Del correu no se sap què se'n pot esperar. De debò que, per mica que s'hi pensi, fa basarda. Un dia vaig trobar a la bústia una carta que deia: "Si ets home, vine demà a les vuit del vespre al carrer de l'Albada número vint-i-vuit, principal segona." Era escrita imitant lletra d'impremta, i la signatura es veia una mica confusa, no se sabia ben bé si era d'home o de dona.

De moment vaig pensar que es tractava d'algun ximple, o d'una broma barata. Però després (el que pot la vanitat humana), em vaig sentir important.

Al final, després d'haver acordat una dotzena de vegades que no hi aniria, vaig anar-hi. A les vuit en punt trucava a la segona porta del principal del carrer de l'Albada.