Passió pel Barça

El divendres 25 de maig passejàvem prop de la Plaza Mayor de Madrid i ens trobàrem molts i molts seguidors de l'Athletic de Bilbao. Evidentment no em vaig poder estar de parlar amb un d'ells (he de dir que anava un xic alegre) i em donà una enganxina on hi deia un equipo, una filosofia, un sentimiento, un orgullo... Pensant en l'eslògan immediatament vaig pensar en el nostre: respecte, esforç, treball de grup, creativitat; valors que no han passat desapercebuts per a la resta d'equips de tot el món futbolístic i també d'altres àmbits que no són l'esportiu. El meu equip m'entusiasma i m'enorgulleix pel que hem exportat al món. Per això moltes vegades en faig referència (els que em coneixeu ja ho sabeu de sobres, oi!!!). M'agrada buscar el paral·lelisme amb la meva feina, és a dir, intento inculcar als meus alumnes el respecte, l'esforç, el treball en grup, la creativitat tan importants avui per a millorar la societat i ajudar-nos a ser millors persones primer i després bon estudiants.

Potser que no ens posem tan filosòfics i anem al gra. Mireu, jo sóc del Barça des de fa força anys. He de dir que un dels meus avis ja n'era molt aficionat. Us explicaré una anècdota d'ell relacionada amb el Barça. A principis del segle passat quan encara hi havia l'estadi de les Corts, l' avi va aconseguir anar a veure un partit del seu estimat equip. Corrien temps d'aldarulls i divergències polítiques molt acusades i com sempre es barrejaven política i futbol. Eren els anys vint, i en plena dictadura de Primo de Rivera hi va haver una gran xiulada a l'himne espanyol (més tard es clausurà el camp durant sis mesos), van fer-se detencions i l'avi se'n va poder lliurar, segons ell, gràcies a què portava una Mare de Déu al damunt (ara la porto també jo als partits del Barça). La Mare de Déu va estalviar-li la detenció de la Guàrdia Civil.

Hem passat molt de temps sense triomfs: fora de l'època dels Barça de les cinc copes, època Kubala, Cruyff... Temps grisos. N'he viscut alguns però sempre he continuat sent del Barça. Mai m'havia sentit tant orgullosa d'ésser d'aquest equip com ara i no ho dic només pels trofeus guanyats i el ressò mundial sinó per la filosofia que ha establert en Josep Guardiola i el seu entorn. També he de confessar que frueixo del joc tan vistós i acolorit amb rabones, dobles parets, passades a l'espai, desmarcades impressionats... i com no amb en Més i més, Messi. Aquesta és la cirereta de l'estil que executen els grans Xavi, Iniesta (el meu jugador talismà) juntament amb Sergio, Macherano... i el gran capità Puyol (tot cor culé). N'he anomenat alguns però són tots els jugadors els que fan aquest gran Barça; tothom té un jugador especial, però el més important és la patent Barça.

Podria estar escrivint hores i hores de futbol i d'aquest equip, però potser és més important que us quedeu amb les fotos de l'alegria i del final d'un cicle (l'era Guardiola) i el començament d'un altre, n'estic convençuda.

Força Barça!!! (i com diuen els del Betis, aunque pierda).

Dolors Puig, maig de 2012

Viquipèdia | Enciclopèdia Catalana
Història del Futbol Club Barcelona
Facebook de la Penya Barcelonista d'Hostalric
Vídeos de la Penya
Més articles d'aquesta web dedicats a Hostalric

© Institut Vescomtat de Cabrera · Hostalric