'Arizona.
Empaitats per les patrulles de frontera els grups d'immigrants es perden
molt sovint pel dessert i moren d'esgotament i deshidratació.
|
|
|
|
|
|
|
El resultat
de tot plegat és l'increment del negoci de les màfies de "polleros"
o "coyotes" que passen als indocumentats per la frontera. A més, a
conseqüència de la desesperació dels immigrants, augmenta
la xifra de morts, sobre tot al travessar el desert o per la repressió.
Segons la "Secretaría de Relaciones Exteriores" de Mèxic cada
20 hores mor un immigrant mexicà a la frontera amb els Estat Units.
|
|
|
|
|
Persones mortes en intentar
traspassar
la
frontera entre Mèxic i els Estats Units
|
1996
|
87 |
1997
|
149 |
1998
|
329 |
1999
|
358 |
2000
|
491
|
|
|
|
|
|
|
El dramatisme d'aquestes xifres s'accentua encara
més si es comparen amb els 191 morts enregistrats oficialment en els
intents de traspassar el "teló d'acer" i el "mur de Berlín"
en tota la seva història. El cert és que la fam és
més forta que la por i que els recursos manquen a l'Amèrica
Llatina, mentre abunden als Estats Units. Per aquest motiu, el flux d'immigrants
indocumentats, que actualment és d'un miler al dia, difícilment
s'aturarà en els propers anys.
|
|
|
|
L'estret de Gibraltar i la frontera d'Espanya
amb el Marroc
|
|
A Melilla,
per impermeabilitzar la línia fronterera s'ha previst una tanca doble
d'acer, de 7 km de longitud, 4 m d'alçada reforçada amb torres
d'observació, i equipada amb 70 càmeres de vigilància
i sensors òptics i acústics.
Han dissenyat, a més, un sistema de tarja digital que pretén
discriminar, dels 50.000 persones que creuen la frontera cada dia, d'anada
i tornada, els possibles immigrants irregulars. Les tragetes magnètiques
es fan a la mateixa frontera en uns 10 minuts, contenen la fotografía,
les dades i les empremtes dactilars de cada persona. Per traspassar la frontera
cal col·locar la targeta sobre un visor amb escànner i prèmer
amb el polze sobre un pantalla sensible. En tres segons un sistema informàtic
reconeix les empremtes i verifica les dades. Les targetes es lliuren només
als habitants de la zona fronterera.
Només a Melilla, la impermeabilització de la frontera i el
control electrònic als punts de pas es calcula que haurà costat
uns 12 milions d'euros (2.000 milions de Pta), als que cal afegir cada any
1,2 milions d'euros (200 milions de pesetes) de manteniment.
Per al control del pas entre Àfrica i Europa s'està desenvolupant
actualment el pla SIVE (Sistema Integral de Vigilancia del Estrecho) que ja
ha començat a funcionar a partir de l'estiu del 2002.
El SIVE estarà format per estacions costeres amb torres equipades
amb radar, càmeres de visió nocturna i diurna i una càmara
infraroja capaç de detectar l'escalfor d'un cos humà o d'un
motor a 17 km de distància. Les estacions, fixes i mòbils, comunicaran
les dades a un centre de control, situat a Algecires, on seran verificades
i es donarà l'alerta. Qualsevol embarcació sospitosa s'ha de
poder localitzar a 10 km de la costa. En 20 minuts, i abans que s'acosti a
menys de 5 km de la riba ha de ser identificada abordada pels helicòpters
o les patrulleres de la Guàrdia Civil. Es tracta que les patrulles
en terra no hagin d'intervenir i els immigrants siguin rebutjats cap a la
costa africana i no arribin a trepitjar terra europea. |
|
|
|
|
L'equipament
del SIVE, segons el diari "El País"
|
|
|
|
L'objectiu
principal del pla SIVE es mantenir allunyats a magrebins i subsaharians de
les costes d'Europa. Però, els fenòmens migratoris provenen
de la necessitat i la desesperació i, aquestes no disminueixen amb
el blindatge de les fronteres. Els immigrants que aconsegueixen passar i
establir-se intentaran portar la seva familia. És l'anoment "efecte
crida". Altres parents, amics o veins també voldran millorar les seves
condicions de vida. No els frenarà la por al fracàs, un cop
davant la frontera i lluny de les seves llars, ho intentaran indefinidament,
doncs ja poca cosa els quedarà per perdre.
|
|
|
|
Activitats |
|
Féu un debat entre els companys,
intentant respondre aquestes preguntes:
- Us semblen molt segurs els sistemes de control
previstos al SIVE? Que passarà si apareixen simultàniament
moltes més pasteres que patrulles té la Guardia Civil? Penseu
en altres situacions d'aquest tipus i expliqueu què pot passar en cada
situació.
- Un cop completat el pla SIVE en el 2004, el
seu cost haurà estat d'uns 120 milios d'euros (20.000 milions de Pta),
sense comptar les despeses de manteniment del sistema. A aquesta xifra caldrà
afegir la seva possible extensió a més punts de la costa andalusa
i a l'arxipèlag canari. Se us acut una altra manera d'invertir aquesta
quantitat de diners, per afrontar la immigració d'una forma més
eficaç, justa i duradora?
- En aquest article es dubte de l'eficàcia
d'altres intents de construir barreres per tal d'evitar desplaçaments
en massa de poblacions: la Gran Muralla xinesa, el limes romà o el
Teló d'acer. Què creieu que pot passar amb el SIVE en un futur?
|
|
|
|
|
|
Retorn a l'índex |
A l'activitat següent |
|
|
|