Del
correu no se sap què se'n pot esperar. De debò que, per mica
que s'hi pensi, fa basarda. Un dia vaig trobar a la bústia
una carta que deia: "Si ets home, vine demà a les vuit del
vespre al carrer de l'Albada número vint-i-vuit, principal
segona." Era escrita imitant lletra d'impremta, i la signatura
es veia una mica confusa, no se sabia ben bé si era d'home
o de dona.
De
moment vaig pensar que es tractava d'algun ximple, o d'una
broma barata. Però després (el que pot la vanitat humana),
em vaig sentir important.
Al final, després d'haver acordat una dotzena de vegades que
no hi aniria, vaig anar-hi. A les vuit en punt trucava a la
segona porta del principal del carrer de l'Albada.
|