1
Departaments
Diversos

© INS Vescomtat de Cabrera

 


Marta, tatuatges
Marta Hidalgo, passió pels tatuatges


Qui no ha hagut de respondre al llarg de la seva vida a la famosa pregunta què vols ser de gran?, veritat? Però, alguna vegada us heu aturat un moment per veure com ha canviat la vostra resposta segons passaven els anys? Segur que més d'un no se n'ha donat compte.

Com tots, jo també he passat per vàries fases. Primer volia ser ballarina, portar un tutú i que la gent m'admirés per la meva manera de ballar. Després, un cop iniciada la meva afició pel dibuix, ser dissenyadora de roba era el meu objectiu i, tot i que sembla mentida que no hagi tingut més opcions que aquestes tres, la que ara us explicaré sembla ser la definitiva. Recordo que fa dos anys, el meu pare em va portar un dia un catàleg de tatuatges. Em van fascinar tant, que crec que va ser en aquell moment quan vaig començar a interessar-me pel món del tatuatge. M'agradava la idea de que una persona portés un sentiment o experiència reflectida en un dibuix fet per mi, que portaria tota la seva vida.

Llavors, vaig començar a mirar programes com LA Ink i veia aquells tatuatges, amb el motiu pel qual se'ls feien els clients i les seves reaccions al veure el resultat, alguns amb llàgrimes als ulls. Pensava, no seria increïble ser capaç de treure aquests somriures a la gent per fer el que més m'agrada, dibuixar? Vaig decidir definitivament encarar el meu futur cap al món dels tatuatges, posant-me així com a propòsit arribar a ser tatuadora. Al principi els meus pares no hi estaven d'acord, com és lògic, ja que no sembla una professió molt habitual o amb la qual et puguis guanyar la vida, tot i que no és cert. Però poc a poc, anaven veient la seriositat amb que em prenia el tema de ser tatuadora, i també ells van començar també a agafar-s'ho seriosament. Tant, que pel meu sant de l'any passat em van regalar la meva primera i actual màquina de tatuar. Des d'aquell dia no parava de tatuar en pell sintètica i, posteriorment, en pell de porc, la ideal per a practicar. Al veure l'èxit que tenien els meus tatuatges de pràctica, el següent pas era que els meus pares em deixessin tatuar persones, després d'haver agafat una certa experiència.

Però, què és una tatuadora sense un tatuatge? Em semblava ridícul fer-ne un sense abans tenir-ne jo i saber què és el que els meus futurs clients sentirien quan els hi fés. Un cop el vaig tenir, podia dedicar-me de nou a la iniciació de la meva carrera professional com a tatuadora. Així que uns tres mesos després de que em regalessin la màquina, ja estava fent al meu amic Facu, qui es va oferir voluntari, el meu primer tatuatge. Encara recordo els nervis que jo tenia, ja que no només era el meu primer tatuatge en pell humana, sinó que també era el primer que ell es feia, tot i que ell no semblava molt nerviós. Això em posava més pressió, perquè significava que per ell també seria una mica més especial. No va passar ni una hora, quan ell ja tenia el tatuatge d'un escorpí al seu taló. Tot i la por que tenia de que allò sortís malament, crec que va quedar força bé, i les ganes de continuar tatuant van ser les que em va fer veure clarament que allò era el que volia seguir fent en el futur.

Ara, el meu somni és arribar a tenir el meu propi estudi de tatuatges a Los Angeles, havent treballat abans en un altre per adquirir més experiència professional, i viatjat al Regne Unit per millorar el meu anglès. Tot i que amb continuar tatuant i guanyar-me la vida em conformo, m'esforçaré per aconseguir el meu objectiu.

Una persona que vol tatuar pel seu compte, i no en un estudi de tatuatges, necessita un permís, per temes d'higiene. Si el tatuador treballa en un estudi només cal que aquest estudi tingui el permís, ja que aquest es fa responsable dels treballadors. Per altra banda, un tatuador no necessita permís si el tatuatge és gratis, ja que el client assumeix la responsabilitat de ser tatuat.

En segon lloc, l'edat legal per tatuar en un estudi professional és als 16, edat requerida per poder treballar. Per últim, no hi ha una edat mínima per poder-se tatuar, però si la persona és menor de 16 anys cal la autorització paterna, tot i que depèn una mica del lloc on es realitzi el tatuatge; en alguns establiments, amb 15 anys, per exemple, no demanen autorització; en altres la requereixen tot i tenir els 17.

Marta Hidalgo, març 2015


Avantatges i inconvenients?, els tatuatges han de ser biodegradables?, poden portar complicacions sanitàries?, problemes psicosocials?, problemes per trobar feina?, arribar a estigmatitzar la persona tatuada?, etc. Consulteu aquests tres enllaços:

Tatuatges, pírcings i micropigmentació (Gencat)
Els avantatges i els inconvenients dels tatuatges (Gencat)

Els riscos dels tatuatges i dels pircings



© Institut Vescomtat de Cabrera · Hostalric