Joana Raspall En memòria de la poetessa centenària

Adéu a JOANA RASPALL, una gran poetessa

Aquest dimecres 4 de desembre ha mort Joana Raspall, escriptora, bibliotecària i lexicògrafa de Sant Feliu de Llobregat. Aquest any havia arribat als 100 anys i encara divendres passat havia assistit a l'acte de cloenda de l'Any Raspall.

Aquesta gran poetessa ha acompanyat els meus fills al llit per ajudar-los a agafar el son amb els seus poemes plens de tendresa, humans i càlids.

Us recomano que llegiu la seva biografia, ha estat una gran defensora del català i ha dedicat gran part de la seva obra a publicar poesia infantil i juvenil. Segons les seves pròpies paraules, aquesta producció respon a la necessitat d'oferir al públic infantil català l'accés a la poesia.

Agnès Oliver, professora

L'ordinador

Un xicot espavilat
discuteix amb la pantalla:

- El dibuix que he començat,
no m'explico per què falla!
He llegit "El gat amb botes"
i en vull fer la il·lustració.
Les tecles em fallen totes,
no sé per quina raó.
El dit quasi se m'enrampa
de tant de fer clic i clic.
Ordinador! Si em fas trampa,
hem acabat! Ves què et dic!

- Xicot, rumia, rumia
i no me'n culpis a mi!
Si és per fer un gat, com podria
obeir-te, el "ratolí"?

Un conte de l'avi Miqueló

Se n'era un pirata
d'aquells temps antics
que sempre abordava
els vaixells més rics.
tenia els ulls feréstecs
de lleó marí
i la daga sempre
a punt de ferir.

Els seus el temien
com la tempestat,
que més d'un, per càstig,
n'havia penjat.

A cada abordatge
captivava esclaus;
tant homes com dones
se'ls jugava a daus
o bé se'ls venia
al port més proper,
i a bord s'emportava
bon rom i diner.

Un dia va beure
més que d'habitud,
tot fent la juguesca
de beure amb embut.

D'aquelles resultes
va perdre els sentits
i el son va durar-li
tres dies seguits.

Després, deia coses
sense to ni so.

Pot ser, que el pirat
s'hagués tornat bo?

Per més que volgueren
treure'n entrellat,
ningú va comprendre
el canvi sobtat.

Ara deia als homes
que "prou de robar",
que paressin xarxes
per poder pescar;
que cal estar alerta
quan la lluna creix
perquè és aleshores
que es pesca més peix;
que encenguessin torxes
per pescar de nits,
i deixessin lliures
els peixos petits;

… i que hi ha sirenes
que amb dolces cançons
calmen les tempestes…
fan fugir els taurons…

Les ha vist en somnis
i està enamorat
de la més petita
de cabell daurat.

Mentre els ho explicava
el guaita cridà:

- Vaixell a la vista!
Que fem, capità?

-Res! Arriem veles
i esperem la nit,

Això, un bon pirata
mai no hauria dit!

La gent, descontenta,
es va amotinar
i tragué les armes
contra el capità.

Al pal de messana
va quedar lligat,
mirant com la xusma
entrava en combat.

L'altra nau, més ferma,
va embestir de cop
i l'arbre de popa
va caure pel xoc.

A terra, el pirat
va desfer el lligall,
va saltar la borda
de cap per avall
i entre les onades
desaparegué.

Els seus no pogueren
fer-lo presoner.

Potser va salvar-se?
Potser va morir?
Cap dels que ho van veure
ho van saber dir.

Ara, quan ho expliquen
els vells mariners
diuen que el pirata
no ha tornat mai més;
però que, a vegades,
quan la mar retruny
folla de tempesta,
els sembla que, lluny,
li senten la veu,
-que ara no renega-
i la té tan dolça
que el mar s'assossega.

Algú diu que en clares
nits de lluna plena
l'han vist de bracet
amb una sirena…

Deu ser la del somni
que el va enamorar?

L'avi Miqueló
si ho sap… no ho dirà.

Article de la Viquipèdia: Joana Raspall

Any Joana Raspall
Auca de Joana Raspall

© Institut Vescomtat de Cabrera · Hostalric