|
Es increïble com de ràpid passa el temps. D'aquí uns
mesos, farà un any que ens vàrem presentar a la selectivitat i
encara tinc la sensació que fos ahir quan entregava l'últim
examen i em sentia lliure per fi. Lliure, però amb molta por. Por
per tot el que suposava acabar una etapa i començar-ne una altra
de nova, molt diferent a les ja viscudes. El meu cas era una mica complicat, sempre
he volgut fer veterinària i no em cridava l'atenció cap
altre carrera, sempre ho he tingut molt clar. A Catalunya només
es fa a la UAB i la nota és força alta, cosa que em preocupava
molt, ja que no tenia ni idea de què fer si no entrava a l'Autònoma.
Un cop sabudes les notes de selectivitat,
vaig començar a enviar sol·licituds a totes les facultats
d'Espanya que tinguessin la carrera de veterinària per assegurar-me
una plaça fos on fos. La idea era estudiar allò que m'agradava,
i si això suposava marxar fora de casa, marxaria. Tot i tenir moltes esperances, no vaig
entrar a la UAB. Però per sort em varen acceptar a la UZ,
la Universitat
de Saragossa. Pel que sabia, era una bona universitat, relativament
a prop de casa i, el que era el més important, podia estudiar allò
que sempre havia sigut el meu somni. Ara que ja fa gairebé un any que
sóc a la UZ, puc dir definitivament que la veterinària és
per a mi. I és que, si fem comparacions, m'atreviria a dir que
és una de les carreres més divertides. Qui pot dir que a
la seva carrera ha estat fent pràctiques d'ensinistrament caní
amb el gos de la seva companya de pis? O que s'ha comprat una granota
i unes botes i ha estat amb ovelles, cavalls, gallines o conills per aprendre
maneig? O simplement, qui té una granja al costat de la facultat?
Ben poques persones! També he de dir però, que
és una carrera complicada i que requereix esforç, ja que
la teoria és densa i moltes coses són noves, amb un nivell
bastant superior al del batxillerat. Recordo que durant el batxillerat
ens solien dir que era la pitjor època, en la que més estudiaríem
i més atabalats aniríem, però que a la universitat
la cosa canviava. No us ho creieu, és mentida, si més no
en el cas de veterinària! Aquí ja no s'hi val allò
d'estudio el dia abans i aprovo de sobres; aquí millor que comencis
a estudiar un mes abans. Però tot hi això, l'esforç
val la pena. Pel que fa a la vida, al dia a dia, és
fantàstica. Viure en un pis d'estudiants és una de les millors
experiències durant la vida universitària, i més
si tens la sort de trobar uns bons companys de pis. A la universitat he
conegut a gent de tota Espanya que es trobaven en el mateix cas que jo
i fer amistats noves no ha suposat un problema. Pel que fa les festes,
a la meva facultat acostumem a fer plazoletas, típiques
festes de dijous a la plaça de la Facultat de Veterinària;
comencen a les sis de la tarda i acaben a la primera classe del divendres.
Una part bona del fet de viure lluny de
casa, és que quan tornes ho fas amb moltes ganes de veure a tothom
i aprofites al màxim el temps. Al principi pot resultar una mica
dur, ja que és un canvi bastant fort, però acabes acostumant-te
i els trens de llarga distància i els busos de tres hores i mitja
es tornen els teus millors amics. Així que, per als futurs universitaris,
no dubteu en marxar tant lluny com faci falta per a poder estudiar allò
que realment us agrada. I el que és més important, trieu
la carrera que més us agradaria estudiar independentment de si
és millor o pitjor, de si t'ofereix més o menys oportunitats
o el que sigui. La universitat és molt diferent a qualsevol altre
cosa que hàgiu fet fins ara, et dona l'oportunitat d'estudiar allò
que t'agrada i que en un futur et servirà per a poder demanar una
feina, així que no desaprofiteu aquesta gran oportunitat. Molta sort! Estel Clopes Ribas, abril 2015
Exalumnes des de la Universitat
|