|
Quan a primer d'ESO ens preguntaven que volíem ser de grans no
en fèiem gaire cas, simplement perquè pensàvem que
encara quedava molt per preocupar-se per una cosa com aquesta, teníem
altres mals de cap. Però no ens em vam adonar i ja érem
a batxillerat, i aquells dos anys van passar volant, entre trimestrals,
treball de recerca, preparació per la selectivitat, comiat... I
ja havíem arribat en aquell moment que feia 6 anys que esquivàvem.
Molts de nosaltres durant aquells sis anys ja sabíem quin era el
nostre somni, en què ens volíem convertir, d'altres encara
no. Per sort, jo ja ho tenia clar des de feia temps.
Així que quan vam haver de triar les preferències, jo com
a primera opció vaig posar: Grau
en mestre d'Educació Primària a la Universitat de Girona.
I així va ser, al setembre ja era
allà. El canvi respecte l'institut és considerable, passes
de que et coneguin pel nom i el cognom a ser un número, tens un
munt de professors, els horaris són molt variables, la feina és
multiplica i les assignatures són molt diverses. A la meva carrera
en concret fem 5 assignatures: ADP (Aprenentatge i Desenvolupament de
la Personalitat), CSS (Ciència Salut i Sostenibilitat), LCC (Llengües
i Competències Comunicatives), OSAC (Observació i Anàlisi
de Contextos) i SFE (Societat, Família i Escola). Però en
tot canvi hi ha coses positives i negatives, com ara tenir la possibilitat
de conèixer un munt de gent nova que comparteix amb tu un mateix
objectiu: arribar a ser mestre/a, fer realment allò que t'agrada,
els dijous universitaris... Per arribar a la universitat utilitzo
el tren, perquè a la zona del Barri Vell no hi ha zones habilitades
per aparcar i per trobar aparcament s'hi ha d'anar molt d'hora. A les
nou que és quan comencem les classes els pocs pàrquings
que hi ha ja estan plens. És un tema que fa anys que reclamen,
una bona zona d'aparcament, però encara no hi ha hagut sort, haurem
de continuar insistint. Des que vam començar la universitat
ja he realitzat dues setmanes d'estada a l'escola, concretament a
l'escola de primària d'Hostalric, una al novembre i l'altre
al febrer. Aquest primer contacte amb l'escola el fem dins l'assignatura
d'OSAC i cada setmana d'estada hem hagut de realitzar un treball diferent.
A finals de maig farem l'última estada a l'escola i serà
allà on haurem de fer un treball de recerca sobre la nostre experiència
a les aules. Sempre ha existit el prejudici que la
carrera de mestre d'Educació Infantil i/o Primària és
molt fàcil i que no es treballa gaire. Sincerament, ara que ja
porto uns mesos a la facultat puc contradir aquest tòpic, perquè
de treballs i exposicions orals ja n'hem fet un munt. En aquest moment,
que ja estem al segon semestre, el que tenim són molt llibres i
articles per llegir. Així que aquesta és una carrera tan
vàlida com una altra; totes tenen els seus avantatges i els seus
inconvenients. Bé, ja per acabar, dir-vos que
després de sis mesos d'universitat que porto puc afirmar que em
serà impossible oblidar l'etapa a l'institut. Allà vam
entrar com a nens i en vam sortit com a adults. Vam tenir la sort
de tenir uns professors que ens van ajudar en tot, i ens van saber aportar
tots els coneixements necessaris per poder arribar a on som ara. Sense
tots vosaltres, molts de nosaltres no ho haguéssim aconseguit.
Així que moltes gràcies per ajudar-nos a construir el nostre
somni. Una abraçada! Núria Lloveras, març 2015
Exalumnes des de la Universitat
|