La febre pel telèfon va continuar a tot el món. Tothom
volia disposar del nou invent i les empreses distribuïdores aportaven
cada vegada més millores als seus aparells.
D'aquestes millores, una de les més destacades fou l'aparició
dels telèfons automàtics, que incorporaven l'anomenat disc
de Strowger (1889) i que permetrien la
comunicació entre dos usuaris sense necessitat d'operadora a la
central telefònica.
Hem de fer un salt als anys cinquanta per trobar una altra millora significativa
en el servei: la marcació per botons. No ens hem d'oblidar de l'existència
del transistor (1948) com a dispositiu de suport en l'electrònica
dels telèfons.
|