|
Després d'una pujada suau i tranquil·la,
excepte l'últim tros, vam arribar al peu del castell. El dia era
assolellat i clar, però als nostres peus s'estenia una massa boirosa
i tèrbola, i no podíem cap dels pobles del vescomtat
de Cabrera. Poc a poc va anar aixecant-se el dia, i des de dalt s'albiraven
els nuclis de Breda i els seu monestir, Hostalric i les seves muralles,
i fins i tot, es podia intuir la línia de la costa i Blanes, el
port dels senyors
de Cabrera. Les nostres guies ens van explicar l'evolució històrica i arquitectònica del castell, que en la seva major part correspon al segle XIV, l'època de màxima esplendor. El castell comprenia tres recintes successius de muralles i torres, l'un dins de l'altre, cosa que el va fer inexpugnable, i que resistís a tots els setges que se li van presentar. Val la pena destacar alguns dels seus espais: la sala gòtica o celler, la cuina, el palau i el pati amb marbre de Gualba, i va ser la cisterna, que recollia les aigües de la pluja, el que ens va impressionar més. Xavier Solà, professor
|