1
Departaments
Diversos

© INS Vescomtat de Cabrera

 


Núria, universitària
Núria Lloveras, Grau en mestre d'educació primària a la UdG


Quan a primer d'ESO ens preguntaven que volíem ser de grans no en fèiem gaire cas, simplement perquè pensàvem que encara quedava molt per preocupar-se per una cosa com aquesta, teníem altres mals de cap. Però no ens em vam adonar i ja érem a batxillerat, i aquells dos anys van passar volant, entre trimestrals, treball de recerca, preparació per la selectivitat, comiat... I ja havíem arribat en aquell moment que feia 6 anys que esquivàvem. Molts de nosaltres durant aquells sis anys ja sabíem quin era el nostre somni, en què ens volíem convertir, d'altres encara no. Per sort, jo ja ho tenia clar des de feia temps. Així que quan vam haver de triar les preferències, jo com a primera opció vaig posar: Grau en mestre d'Educació Primària a la Universitat de Girona.

I així va ser, al setembre ja era allà. El canvi respecte l'institut és considerable, passes de que et coneguin pel nom i el cognom a ser un número, tens un munt de professors, els horaris són molt variables, la feina és multiplica i les assignatures són molt diverses. A la meva carrera en concret fem 5 assignatures: ADP (Aprenentatge i Desenvolupament de la Personalitat), CSS (Ciència Salut i Sostenibilitat), LCC (Llengües i Competències Comunicatives), OSAC (Observació i Anàlisi de Contextos) i SFE (Societat, Família i Escola). Però en tot canvi hi ha coses positives i negatives, com ara tenir la possibilitat de conèixer un munt de gent nova que comparteix amb tu un mateix objectiu: arribar a ser mestre/a, fer realment allò que t'agrada, els dijous universitaris...

Per arribar a la universitat utilitzo el tren, perquè a la zona del Barri Vell no hi ha zones habilitades per aparcar i per trobar aparcament s'hi ha d'anar molt d'hora. A les nou que és quan comencem les classes els pocs pàrquings que hi ha ja estan plens. És un tema que fa anys que reclamen, una bona zona d'aparcament, però encara no hi ha hagut sort, haurem de continuar insistint.

Des que vam començar la universitat ja he realitzat dues setmanes d'estada a l'escola, concretament a l'escola de primària d'Hostalric, una al novembre i l'altre al febrer. Aquest primer contacte amb l'escola el fem dins l'assignatura d'OSAC i cada setmana d'estada hem hagut de realitzar un treball diferent. A finals de maig farem l'última estada a l'escola i serà allà on haurem de fer un treball de recerca sobre la nostre experiència a les aules.

Sempre ha existit el prejudici que la carrera de mestre d'Educació Infantil i/o Primària és molt fàcil i que no es treballa gaire. Sincerament, ara que ja porto uns mesos a la facultat puc contradir aquest tòpic, perquè de treballs i exposicions orals ja n'hem fet un munt. En aquest moment, que ja estem al segon semestre, el que tenim són molt llibres i articles per llegir. Així que aquesta és una carrera tan vàlida com una altra; totes tenen els seus avantatges i els seus inconvenients.

Bé, ja per acabar, dir-vos que després de sis mesos d'universitat que porto puc afirmar que em serà impossible oblidar l'etapa a l'institut. Allà vam entrar com a nens i en vam sortit com a adults. Vam tenir la sort de tenir uns professors que ens van ajudar en tot, i ens van saber aportar tots els coneixements necessaris per poder arribar a on som ara. Sense tots vosaltres, molts de nosaltres no ho haguéssim aconseguit. Així que moltes gràcies per ajudar-nos a construir el nostre somni. Una abraçada!

Núria Lloveras, març 2015



Exalumnes des de la Universitat
Promoció XVI


© Institut Vescomtat de Cabrera · Hostalric