Una matriu és un tipus d'estructura molt senzill, massa. Des del punt de vista del programador novell, les matrius tenen un inconvenient fonamental que consisteix en què, abans de poder fer res amb una matriu, ni tan sols emmagatzemar-hi valors, cal declarar-ne la longitud:

El SDK de Java proporciona diverses solucions a aquest problema. La primera resulta d'un ús eficaç dels objectes de la classe java.util.Vector.

En aquesta pràctica analitzaràs els recursos disponibles en aquesta classe i els avantatges que t'ofereix enfront de les matrius.

• Començaràs amb dos projectes senzills que construiran, de dues maneres diferents, la llista de divisors d'un nombre enter i et permetran veure que, a diferència del que passa amb una matriu, el nombre d'objectes que constitueixen un Vector es pot estirar o escurçar a voluntat sense invertir massa esforç de codificació: la gent de Sun ja ha fet la feina per a nosaltres!
  
  
• La pràctica es completa amb un projecte més complex que et mostrarà un exemple d'ús dels mètodes principals del treball amb vectors de Java.

• public Vector(). És el mètode constructor de la classe. Construeix un vector amb capacitat inicial per a 10 objectes.
  
  
• public boolean add(Object objecte). Afegeix l'Object objecte a la cua del Vector. Si la capacitat s'ha esgotat, el Vector redimensiona automàticament la matriu elementData per tal que el nou element hi càpiga.
  
  
• public void addElement(Object objecte). El mateix que l'anterior, excepte que no informa de l'èxit o fracàs de l'operació.
  
  
• public Object elementAt(int index). Retorna l'objecte que és a la posició index (el primer element és a l'índex 0).
  
  
• public void insertElementAt(Object obj, int index). Insereix l'Object objecte a la posició index. Els elements que tenien índex més gran o igual que index corren un lloc cap amunt.
  
  
• public Object remove(int index). Exactament el contrari de l'anterior.
  
  
• public void removeAllElements(). Buida el Vector.
  
  
• public void setElementAt(Object obj, int index). Posa l'Object objecte a la posició index. L'objecte que hi havia abans en aquesta posició es perd.
  
  
• public int size(). La quantitat d'objectes efectius que conté el Vector, no pas la longitud de la matriu elementData!

• La primera línia és
  

  import java.util.*;

  
  Efectivament, com que la classe Vector és del paquet java.util, propi del SDK de Java, per poder fer servir els objectes i els mètodes que inclou en la classe que ara estem escrivint, primer de tot cal importar aquest paquet.

• Després es declara com a variable d'instància un objecte del tipus Vector, que designem com vectorEnters i en diem així perquè els objectes que hi posarem

  Vector vectorEnters;

• I tot seguit teniu el mètode constructor: es construeix el Vector vectorEnters:

  vectorEnters=new Vector();

  
  En el mateix mètode constructor es podria omplir el vector (com veureu més endavant) però ara de moment el deixem sense cap objecte.
  

• El mètode public void posaDivisors (int n) comença per preguntar-se si el Vector vectorEnters ja ha estat construït (precaució molt recomanable!)
  
  

  if (vectorEnters==null) {                 return;             }

  
  i en cas que no ho hagués estat (llavors serà certament null) la instrucció return aturaria l'execució del mètode.
  
  
• Després de la comprovació, en cas que ja estigui creat, el buida completament per començar una nova llista de divisors...
  
  

  vectorEnters.removeAllElements();

  
  ...no fos cas que el nostre Vector vectorEnters ja tingués una llista de divisors d'un altre nombre; si fos així i no tinguéssim aquesta precaució, aniríem afegint una llista de divisors darrere d'una altra!
  
  
• Vist això, els divisors del nombre int n que hem passat com a paràmetre es van afegint al vector amb una estructura for () {...}.
  
  

  for (int i=1;i<=n/2;i++) {                    if (n%i==0) {                        vectorEnters.add(new Integer(i));                    }             }

  
  Per als valors de la variable comptador i des de l'1 fins a n/2 es comprova si són o no divisors propis de n (el més gran d'aquests pot ser n/2) . Ho seran si el residu de la divisió de n per i, donat per n%i és 0. Per als que sí ho són, els elements s'afegeixen a vectorEnters amb el mètode public boolean add(Object objecte) que és el mètode de la classe java.util.Vector adequat per a aquest objectiu.
  
  En acabar, afegim a la llista de divisors el mateix nombre int n que, certament, és divisor de n.
  
  

  vectorEnters.add(new Integer(n));

Vegem-ho: Un vector ha de contenir objectes, és a dir, instàncies qualssevol de classes qualssevol, derivades de la classe Object, la qual, a Java, és la mare de totes les classes. Però un nombre enter (int) no és un Object, ni tampoc ho són els nombres reals (float, double) ni els valors booleans (boolean). Si necessitem tractar-los com a Object, aleshores cal que hi hagi definides classes (aquestes sí, filles de Object) que els representin. Pels nombres enters (int), la classe que els representa és la classe Integer. Els mètodes bàsics de la classe Integer són aquests:

• public Integer(int valor). Un constructor per a construir (obvi!) l'objecte Integer que representa el nombre enter valor.
  
  
• int intValue() . Per a demanar (i, per tant saber!) el nombre enter que és representat per un cert objecte Integer.

• els tipus primitius: nombres enters (byte, int), nombres amb decimals (float, double) i caràcters de text (char), i
  
  
• els objectes, derivats de classes. Cal tenir en compte, però, que totes les classes deriven d'una única classe mare: la classse Object.

Abans de passar a un projecte que globalitzarà les diferents possibilitats del treball amb vectors, ara veurem una altra manera de construir un vector que reculli la llista de divisors d'un nombre enter.

A diferència de l'exemple anterior ara el que farem serà començar amb un vector amb molts objectes de la classe Integer i en traurem els que sobrin. A la classe FaDivisors pots afegir-hi aquest mètode:

Com en l'exemple anterior, tot seguit expliquem el codi del mètode
void treuNoDivisors (int n):

• Les primeres línies coincideixen amb les del mètode posaDivisors: ens preguntem si el Vector vectorEnters ja ha estat construït; si no ho ha estat atuem l'execució dle mètode i si ho ha estat deixem el vector "en blanc":
  
  

  if (vectorEnters==null) {                 return;             }         vectorEnters.removeAllElements();

  
  Potser diràs: s'hagués pogut fer un mètode auxiliar que fes aquesta tasca per tal d'evitar d'escriure codi repetit... i és ben cert, però hem optat més per una visió didàctica del tema. Ja tindràs temps de perfeccionar més i més l'estructura de les teves classes de Java i projectes.
  
  
• Tot seguit omplim el vector amb els objectes de la classe Integer que representen els nombres de l'int 1 al int n.
  
  

  for (int i=1;i<=n;i++) {                 vectorEnters.add(new Integer(i));             }

  
  Ho fem, naturalment, amb una estructura for () {...} que repetim per als nombres de l'1 al n i anem afegint successivament els objectes corresponents, que quedaran correlativament en les posicions que corresponen als índexs del 0 al n-1; el nombre j correspon a l'objecte d'índex j-1.
  
  
• I, en acabat, resseguim (amb un altre for () {...}) tots els objectes del vector i eliminem els que no són divisors de n, que són els que compleixen que el residu de la divisió de n per ells no és 0, és a dir n%j!=0..
  
  

  for (int j=n;j>0;j--) {                     if (n%j!=0) {                         vectorEnters.remove(j-1);                     }             }

  
  Observa que ara comencem pel final, j=n, i anem baixant, (j-- equival a j=j-1 en cada pas del bucle), fins que arribem al primer dels objectes.
  
  És convenient fer-ho així perquè quan eliminem (remove) un objecte del vector els índexs dels posteriors a ell queden modificats convenientement. Si anem del final cap al principi cada vegada que examinem un objecte té l'índex que li hem asisgnat inicialment.
  
  Observa que si j no és divisor de n eliminem l'objecte d'índex j-1, conseqüentment al fet que quan omplim el vector el nombre j correspon a l'objecte d'índex j-1.