Evolució dels mitjans de comunicació de la informació   

Un exemple d'evoluciķ   

Tornar presentaciķ tema    
  El telèfon   
   
   

La història del telèfon es remunta a més de cent vint-i-cinc anys i com tots els invents va ser fruit d'un procés de desenvolupament d'avenços anteriors. De fet, el seu inventor, Alexander Graham Bell, el va patentar (1876) com a "telègraf de sons" que permetia transmetre sons i veus a distància superant els inexpressius missatges de codi Morse.

El primer telèfon experimental de Bell disposava d'una única obertura tant per parlar com per escoltar i no feia servir cap so per indicar la comunicació.

 

Un any més tard, Bell ja va construir el seu primer telèfon comercial i es van estendre les primeres línies. El servei telefònic havia començat.

En pocs anys, les millores es van fer evidents: dos auriculars (escoltar i parlar), senyal acústic de trucada i suport de l'auricular. La producció es va incrementar tant que es va recórrer a llicències de patent per altres empreses.

 

 

 

El creixement d'abonats va esdevenir exponencial i la distribució de les línies es feia mitjançant cables aeris. Les companyies feien les instal·lacions sense gaire cura i el volum i impacte visual dels cables telefònics van comportar dures lluites amb defensors mediambientals. El cable soterrat posaria fi a aquesta problemàtica.

En l'aspecte tècnic, les comunicacions entre abonats es feien a través d'una centraleta manual on en ciutats com Nova York hi podien treballar desenes d'operadores.

   
 

La febre pel telèfon va continuar a tot el món. Tothom volia disposar del nou invent i les empreses distribuïdores aportaven cada vegada més millores als seus aparells.

D'aquestes millores, una de les més destacades fou l'aparició dels telèfons automàtics, que incorporaven l'anomenat disc de Strowger (1889) i que permetrien la comunicació entre dos usuaris sense necessitat d'operadora a la central telefònica.

Hem de fer un salt als anys cinquanta per trobar una altra millora significativa en el servei: la marcació per botons. No ens hem d'oblidar de l'existència del transistor (1948) com a dispositiu de suport en l'electrònica dels telèfons.

   
  Cap als anys setanta, vuitanta i noranta, les centrals comencen a oferir serveis complementaris als seus abonats (contestador, despertador, redireccionament de les trucades, etc.) i els sistemes de transmissió digital permeten un aprofitament extra dels equips.
   
 
Sorprenentment, l'essència del telèfon no ha variat gens en aquest darrers anys, el principi de funcionament no ha canviat gaire i s'han presentat refinaments com els telèfons sense fils i l'aparició de sistemes digitals que milloren la qualitat de la senyal.
   
  Al costat de l'usuari, aquest ha vist aparèixer nous dispositius que s'inicien amb el fax i que actualment se centren en la utilització de les línies telefòniques per transmetre dades (ADSL).
 
 
Finalment, no podem tancar una visió global de l'evolució del telèfon sense parlar de la telefonia mòbil. La possibilitat de comunicar-nos en qualsevol punt i a qualsevol lloc del món revoluciona el concepte de telèfon. No obstant, la idea no és tan innovadora com podríem pensar, les primeres proves es van fer als anys quaranta, però les limitacions tècniques (energètiques, electrònica, dimensions) i els costos econòmics van retardar els projectes fins a l'arribada generalitzada de la microelectrònica.
 
   
   
    
 
Tornar presentaciķ tema
Tornar inici pāgina