|
1.2. Situació
sòcio-econòmica i cultural del Raval.
L'Institut
està situat en el barri del Raval, del districte de Ciutat
Vella de la ciutat de Barcelona. Tot i que el barri del Raval
està situat al centre de la ciutat, podem catalogar-lo com
a centre-perifèric, donada la paradoxa existent en la valoració
i situació que té respecte a la resta de barris de Barcelona.
Tres
grans característiques defineixen l'actual fesomia del barri:
a)Diversitat en la procedència dels ciutadans que hi viuen.
b) Procés de transformació urbanística molt important. c)Situació
d'exclusió d'amplis sectors de la població.
a)
Diversitat en la procedència dels ciutadans que hi viuen:
Des
del seu desenvolupament amb la industrialització, el Raval
s'ha anat configurant com un barri receptor d'immigració.
La instal.lació de les indústries, principalmnent tèxtils,
va anar acompanyada d'un procés singular: l'edificació de
les anomenades cases-fàbrica. Aquest fet va representar l'arribada
de gran quantitat de població provinent d'altres zones de
la ciutat o dels pobles de les rodalies.
Aquesta
característica ha anat creixent al llarg del temps, des de
les diferents migracions internes de l'estat espanyol fins
a la situació actual, amb l'arribada de població provinent
d'arreu del món. Aquest fet es reflecteix en la diversitat
de cultures que es veuen en el carrer i en els centres educatius,
convivint ciutadans arribats d'altres països amb ciutadans
que sempre han viscut en aquest barri, però que també provenen
de tradicions culturals diferents, com és el cas significatiu
dels ciutadans de tradició cultural gitana. Aquest és un dels
trets que més defineix el barri respecte a la resta de la
ciutat de Barcelona.
Expressat
en xifres de l'any 1997 (si no s'indica especialment, aquest
és l'any de referència de les dades que apareixen en el conjunt
d'aquest document), si bé la població del Raval representa
el 2'3% del total de la població de Barcelona, el Raval acull
el 56'43% del total de ciutadans pakistanesos de la ciutat,
el 43'48% de població d'origen filipí i el 24'93% de marroquins.
La
immigració actual del barri és de persones i famílies que
per necessitat de millorar la seva situació econòmica i social
han deixat el seu país d'origen. La gran majoria provenen
del Magrib, Sud i Sud-est asiàtic, Àfrica subsahariana, Àmerica
Llatina, països de l'est d'Europa i ex repúbliques soviètiques.
Aquesta realitat no està al marge de la que es viu a nivell
global en les anomenades relacions Nord-Sud. Si el Raval s'ha
anat configurant com un focus important de determinada immigració
ha estat principalment per dues raons: atracció dels primer
contingents instal.lats al barri (endogàmia cultural) i pel baix preu del sòl de segona mà.
b)
Procés de transformació urbanística molt important:
Des
de principis de la dècada dels 90 el barri està vivint un
procés urbanístic molt important. Es caracteritza per la creació
de nous espais com a resultat de l'enderroc d’àmplies zones
del barri. Els llocs on les actuacions han estat més significatives:
els terrenys pertanyents a l'antiga Casa de la Caritat i el
Convent dels Àngels, l'espai als voltants del Convent de Sant
Pau del Camp i la continuïtat cap al nord de l'Avinguda de
les Drassanes, configuren el que s'anomena el Pla Central
del Raval.
Les
conseqüències d'aquest procés són encara de difícil avaluació.
Però a l’inici de l’any 2000 podem comprovar que no sempre ha afavorit els ciutadans
del Raval. Si bé ha facilitat l’entrada de llum a molts espais,
l’esponjament, que era molt necessari, també ha provocat el
desplaçamanet de persones que per una situació contractual,
no sempre legal, no han tingut dret a quedar-se amb les condicions
pactades per a fer les transformacions. El preu del sòl s’ha
encarit i en alguns punt s’ha aprofitat per especular tot
provocant el desplaçament de gent del barri. La ubicació de
conjunts i serveis culturals no sempre ha revertit en el veïnat
i s’utilitza més com a servei extern. Falta una definició
d’un pla integral per a la millora de la qualitat de vida
de les persones, cosa que hauria d’haver acompanyat la reforma urbanística aprovada fa anys.
c)
Situació d'exclusió d'amplis sectors de la població:
Des
de principis del segle XX, però especialment des de finals
de la Guerra Civil, el Raval ha patit un procés progressiu
de precarització social, infraestructural i arquitectònica.
No ha estat aliena en aquest procés la pèrdua del caràcter
obrer i industrial del barri. Poden caracteritzar aquesta
situació:
L'índex
d'atur més elevat de la ciutat de Barcelona; entre 2 i 3 punts
per sobre de la mitjana de la ciutat.
L’important
taxa d'analfabetisme (un 1% més que a la resta de la ciutat)
i de població que no ha acabat l'educació bàsica (30'36% en
el cas del Raval, 18'05%
si parlem del total de la ciutat).
Els
baixos nivells de renda i la minvada capacitat econòmica familiar.
És, en aquest aspecte, el barri pitjor situat de tota la ciutat
de Barcelona: si l'índex de la ciutat és de 100, el Raval
se situa en un 56'58.
L’habitatge.
Tot i que avui el Raval viu un procés de reconfiguració urbanística,
del qual hem parlat, la característica més extesa del barri
és la gran quantitat de vivendes petites i molt humides, que
acullen en molts casos famílies nombroses. Esmentar com a
dades significatives, que el 57'3% de les vivendes són inferiors
a 60 m2 (la mitjana de Barcelona es situa en el 29'6%) i que
als voltants del 70% de les vivendes han estat construïdes
abans de 1940 (fet que al total de la ciutat és del 25'5%),
no havent-se produït fins avui cap pla integral de rehabilitació
de vivendes.
La
drogaaddicció. La introducció de drogues dures al barri ha
estat un dels esdeveniments més problemàtics que ha viscut el Raval en els darrers temps.
La
prostitució. La zona de prostitució s'ubica en uns carrers
determinats del barri.
L’envelliment.
En termes demogràfics, el barri ha sofert una evolució paral.lela
a moltes altres
zones de la ciutat. Aquesta evolució es caracteritza per la
pèrdua de població en valors absoluts. Aquest procés ha anat
acompanyat per l'envelliment de la població (el grup d'edat
de 65 i més anys representa el 26'64% de la població del barri,
mentre que en el total de la ciutat representa un percentatge
significativament inferior, del 17'4%). El més preocupant
d'aquest envelliment és que genera gent gran vivint en solitud.
Aquesta
situació ha afectat de manera especial a molts dels joves
i adolescents que pateixen o han patit situacions de: desestructuració
familiar que es projecta en desestructuració personal i poca
estabilitat emocional; poca motivació per l'estudi, amb manca
d'un referent educatiu vàlid i coherent; respostes agressives
o inhibitòries davant les dificultats; habilitats i destreses
socials comunes i personals poc desenvolupades, que comporten
una important carència d'hàbits de comportament social...
Reflex
al barri:
Els
ciutadans del barri i les institucions que els representen
han lluitat des de fa temps per la millora i la dignitat del
Raval, per la recuperació del nom tradicional sense cap connotació
negativa. El moviment de suport a les famíliies nou vingudes
o amb necessitats, ha estat un dels elements més dinamitzadors
de la vida en el barri. La col·laboració entre aquestes institucions
i el centre educatiu ha de ser un dels eixos vertebradors
de qualsevol activitat pedagògica que, més enllà de plantejar-se
línies de contenció davant el caràcter estructural, crònic
i acumulatiu de l'exclusió, reivindiquen poder tenir els mitjans
i els recursos necessaris per poder assolir, amb el treball
ja iniciat, nivells de formació equiparables als de qualsevol
altre centre educatiu de la ciutat. En aquesta línia de treball
i reflexió cal contemplar les necessitats educatives d’una
franja d’alumnes 16-18 anys que volen estudiar formació professional
i no troben sortides ni en el barri ni a prop d’ell.
|
L'INSTITUT
PRESENTACIÓ
