Hem creat, a la classe, un hàbit de conversa. Aquest cop, dialoguem del que ens agradaria ser de grans. Surten propostes de tot tipus, cuiners, pintores, caçadors de papallones, ...  QUAN DALÍ ERA PETIT, VOLIA SER CUINER.  Apa! Com jo ! diu L’Oriol Vidal  I, sabeu per què?, perquè en Dalí odiava els espinacs.  Aquesta primera aproximació a l’artista ha donat molt de sí, doncs els nens s’hi senten molt identificats.

La Gala va ser la musa d’en Dalí, el pintor l’estimava molt, i això ho han entès ràpidament els nens. Entre riures de complicitat entre ells, sortien frases com: La Mar és núvia del Joan, i en Manu de la Regina! Un cop més , els nens s’han sentit propers al pintor. Al buscar en llibres pintures d’en Dalí on aparegués la Gala, els nens s’han adonat d’altres símbols utilitzats, amb freqüència per en Dalí, com ara les crosses. Com el meu pare! – diu la Mar.-Porta crosses perquè l’han operat del genoll i sense elles no es pot aguantar de peu.

La casa que en Dalí va pintar amb somnis per la Gala, ha estat una de les coses que més els ha cridat l’atenció, el viu del seu vermell, és molt atractiu pels més petits, però també ho ha estat pel conte “EL SOMNI D’EN DALÍ” que tants cops hem agut de repetir a totes les classes.