1
Departaments
Diversos

© INS Vescomtat de Cabrera

 


Estel, universitària
Promoció XVI : Estel Clopes, Veterinària a la UZ


Es increïble com de ràpid passa el temps. D'aquí uns mesos, farà un any que ens vàrem presentar a la selectivitat i encara tinc la sensació que fos ahir quan entregava l'últim examen i em sentia lliure per fi. Lliure, però amb molta por. Por per tot el que suposava acabar una etapa i començar-ne una altra de nova, molt diferent a les ja viscudes.

El meu cas era una mica complicat, sempre he volgut fer veterinària i no em cridava l'atenció cap altre carrera, sempre ho he tingut molt clar. A Catalunya només es fa a la UAB i la nota és força alta, cosa que em preocupava molt, ja que no tenia ni idea de què fer si no entrava a l'Autònoma.

Un cop sabudes les notes de selectivitat, vaig començar a enviar sol·licituds a totes les facultats d'Espanya que tinguessin la carrera de veterinària per assegurar-me una plaça fos on fos. La idea era estudiar allò que m'agradava, i si això suposava marxar fora de casa, marxaria.

Tot i tenir moltes esperances, no vaig entrar a la UAB. Però per sort em varen acceptar a la UZ, la Universitat de Saragossa. Pel que sabia, era una bona universitat, relativament a prop de casa i, el que era el més important, podia estudiar allò que sempre havia sigut el meu somni.

Ara que ja fa gairebé un any que sóc a la UZ, puc dir definitivament que la veterinària és per a mi. I és que, si fem comparacions, m'atreviria a dir que és una de les carreres més divertides. Qui pot dir que a la seva carrera ha estat fent pràctiques d'ensinistrament caní amb el gos de la seva companya de pis? O que s'ha comprat una granota i unes botes i ha estat amb ovelles, cavalls, gallines o conills per aprendre maneig? O simplement, qui té una granja al costat de la facultat? Ben poques persones!

També he de dir però, que és una carrera complicada i que requereix esforç, ja que la teoria és densa i moltes coses són noves, amb un nivell bastant superior al del batxillerat. Recordo que durant el batxillerat ens solien dir que era la pitjor època, en la que més estudiaríem i més atabalats aniríem, però que a la universitat la cosa canviava. No us ho creieu, és mentida, si més no en el cas de veterinària! Aquí ja no s'hi val allò d'estudio el dia abans i aprovo de sobres; aquí millor que comencis a estudiar un mes abans. Però tot hi això, l'esforç val la pena.

Pel que fa a la vida, al dia a dia, és fantàstica. Viure en un pis d'estudiants és una de les millors experiències durant la vida universitària, i més si tens la sort de trobar uns bons companys de pis. A la universitat he conegut a gent de tota Espanya que es trobaven en el mateix cas que jo i fer amistats noves no ha suposat un problema. Pel que fa les festes, a la meva facultat acostumem a fer plazoletas, típiques festes de dijous a la plaça de la Facultat de Veterinària; comencen a les sis de la tarda i acaben a la primera classe del divendres.

Una part bona del fet de viure lluny de casa, és que quan tornes ho fas amb moltes ganes de veure a tothom i aprofites al màxim el temps. Al principi pot resultar una mica dur, ja que és un canvi bastant fort, però acabes acostumant-te i els trens de llarga distància i els busos de tres hores i mitja es tornen els teus millors amics.

Així que, per als futurs universitaris, no dubteu en marxar tant lluny com faci falta per a poder estudiar allò que realment us agrada. I el que és més important, trieu la carrera que més us agradaria estudiar independentment de si és millor o pitjor, de si t'ofereix més o menys oportunitats o el que sigui. La universitat és molt diferent a qualsevol altre cosa que hàgiu fet fins ara, et dona l'oportunitat d'estudiar allò que t'agrada i que en un futur et servirà per a poder demanar una feina, així que no desaprofiteu aquesta gran oportunitat.

Molta sort!

Estel Clopes Ribas, abril 2015



Exalumnes des de la Universitat
Promoció XVI


© Institut Vescomtat de Cabrera · Hostalric