Dienabou Promoció XV : Dienabou Baldeh, Infermeria a la UdG

Hola a tots i totes. Sóc la Dienabou Baldeh, ex-alumna que només farà uns set mesos que ja no formo part del vostre centre. Han canviat tantes coses en aquest breu període de temps! He passat de ser una estudiant de batxillerat a ser una estudiant de la Facultat d'Infermeria de Girona.

Puc dir que sóc molt feliç perquè realment estic on vull estar, iniciant una nova etapa de la meva vida. Tot això en part gràcies als ànims, les bones paraules i la confiança que professors de l'INS Vescomtat de Cabrera em van transmetre. Són tantes les lliçons apreses en els 7 anys que he estat allà!, en la nostra presó (amb molta estima).

Realment necessitava aquest canvi, ara tinc uns horaris diferents, visc fora de casa i m'he d'espavilar molt més. La vida d'universitària podríem dir que no té res a veure amb tots els anys d'estudi anteriors. És més relaxada, quan t'adaptes. Els primers dies anava una mica perduda, ja que no t'ho donen tot mastegat; hi ha suport, però res en comparació amb els temps passats.

La meva facultat es troba en un lloc cèntric, no com la de Montilivi que té una mica de verd. És un edifici de 5 plantes: al rebedor trobem la cafeteria i a la cinquena planta la sala de disseccions. S'han de pujar moltes escales per moure's, per això tens assegurat que a l'acabar els 4 anys tindràs unes cames ben fortes. Les classes són de dilluns a divendres. A les classes magistrals hi anem els 65 alumnes matriculats de tardes (15.30 a 20.00). També tenim els seminaris, TiP (Tècniques i Procediments) i ABP (Aprenentatge basat en problemes) formats per grups reduïts d'11 alumnes, més o menys.

Per ara és tot molt teòric, les pràctiques les tenim al maig en un geriàtric. Encara ens queda per anar a l'hospital. Tocant una mica el tema dels diners, a la meva carrera i sobre tot a les de ciències, els preus de la matrícula són elevats, però per altra banda et donen diferents opcions per pagament i les beques, que són pràcticament cosa del passat.

Ara anem al tema més top per als adolescents que creuen que la universitat és un espai on et passes el dia dormint, de festa o fent altres coses que no siguin estudiar. No nois, no és així. És clar que hi ha els famosos dijous universitaris, els cafès entre classes, la biblioteca i altres racons on et reuneixes amb els nous companys, però jo personalment he d'estudiar força. Tot és nou i, com a futura professional, no puc oblidar cap detall per atendre a la persona el millor possible. Però tranquils, que amb els companys que de sobte passen a ser amics, aquest llarg camí es fa lleuger. Els amics: uff, jo que pensava que em costaria fer noves amistats, però mira, va ser fàcil, la gent és amable i amigable. Hi ha moltes persones que venen de fora i realment és una mica caòtic ja que som 65 persones, cadascuna amb una manera d'expressar-se i de ser. És molt divertit: cada dia aprens una cosa nova, des d'una paraula en euskera fins al gallec.

Per anar acabant, una de les activitats en grup que més em va agradar i ens va ajudar a coneixe'ns entre nosaltres, varen ser les novatades que ens van fer els alumnes de segon. Realment increïbles: res a veure amb les novatades on et maltracten; vam passar una bona estona i vam veure que tenim el suport dels altres alumnes del centre.

Nois i noies: gaudiu del moment i no vulgueu córrer, tot arriba. Per cert, per als de batxillerat: els trimestrals sí que són útils; jo em sento afortunada de tenir ja l'experiència de fer 9 exàmens en 3 dies. I molts ànims a tots els que vulgueu fer un mòdul formatiu o una carrera universitària, és una nova experiència molt bona.

Dienabou Baldeh, desembre 2013

Ex-alumnes des de la Universitat
Promoció XV

© Institut Vescomtat de Cabrera · Hostalric