La part més útil de la programació JSP és la possibilitat de sumar la utilització de Java, JDBC i JSP per presentar a un navegador i a qualsevol lloc del món, les dades que contenen les nostres bases de dades.

El disseny d'eines d'accés i manipulació de dades està, a hores d'ara, força automatitzat. Els programadors professionals disposen d'eines de pagament que els ajuden en el desenvolupament de les aplicacions amb accés a dades. Forte i JBuilder, en les seves versions professionals, disposen de components prefabricats d'accés i gestió de dades. Fins i tot Dreamweaver de Macromedia ens pot facilitar bastant la feina si treballem amb el motor Microsoft Access.

També les especificacions JSP ens faran servei i ens facilitaran la programació de gestió de dades, a través de les Llibreries d'Etiquetes personalitzades. Gràcies a marcadors a l'estil de HTML, podem activar connexions, presentar taules, etc.

A partir d'aquesta pràctica recuperarem el que vàrem treballar a les pràctiques 4 i 5 del mòdul anterior per tal de fer-ho servir en aquest entorn d'aplicacions web.

En aquesta primera aproximació utilitzarem una metodologia poc neta, que desaconsellem per a les vostres aplicacions JSP: totes les passes del procés d'accés, consulta i actualització de dades les trobareu a la pròpia pàgina JSP en forma de scriptlet. Per fer un repàs dels conceptes necessaris pel maneig de bases de dades amb Java aquest enfocament és suficient, però. Ara bé, si projecteu escriure algun programa real, és aconsellable que utilitzeu la metodologia dels Java Beans que estudiarem a la pràctica 4.

Estudiem una mica en detall què hem fet:

• Utilitzem la directiva d'importació del paquet java.sql.*. És el paquet que conté les classes Connection, Statement, ResultSet per a la gestió de bases de dades.
  
  
• Al scriptlet principal, hi declarem una variable que contindrà els noms dels usuaris de la biblioteca "nomsencerusuari" i un enter, "comptador", que anirà fent el recompte dels usuaris.
  
  
• Introduïm la seqüència de connexió amb les dades, registrant el driver JDBC i obtenint la connexió.
  
  
• Un cop tenim la connexió, llancem la pregunta Statement i obtenim la resposta ResultSet.
  
  
• L'objecte ResultSet conté una matriu de dades, amb un registre per a cada registre de la taula que Access ens ha retornat. Podem navegar a través d'un ResultSet amb els mètodes first(), last(), o next(). El que fem en aquest cas és fer una lectura seqüencial del ResultSet des del primer registre fins al darrer amb un cicle while (resposta.next()) { ... }.
  
  A cada pas del cicle assignem a la variable "nomsencerusuari" la suma dels camps cognom1, cognom2 i nom de la taula usuaris:
  
  

  resposta.getString("cognom1")+" "+ resposta.getString("cognom2")+","+ resposta.getString("nom");

  
  També incrementem el comptador d'usuaris a cada pas del cicle.
  
  
• Finalment, tanquem Statement, que ens tanca automàticament ResultSet, i tanquem la connexió amb la base de dades: pregunta.close() i connexio.close().

Establir connexions amb el motor de dades és una feina molt pesada per un servidor d'aplicacions. Consumeix bastants recursos de l'ordinador i tarda molt de temps: la nostra aplicació ha de demanar permís al motor, esperar que aquest ens reconegui i, finalment, carregar un grup de recursos en memòria.

A l'aplicació de gestió d'usuaris que vàrem escriure en el mòdul anterior obríem una connexió de dades a l'iniciar el programa i la manteníem oberta fins a la sortida. La càrrega de la creació de connexions no era crítica perquè només la cridàvem un cop per a cada instància del programa. Aquest plantejament, que resulta raonable en aplicacions client/servidor convencionals, pot és possible en un entorn web.

Quan tenim un servidor d'aplicacions en marxa a Internet, el volum de feina que ha de fer és sempre imprevisible. Podem tenir un usuari connectat però també en podem tenir mil (el nostre servidor podrà suportar mil connexions a dades?), una cosa que mai passaria en una intranet d'oficina. A més, els usuaris que accedeixen des d'internet no els tenim localitzats amb la mateixa precisió que amb aplicacions convencionals: què passa quan un usuari tanca el navegador? El servidor d'aplicacions no ho sap perquè el protocol HTTP no treballa amb el concepte de sessió d'usuari. Podem obrir una connexió permanent per a un usuari en aquest context? És possible, però també difícil i insegur.

Aquesta discontinuïtat en l'accés als recursos del servidor des d'aplicacions web s'ha corregit, des del punt de vista de l'accés a dades, amb el treball a través de servidors de connexions (pools de connexions).

La idea és molt simple: en lloc de donar una connexió per cada aplicació o per cada pàgina JSP, creeem un grup de connexions que posem en marxa quan engeguem el servidor d'aplicacions. Tota la càrrega d'establir les connexions es concentra en el primer moment, en l'engegada del servidor. Les connexions queden sempre actives i, quan una pàgina web necessita accedir a dades, en lloc de crear una nova connexió i ralentitzar el rendiment de pàgina i ordinador, li passoem una connexió que ja està oberta, una cosa molt més ràpida i barata en el consum de recursos.

També puc limitar fàcilment el nombre de connexions admisibles, per adaptar-lo a les possibilitats de la meva màquina: aquelles peticions que es fan quan totes les connexions del pool estan ocupades, s'hauran d'esperar a que el servidor n'alliberi una.

En forma d'esquema es podria representar així:

Aplicació convencional:
Inici del programa		Connexió a la base de dades
		Feina d'accés a dades
		Feina d'accés a dades
		Feina d'accés a dades
		...
		Petició de tancament de l'aplicació
		Desconnexió de la base de dades		Sortida del programa

Aplicació web:
Apertura de la pàgina HTML		Obtenció d'una connexió del pool - Feina d'accés a dades - Retorn de la connexió al pool
		Obtenció d'una connexió del pool - Feina d'accés a dades - Retorn de la connexió al pool
		Obtenció d'una connexió del pool - Feina d'accés a dades - Retorn de la connexió al pool
		...
		Obtenció d'una connexió del pool - Feina d'accés a dades - Retorn de la connexió al pool		Tancament de la pàgina HTML

Pràcticament tots els servidors d'aplicacions disposen de classes que treballen amb pools de connexions. Resin també. És gairebé imprescindible utilitzar-les si penseu fer alguna aplicació web, ni que sigui a l'àmbit de la intranet de l'institut.

<html>
<head>
<title>Usuaris de la biblioteca</title>
<meta http-equiv="Content-Type" content="text/html; charset=iso-8859-1">
</head>

<body bgcolor="#FFFFFF" text="#000000">
<p><font face="Arial, Helvetica, sans-serif" size="2"><b>LLISTA D'USUARIS ENREGISTRATS
AL SERVEI DE BIBLIOTECA DE L'INSTITUT</b></font></p>
<p>
<%

String nomsencerusuari="";
int comptador = 0;

DBPool pool = DBPool.getPool("biblioteca");
Connection connexio = pool.getConnection();

Statement pregunta = connexio.createStatement();
ResultSet resposta = pregunta.executeQuery("select * from usuaris "+
                                           "order by cognom1");
    while (resposta.next()) {
        nomsencerusuari = resposta.getString("cognom1")+" "+
                          resposta.getString("cognom2")+","+
                          resposta.getString("nom");
        comptador++;
%><%=nomsencerusuari%><br><%
    }
pregunta.close();
connexio.close();
%>
</p>
Actualment la biblioteca compta amb <%=comptador%> lectors/es
</body>
</html>

Hem sustituït el mecanisme de connexió convencional:

per aquest altre:

Observeu que les instruccions d'apertura i tancament de la connexió són idèntiques que amb la programació sense pool. De fet, però, ara, quan executem connexio.close() no tanquem físicament la connexió, sinó que el pool la posa a la llista de connexions disponibles.

Vigileu amb la importació de la classe DBPool al començament de la pàgina JSP: <%@ page import="java.sql.*,com.caucho.sql.DBPool;"%>!