|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Departaments
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Diversos
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|

©
INS Vescomtat de Cabrera
|
|
Professor
numismàtic
El nostre professor de filosofia, Joan
Fontanillas, un apassionat de les monedes
COL·LECCIONAR MONEDES I PAPER
MONEDA
Un hobby que resulta molt divertit
i instructiu és la numismàtica, és a dir, l'estudi
i el col·leccionisme de monedes i bitllets, més coneguts
com a paper moneda. La diversió rau en el fet que hi ha monedes
des de fa milers d'anys i, si un sap captar tots els detalls d'una peça,
pot aprendre moltes coses de la societat que la va encunyar. És
com fer d'arqueòleg sense haver d'excavar. Aconseguir aquestes
peces, com llegireu més endavant, és molt més fàcil
del que sembla.
Què necessitareu? Doncs ben poca cosa. Anar recollint les monedes
que caiguin en les vostres mans i classificar-les amb l'ajut d'alguna
lupa, per apreciar millor els detalls. Podeu començar amb les monedes
que recull la vostra família o les monedes que de vegades acumula
una persona quan viatja a l'estranger. La manera més fàcil
és classificar-les per èpoques o països però
hi ha qui simplement les col·lecciona pels motius i símbols
que mostren: animals, escuts, monarques...
Següent pas. És important localitzar fires o botigues especialitzades
a prop de casa ja que allà un té l'oportunitat d'adquirir
noves peces i entra en contacte amb professionals i altres afeccionats.
A qualsevol fira de brocanters com ara la d'Hostalric, els dissabtes al
matí, o la Fira de Sant Narcís, a Girona, podeu trobar algunes
peces, però el lloc estrella que jo us recomano és la Plaça
Reial de Barcelona, tots els diumenges pel matí. Allà hi
trobareu monedes i bitllets que poden anar dels 50 cèntims a milers
d'euros. Per tant, tothom pot fer una col·lecció d'acord
amb els seus interessos i possibilitats. També hi venen lupes,
llibres, àlbums per a guardar les monedes, microbàscules
per a pesar-les
Una altra opció és la compra per Internet a llocs com ebay,
doocollect, todocolección
però no té el mateix
caliu que suposa tocar les monedes en una paradeta. Internet jo ho recomanaria
més aviat per a veure imatges de monedes i practicar, aprendre,
ja que hi ha molts catàlegs virtuals, articles
genials per
a instruir-se. A Girona hi ha poqueta activitat numismàtica, alguna
botiga a la zona antiga i poc més, però Barcelona sí
que aplega un bon grapat de comerços especialitzats. Per exemple,
a la zona que hi ha entre la parada de metro de Jaume I i el Carrer de
la Palla podeu trobar quatre o cinc botigues de primera categoria. Més
endavant podeu donar un salt qualitatiu i fer-vos socis d'alguna societat
numismàtica com ara el Cercle
Filatèlic i Numismàtic de Barcelona (CFNB) o l'Asociación
Numismática Española (ANE), on se'n pot aprendre encara
més i beneficiar-se de promocions, xerrades...
Segur que esteu pensant que, sense pràctica, us poden encolomar
alguna falsificació. Cert, però les botigues i paradetes
depenen de la seva reputació així que solen garantir l'autenticitat
de les peces i vosaltres, amb pràctica, acabareu tenint "ull
clínic". Heu de pensar que els preus són molt assequibles,
per exemple, per 20 € podeu tenir una moneda romana o una medieval
de Jaume I en molt bon estat, totalment llegible.
Sembla mentida que sigui tan fàcil fer-se amb objectes que tenen
segles d'antiguitat, oi? Heu de pensar que el comerç és
una activitat tan antiga com l'ésser humà. En un primer
moment es practicava l'intercanvi de béns com ara pells i menjar
però aquests, de vegades, tenien una caducitat o un volum que les
feien poc pràctiques. Aviat es va fer necessari algun objecte que
servís per als intercanvis sense fer-se malbé i que fos
fàcil de transportar. Així és com van acabar apareixent
les primeres monedes metàl·liques amb marques i gravats
que garantien el seu valor.

Encara hi ha molt de debat sobre on van aparèixer les monedes.
Es creu que van sorgir a Grècia al voltant dels segles VIII i VII
a.C. però la zona concreta no està clara i alguns diuen
que a Jònia, altres a Lídia, a Egina
Els primer metalls
van ser l'or, l'argent i el bronze i eren peces arrodonides, força
irregulars, que mica en mica es van anar perfeccionant. Paral·lelament,
a la Xina també van començar a fer monedes amb formes ben
insòlites com ara ganivets, destrals
que mica en mica van
anar evolucionant a formes rodones amb un forat al mig, més conegudes
com a cash. El paper moneda és més tardà i data del
segle IX d.C. a la Xina i no va ser fins al segle XVI que va escampar-se
el seu ús a Occident. En qualsevol cas, la moneda metàl·lica
és la gran protagonista de la història del comerç
i ha anat variant en formes i metalls.
Cada país té la seva pròpia història numismàtica.
El nostre aplega monedes gregues, púniques, ibèriques, romanes,
visigòtiques, medievals musulmanes i cristianes, dels Reis Catòlics,
els Àustries, els Borbons, l'ocupació napoleònica,
diversos governs provisionals, les dues repúbliques, la dictadura
franquista, l'euro
A més, en períodes de crisi, l'encunyació
de moneda es descentralitza i podem arribar a trobar monedes i bitllets
locals d'ajuntaments com ara Vic o fins i tot Hostalric!
També les parròquies
de les esglésies van fer les seves pròpies monedes, anomenades
pellofes. Hi ha milers de monedes i bitllets diferents així que
és una col·lecció que no esgotareu amb facilitat.
I això si no us dediqueu a recopilar peces d'arreu del món!
Al vídeo que ha editat l'Andreu Guiu podeu veure un petit ventall
de monedes i bitllets. Si hi pareu atenció podreu anar veient,
entre d'altres, les següents monedes:
Tetradracma atenès
del segle IV a.C.
Denari ibèric de Bolskan (Osca) del segle I a.C.
Denari romà de l'emperador August del segle I.
As romà de l'emperador Claudi del segle I.
Follis de l'emperador bizantí Justinià a la Cartago del
segle VI.
Tremis visigòtic del rei Sisebut a l'Imini del segle VII.
Dirham hispanomusulmà del califa Abd-ar-Rahman III a l'Al-Andalus
del segle X.
Sòlid còncau de l'emperador Romà IV a la Constantinoble
del segle XI.
Grosso venecià de Lorenzo Tiepolo del segle XIII.
Croat barceloní de Ferran el Catòlic del segle XV.
Pellofa d'Olot del segle XVII.
Cinc cèntims de la França revolucionària de finals
del segle XVIII.
Vuit rals de Carles IV de 1808.
Moneda local de Birmingham de 1812.
També hi trobareu
monedes més recents dels EUA de la llei seca, l'URSS, l'Alemanya
nazi, el Vaticà, Espanya, Cuba, Marroc, Egipte, Guinea Equatorial,
Libèria, Sierra Leone, Gàmbia, Palestina, Israel, Índia,
Corea del Sud, Austràlia
i bitllets de Gualba i la Iugoslàvia
comunista.
Ja sabeu
a col·leccionar! I recordeu que el principal tresor
no és la moneda sinó la quantitat d'informació i
bellesa que sovint arrossega amb ella.
Febrer de 2012
Joan Fontanillas
Col·lecció
de numismàtica al MNAC
Numistàtica: Enciclopèdia.
cat | Viquipedia

Moneda
catalana 
Joan
Fontanillas, filosofia i escacs

©
Institut Vescomtat de Cabrera ·
Hostalric

|
|