1
Departaments
Diversos

© INS Vescomtat de Cabrera

 


Laura, universitària
Promoció XV : Laura Fischer fa Bioquímica a la Universitat de Munic


Hola a tots i totes! Sóc la Laura Fischer i l'any passat encara estava a l'institut.

A mi em va costar moltíssim decidir què fer després d'aquesta etapa. Prendre decisions no és pas fàcil! I veure que hi ha companys que tenen tant clar des del principi on i què estudiar, on voldran treballar i què volen fer amb el seu futur, encara et fa sentir més perdut a tu mateix.

Jo, al contrari de molts que no veuen el dia en que puguin deixar enrere les aules de l'institut, m'hi volia quedar. Trobo que el temps passa massa ràpid. Sis anys han passat volant, pero han estat plens d'amistats, somriures i llàgrimes, plens de nous aprenentatges i de records, sis anys plens d'experiències. Però, vulguis o no, el temps passa i després de la selectivitat ja venia sent hora que decidís què fer amb el meu futur. Finalment vaig pensar que perquè no estudiar el que més m'havia agradat fins ara: biologia i química. I ara estic estudiant Bioquímica a la Universitat de Munic ( la LMU o Ludwig-Maximilians-Universität). Vaig dubtar també si estudiar a la UAB de Barcelona o marxar cap a Alemanya. Finalment vaig pensar que perquè no provar-ho. Perquè hi han trens que només passen una vegada a la vida.

A la meva carrera aquí a Munic som 150, i als matins fem classes teòriques en aules enormes. Cada dia ens expliquen tantes coses noves que és impossible recordar-ho. Però res millor que la pràctica per aplicar els nous coneixements. I així cada tarda ens dividim en grups de 16 i anem als laboratoris, on fem tot tipus d'experiments. Allí és recomanable recordar-ho tot, perquè sinó pot ser que de sobte tinguis totes les mans blanques, perquè has treballat amb H2O2 i t'has oblidat els guants.

Deixant de banda, però, les substàncies químiques, també m’agradaria comentar els aspectes socials. Al principi, quan vaig arribar aquí, tenia por. Por de tenir dificultats amb la llengua, por que el nivell de la Uni fos molt alt. Por de no trobar a gent, ja que estava lluny dels meus amics de sempre i de la meva família. Aquests i moltíssims més dubtes em donaven voltes pel cap. Però els dubtes es van anar esvaint un cop vaig començar a conèixer tanta gent, a fer tants nous amics amb els que fem tantes coses diferents i amb els que em sento molt acompanyada (considero que els amics en aquesta etapa són una de les coses més importants). He trobat una plaça a una residència d’estudiants, i a la Uni. Sens dubte és molt complicat i tinc moltíssim per estudiar, però vaig fent.

Munic, capital de Baviera i la tercera ciutat més gran d'Alemanya. M'encanta! És tan gran i multicultural! Vas caminant pels carrers i escoltes totes les llengües possibles. A més, té tantes possibilitats i tantes coses per fer! I, sobretot, està molt adaptada pels estudiants. Opcions i descomptes per fer esport, per utilitzar el transport públic, per sortir de festa, per estudiar, biblioteques...

Tinc la sensació que cada dia aprenc una cosa nova, milers de petites noves experiències que es van sumant a aquesta gran experiència que és la vida universitària. Ara que estic aquí, no ho canviaria per res i estic contenta d’haver donat aquest pas. Encara que a vegades pot semblar difícil sortir del cercle familiar, allunyar-se dels amics, marxar de les aules conegudes, un cop ets a fora te n’adones com n’és de gran el món, te n’adones de tot el que encara et queda per conèixer, del gran valor que té cada experiència. I quan et gires, veus que fa molt que vas deixar enrere les inseguretats, la por i l'angoixa davant les decisions.

Us desitjo molta sort a tots aquells que encara teniu grans decisions per davant vostre!

Laura Fischer, desembre 2013

Ex-alumnes des de la Universitat
Promoció XV


© Institut Vescomtat de Cabrera · Hostalric