Quan ja hem après una mica a disposar elements en un contenidor (pràctica 2) ,fent servir algun dels layout managers disponibles, ara és el moment de donar funcionalitat a aquests elements.Amb aquesta pràctica aprendrem a fer anar uns controls senzills: els botons i a més,amb això pretenem:

• Continuar amb l'aprenentatge del paradigma esdeveniment-oient (event-listener), que és la base de la funcionalitat dels controls.
  
  
• Aprendre a identificar quin objecte ha emès un cert esdeveniment.
  

• Explorar alguns dels mètodes de la classe java.awt.Color.

• Fer servir efectivament la noció de conversió (casting).

Cal recordar dues coses:

1. Donar als objectes que siguin del cas la condició de listeners d'una certa mena d'esdeveniments (events)
   
   
2. Afegir a la llista de listeners del control que ens ocupa els objectes que l'han d'escoltar

El mecanisme és el següent: quan definim la classe els fills de la qual han de ser listeners d'una determinada mena d'esdeveniment cal, a més de la clàusula extends (si és que aquesta classe la derivem d'alguna altra, cosa que és el cas més usual), fer servir la clàusula implements per a la interface. Així:

El resultat d'això és que,

a) ara la classe definida així no només hereta els mètodes de la classe mare, sinó que, també hereta els mètodes de la interfície corresponent, i

b) aquesta classe ja serà identificada per Java com a listener d'aquesta mena d'esdeveniments. En certa forma, els objectes derivats d'aquesta classe tenen ara una doble identitat: son, a la vegada, instàncies de la classe mare i de l'interfície. Per aquells que conegueu C++, això és el màxim que Java permet pel que fa a herència múltiple.

Ja està? No, no encara... Els mètodes de les interfícies són buits: no contenen cap instrucció i, com que el compilador ho "sap" ens n'avisa. Cal sobreescriure (override) aquests mètodes dins de la classe i posar-hi les instruccions que ens convinguin. Si preveiem que algun mètode de la interfície no serà utilitzat, deixem-lo sense cos, sense instruccions, sense línies de codi al seu interior, però el mètode ha de ser-hi!

quan el premem,el botó, en prémer-lo, emetrà una instància de java.awt.eventActionEvent (això no cal programar-ho, és una de les funcionalitats que ja porta la classe java.awt.Button). Haurem de definir algú que escolti al botó: serà el propi frame, el qual ha de ser definit ara com

Per tant, caldrà que, inexcusablement, la classe Botons01 implementi l'unic mètode de la interface java.awt.event.Action Listener, que és public void actionPerformed(ActionEvent e) en el qual hi posarem les instruccions necessàries per tal que el label canviï de color.

D'altra banda, tot just després de definir el botó, haurem d'incorporar el frame a la llista dels qui l'escolten. Això ho farem amb la línia

Com que el label es crida des de dos mètodes diferents (un quan el construim, a main, i una altra quan el canviem de color, a actionPerformed) cal que sigui una variable de classe i, per tant, accessible a tots els seus mètodes. Això ho fem mitjançant la declaració del principi de la classe:

Si hi ha més d'un control que envia esdeveniments al mateix listener, és clar que cal dotar al listener de la capacitat de distingir quin dels controls és l'emissor de l'esdeveniment per tal de decidir què ha de fer.

Encara que per a determinats tipus de controls hom pot acudir a d'altres mètodes, l'esquema general de resolució de la qüestió és acudir al mètode

public Object getSource()

de la classe java.util.EventObject, que és la classe mare de totes les classes d'esdeveniments, que l'hereden. Aquest mètode ens permet conèixer quin objecte concret ha estat l'emissor del esdeveniment i, a partir d'aquesta informació, decidir què fa l'objecte listener.

A més, en lloc de fer servir directament les classes java.awt.Panel i java.awt.Button directament, ara necessitem derivar-ne, respectivament, les classes ElMeuPanel (codi en fons taronja) i ElMeuBoto (codi en fons rosa). Per què?

• Com que el panel que ho conté tot ha de ser el listener dels esdeveniments que envien els botons, cal donar-li aquesta condició, cosa que implica definir-lo amb la clàusula implements i, obligatòriament, implementar-li el mètode public void actionPerformed(ActionEvent e) que la classe mare java.awt.Panel no té.
  
  
• Cal que l'objecte listener pugui distingir el boto origen de l'esdeveniment dels altres. Això pot fer-se de moltes maneres. Una ben senzilla és proveir al botó d'un identificador, un nombre enter, per exemple, com fem aquí; afegim la variable de classe int identificador i disposem el mètode constructor de manera que, en construir-se l'objecte, aquest adquireixi un identificador únic. Cal, a més, fer possible preguntar-li al botó quin és el seu identificador i això es pot fer de dues maneres:
  
  
  • Declarar la variable identificador com a variable pública (public int identificador;) però, com que cal reduir al mínim el nombre de variables públiques, aquesta és una pràctica no recomanable i, per tant, no apareix a l'exemple.
    
    
  • Escriure un mètode public que serveixi per obtenir el valor de la variable identificador: és el que hem fet a l'exemple al mètode getter public int getIdentificador ()
    
    
  És clar que, com que aquestes funcionalitats no són pas presents a la classe java.awt.Button: cal derivar-ne la classe ElMeuBoto i implementar aquestes funcionalitats en la forma que acabem d'explicar.

posa a la variable botoObj l'objecte emissor de l'esdeveniment e. Per tant, ElMeuPanel ja "sap" quin és l'objecte emissor. Què cal fer ara?

Observeu que l'objecte emissor arriba aquí com a instància de java.lang.Object (la classe mare de totes les classes) i no pas com a instància de ElMeuBoto!. Això implica que si demanem botoObj.getIdentificador() el compil·lador ens respondrà que no hi ha pas tal mètode a la classe java.lang.Object.

• Per seguretat,primer cal demanar si aquest objecte botoObj és una instància de ElMeuBoto:
  
  

  if (botoObj instanceof ElMeuBoto) { ... }

  
  (Observeu l'ús de l'operador relacional binari "instanceof")
  
  
• Després, cal "extreure" de botoObj la qualitat de ser una instància de la classe ElMeuBoto (ara ja sabem que ho és). Això s'aconsegueix amb la conversió (casting, vegeu la pràctica 5 del mòdul 2 i la pràctica 2 del mòdul 3):
  
  

  ElMeuBoto botoMeu=(ElMeuBoto)botoObj;

  
  
• Ara, l'objecte botoMeu ja és una instància de ElMeuBoto, precisament l'objecte emissor de l'esdeveniment, i ja li podem preguntar quin identificador té:
  
  

  int idBoto=botoMeu.getIdentificador();

  
  
• I a partir del valor de idBoto, una estructura de control switch-case ens permet fer les accions adequades per canviar el text del label.

La classe java.awt.Button porta, però, una variable no pública, String actionCommand, que permet emmagatzemar una cadena (string) per a identificació. Per defecte, el valor n'és null.

Si volem fixar el valor d'aquesta variable hi ha el mètode setter public void setActionCommand(String command) i per recuperar-lo hi ha el mètode getter public String getActionCommand() el qual, si ActionCommand és null, retorna l'etiqueta (label) del botó.

Això ens pot estalviar de definir una classe derivada de java.awt.Button, tal com fèiem abans:

class Botons03 extends Frame {

    public Botons03() {
        addWindowListener(new WindowAdapter() {
            public void windowClosing(WindowEvent e) {
                dispose();
                System.exit(0);
            }
        });
    }

    public static void main(String args[]) {
        System.out.println("Starting Botons03...");
        Botons03 mainFrame = new Botons03();

        mainFrame.setVisible(true);
    }
}

    public void actionPerformed(ActionEvent e) {
        Object botoObj=e.getSource();