Jo em donaria a qui em volgués
com si ni jo me n'adonés
d'aquest donar-me; com si ho fes
un jo de mi que m'ignorés.

Jo em donaria a qui em donés
a canvi meu per sempre més;
que res de meu no me'n quedés
en el no meu que jo en rebés.

Jo em donaria per un bes,
per un de sol, prò que besés
i del besat em desbesés.

Jo em donaria a qui em volgués
com si ni jo me n'adonés;
com una almoina que se'm fes

• 1. Quins són? Enumera'ls. Quin és el que hi abunda més?
• 2. N'hi ha algun que resulti sorprenent, per la seva originalitat o perquè designa una acció aparentment impossible?
• 3. Un recurs molt utilitzat en la poesia és el paral·lelisme. També l'anàfora, que consisteix en la repetició de dues o més paraules al principi d'una sèrie de frases o versos per donar-los més èmfasi. Tot aquest poema, en bona part, hi juga. Comprova-ho i anota-ho.
• 4. Aquest poema, evidentment, és de tema amorós: una mena de declaració de principis. En realitat, més que manifestar el seu amor per alguna persona concreta, el poeta hi expressa el que espera de la persona estimada. Què és el que n'espera? Expressa-ho amb les teves pròpies paraules en unes 10 línies com a màxim. )