|
Bones, Institut Vescomtat de Cabrera, com va tot per allà?, fa poc que heu començat de nou, oi? Bé, aquí, des de Bolívia, tot va bé, malgrat que es troba a faltar la gent amb la que m'he criat des de petit: el Sergi, el Brian... Però bueno, és el que té la vida, que et porta per molts camins. Avui, pocs mesos després d'haver marxat de la meva estimada Catalunya (que se la troba molt a faltar), puc dir que ja m'he acostumat al clima, a l'ambient i a les classes socials que hi ha al meu país. Al principi era molt dur perquè el jet lag era massa fort, però m'he anat adaptant bé. Aquí he hagut de negar-me a seguir amb el futbol 11. Anava per bon camí, perquè estava al primer equip d'un club que seria com l'Espanyol d'allà. Però he hagut de deixar el futbol
per l'altura, perquè em costaba molt i els horaris no combinaven
bé. Em van fer una proposta de deixar l'estudi i anar a una escola
d'adults a les nits, però vaig dir que encara quedava molta vida
per viure. Només faig futbol-sala i, a vegades, vaig a córrer.
He après a conduir cotxe, ja que aquí pots conduir a partir
dels 16 anys. Ara estudio al Colegio Americano, un centre privat,
dels millors d'Oruro,
la ciutat on visc, una de les ciutats més altes del món,
a 3.706 metres sobre el nivell del mar! La part bona d'haver tornat al meu país
és que puc gaudir de més temps, recuperar el temps perdut
amb la meva gran família. I la part dolenta és que trobo
a faltar tot d'allà, però vindré al desembre, per
si de cas :) Aquí pots trobar amics de tota
mena: alguns t'ajuden a superar els records. L'ambient al país
s'està escalfant perquè el president Evo
Morales ha suprimit les recuperacions finals, o sigui, qui suspengui
i no li faci mitjana, repeteix. El clima?: pot fer un fred de -10 graus
i, d'aquí deu minuts, una calor bestial. He arribat i el primer que hem fet amb
la família és restaurar la casa que teníem, comprar
mobles, comprar un cotxe. Al col·legi hi ha 18 matèries,
massa, però van bé. A l'agost hi havia un festival de bandes
i el meu col·legi es va presentar. Jo vaig entrar a la banda tocant
l'instrument anomenat tarola;
va ser una experiencia magnífica. També vaig entrar en una
mena de jocs olímpics que fa el president per tots els col·legis
del país. Vaig representar al col·le a l'equip de
futbol; no va anar massa bé i ens van eliminar a vuitens. Bé, aquí
us he explicat una mica la vida que porto en aquest mesets, allunyat de
vosaltres. Em queda dir que gràcies per tot, Institut, i molts
records: començant per la directora, passant pels alumnes i professors
i acabant amb les conserges,
gràcies per tot. Se us troba molt a faltar, una abraçada! Ariel Zeballos (Aariieeloo Kriispii) |