|
Enguany a la majoria d’escoles de Banyoles s’ha portat a terme el
projecte sobre el Marroc. A la nostra escola aquest ha estat anual i
tots els cursos des de P3 fins a 6è hi han participat activament amb diferents activitats.
L’objectiu d’aquest projecte és donar a conèixer aquesta cultura donat
que un bon nombre d’alumnes de les nostres escoles provenen d’aquest
país.
El centre de Can Puig va anar canviant i es va anar transformant a poc
a poc a mesura que cada curs anava treballant els temes que s’havien
acordat. Els resultats d’aquesta transformació es poden veure pels
passadissos de l’escola i a les fotos que acompanyen aquest escrit.
Voluntàriament els alumnes marroquins de l’escola portaven utensilis,
estris, menjars, roba, monedes, ... del seu país per poder-les ensenyar
als companys i fer-ne fotos per decorar l’escola i mostrar-les a tothom.
Algunes de les activitats treballades a les aules van ser:
- Decoració de mandales marroquines amb diferents tècniques
- Creació d’una cuina marroquina amb menjars, begudes, utensilis,...
retolada en àrab i català.
- Decoració de mans amb “Henna”
- Explicació de contes i llegendes del Marroc.
- Abecedari i escriptura de paraules en àrab.
- Mapa i ciutats importants del Marroc; la bandera i llocs emblemàtics;
mesos de l’any i estacions; números; colors; festes tradicionals del Marroc; instruments musicals, ...
- Cançons marroquines (“Vine a la Festa”,...)
- Creació d’un armari amb la roba (gel·laba, sirual, mocador,....)
retolada en àrab i català.
- Els habitatges. Precisament els alumnes de P3 d’Educació Infantil van
fer una visita en una casa d’una família marroquina i van poder veure
la decoració, els utensilis,.. i fins i tot van poder observar com la
mare marroquina preparava unes pastes dolces típiques d’aquest país.
Aquest projecte s’emmarca dins de les activitats de centre acollidor
que ha proposat el Pla Educatiu d’Entorn.
|
|
El divendres 19 de desembre, a un quart de dotze, va venir la Laila Karrouch a fer-nos una xerrada sobre el seu primer llibre: De Nador a Vic. Es va presentar i, de seguida, ens va comentar que per a ella escriure és una gran afecció.
Va parlar molta estona sobre el tema de la discriminació que pateix la dona al Marroc i ho va comparar amb Catalunya. També va comentar aspectes que ens diferencien respecte a la família: el matrimoni, els fills, les separacions, ...Mentre ella anava explicant, nosaltres podíem anar intervenint amb idees, preguntes ... Hi havia moments que se t’escapava el riure però en altres et quedaves glaçat, les seves vivències t’arribaven a commoure. Van acabar amb un seguit de preguntes tipus test que van crear un ambient distès i divertit.
La xerrada va ésser entretinguda i interessant. Poder gaudir del contacte directe amb una escriptora sempre resulta molt profitós i motivador.
Anna Esparch Ros. 3r B ESO
|
|
|
La Laila és una persona extraordinària i molt agradable amb la gent. Estic contenta d’haver pogut llegir el seu llibre i, encara més, d’haver pogut escoltar-la en persona. Ella amb les seves paraules ha aconseguit introduir-nos dins la història de la seva família i la seva cultura. He trobat la Laila una persona amb moltes ganes que la gent l’entengui, per això, tot el que no enteníem li ho podíem preguntar.
Crec que la lectura d’aquest llibre ens ha ajudat a saber més coses del Marroc i, per tant, hem pogut entendre millor aquest país. Parlant del llibre, jo crec que és un dels que més coses m’ha ensenyat, perquè no és el típic d’una història inventada. Parla de la vida difícil d’una nena que arriba aquí sense saber on va i que s’ha d’adaptar a un lloc completament diferent al que estava acostumada a viure. També explica com va creixenti les adversitats que va trobant.
Alba Ruiz 3C
|
|
|
La xerrada de la Laila em va semblar molt interessant, sobretot pel fet que vingui un autor a parlar-te del llibre que acabes de llegir. Em va sobtar quan va dir el que li va semblar Vic quan va arribar. Va explicar coses del Marroc, com per exemple, la situació de la dona, també va parlar dels terroristes islàmics. De totes aquestes coses en tenim una opinió molt equivocada. També va parlar dels rituals funeraris, els casaments que duraven tres dies i altres creences religioses. Va explicar i aclarir coses que explica en el llibre, com per exemple, qui rentava els cossos dels difunts segons el sexe de la persona morta o com es vestien en els casaments, com els preparaven, que feien, quan duraven.
Al final vaig trobar que es va allargar una mica massa, però en resum va ser una bona experiència i molt interessant conèixer més coses del llibre.
Ivan Noguero. 3r D ESO
|
|