Descripció d’alguns pobles bàrbars
Descripció dels sàxons, poble d’origen germànic, que, durant l’època de les migracions en terres de l’Imperi, atacaren sovint els romans a les costes de Bretanya i de la Gàl·lia nord-occidental. L’autor, Sidoni Apol·linar, en descriu els costums i alguns ritus que practicaven. |
|
Sidoni Apol·linar, Lletres VIII 6, 13-15 |
|
Text a Internet: |
|
Referència editorial: |
Edició: Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1991 |
Traducció: |
[13] […] Per cada un dels seus remers que albires, pots ben pensar que veus un capità de pirates; fins a tal punt tots poden alhora manar i obeir, ensenyar a saquejar i aprendre a fer-ho. Per això ara també s'ha presentat un motiu molt fort per avisar-te que tinguis la més gran precaució. [14] És un enemic més perillós que qualsevol altre enemic. Quan no te l'esperes, ataca, quan el veus venir, s'esmuny; menysprea els qui l'enfronten, abat els qui es deixen sorprendre; si persegueix, talla la retirada, quan fuig, es fa escàpol. A més, els naufragis, lluny d’espantar-los, els serveixen d’entrenament per a aquesta tàctica. Respecte als perills de la mar, no sols els coneixen bé, sinó que hi tenen una certa familiaritat. […] [15] A més d’això, abans de desplegar les veles i d'arrencar les mordaces àncores del fons de les aigües de l’enemic per emprendre el camí des del continent cap a llur país, tenen per costum, a l'hora de partir, matar un de cada deu presoners ofegant-lo o crucificant-lo, amb un ritu encara més tètric pel que té de supersticiós, i repartir la iniquitat de la mort entre el grup dels qui han de morir emparant-se en l'equitat d'un sorteig. Aquests són els ritus votius amb què s’obliguen, aquestes són les víctimes amb què s’alliberen; més que purificats amb tals sacrificis, sollant-se amb tals sacrilegis, els executors d’aquesta infausta matança consideren un deure religiós exigir la tortura capital d'un captiu més que no pas el seu rescat. (Joan Bellès, FBM 1991) |
Suggeriments d’activitats: |
|
Relació amb altres matèries: |
— Etnografia — Religió |
Nivells per a ser utilitzat: |
ESO i Batxillerat |
Grau de dificultat del text original: |
Alta. Difícilment es pot fer traduir, si no és amb alumnes molt entrenats. |
Sidoni Apol·linar fa una descripció moral de Genseric, rei dels vàndals. L’autor posa les paraules del text en boca de Roma. |
|
Sidoni Apol·linar, Poemes V 327-335; 339-342 |
|
Text a Internet: |
|
Referència editorial: |
Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1989 |
Traducció: |
Però no em creguis tal volta encerclada per sempre pel valor d’un lladregot; els vicis de la seva vida han extenuat en ell la força de la raça; la seva ferotgia d’escita no recolza en la seva força sinó en els seus anhels i, havent-se emparat d’immensos espolis, ha perdut ara amb la disbauxa la força que el feia poderós mentre era pobre. Contra mi està armant ara en profit seu els meus propis fills; captiva durant tants anys, em veig esbellegada pel coratge dels meus a les seves ordres i, fecunda en dolors, pareixo uns fills dels quals seré víctima. […] El que és ell, té un color trencat, el trasbalsa l’excés de vi, l’envaeix un greixum blanquinós i el seu estómac atapeït de les contínues orgies amb prou feines pot deixar anar agres eructes. Els seus seguidors porten un tren de vida semblant. (Joan Bellès, FBM 1989) |
Suggeriments d’activitats: |
|
Relació amb altres matèries: |
— Psicologia — Ètica |
Nivells per a ser utilitzat: |
ESO i Batxillerat |
Grau de dificultat del text original: |
Alta, per a 2n de Batxillerat amb ajuda del professor |
Retrat del rei visigot Teodoric II fet per Sidoni Apol·linar, que el tractà personalment. |
|
Sidoni Apol·linar, Lletres I 2, 2-3 |
|
Text a Internet: |
|
Referència editorial: |
Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1997 |
Traducció: |
[2] Si vols conèixer el seu físic (de Teodoric), et diré que el seu cos és proporcionat, més baix que les persones gegantines i més fornit i més alt que les persones mitjanes. El cim del cap és rodó i els cabells són arrissats, una mica tirats cap enrere, fugint de l’ample front. El clatell no recolza en sacsons sinó en nervis. Els dos ulls són coronats amb arcs d’espesses celles i, quan abaixa les parpelles, la punta de els pestanyes li arriba gairebé a la meitat de les galtes. Els pavellons de les orelles, com és normal en la seva raça, són coberts de flocs de pèls que s’hi escampen pel damunt. El nas té una curvatura elegantíssima. Els llavis són prims, sense engruixir-se per una dilatació dels angles de la boca. S’afaita diàriament els pèls que creixen sota les cavitats dels oronells. La barba és cerruda als sots de les temples, però, la que li surt a la part inferior del rostre, el barber la hi arrenca assíduament fins a l’arrel i li deixa les galtes com si fos encara un adolescent. [3] La pell del mentó, de la gorja i del coll, no pas obesos però sí plens, és blanca com la llet, però, mirada de prop, la veus impregnada d’una vermellor juvenil, i aquest colorament és produït sovint per la modèstia, no pas per la ira. Les espatlles són arrodonides, els muscles ferms, els braços durs, les mans amples; el pit és pronunciat mentre que el ventre es contreu. L’espinada, ben dissimulada entre el bombament de els costelles, separa la superfície de l’esquena. Els seus flancs s’acreixen amb músculs prominents. (Joan Bellès, FBM 1997) |
Suggeriments d’activitats: |
|
Relació amb altres matèries: |
— Etnografia |
Nivells per a ser utilitzat: |
ESO i Batxillerat |
Grau de dificultat del text original: |
Alta, però superable al final de 2n de Batxillerat. |
L’historiador Tàcit, abans de descriure separadament diverses tribus nòrdiques, fa un retrat dels pobles germànics en general. El fragment escollit parla dels seus costums. |
|
Tàcit, La Germània XXII 1-3; XXIII 1-2 |
|
Text a Internet: |
|
Referència editorial: |
Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1926 |
Traducció: |
XXII. [1] Immediatament després del dormir (que molts allarguen fins gran dia), es renten amb aigua, generalment calenta, com s’escau als que viuen on l’hivern regna la major part de l’any; rentats, prenen aliment, per separat, en sengles seients i cadascú a la seva taula; després, armats, se’n van als afers i, no menys sovint, als convits. [2] Per a ningú no és afrontós unir, bevent, la nit al dia. Les baralles, freqüents, com és propi entre gent beguda, rares vegades acaben amb insults, quasi sempre amb morts i ferides. [3] Però, també en els convits, acostumen a tractar de reconciliar entre ells els enemics, concertar matrimonis, elegir cabdills i encara de pau i de guerra, com si en cap altre temps l’esperit no fos més obert als lleials projectes o més escalfat pels grans. XXIII. [1] Per beguda tenen un suc tret de l’ordi o del forment fermentat, amb una mena de semblança al vi. Els més propers a la ribera també compren vi. La menja és senzilla, fruits salvatges, caça fresca, llet presa. Sense grans preparatius, sense condiments, expel·leixen la fam. Amb la set no serven la mateixa temperança. [2] Si facilitessis llur embriaguesa, donant-los tant de beure com volguessin, no menys fàcilment serien vençuts pel vici que per les armes. (Miquel Ferrà i Llorenç Riber, FBM 1926) |
Suggeriments d’activitats: |
|
Relació amb altres matèries: |
— Etnografia — Tecnologia — Psicologia |
Nivells per a ser utilitzat: |
ESO i Batxillerat |
Grau de dificultat del text original: |
Alta, però superable al final de 2n de Batxillerat. |
Retrat genèric que l’historiador Ammià Marcel·lí (segle IV dC) fa del conjunt dels pobles perses. |
|
Ammià Marcel·lí, Històries XXIII 6, 75-77 |
|
Text a Internet: |
|
Referència editorial: |
Arnoldo Mondadori, 3 volums, Milà 2001-2002 |
Traducció: |
[75] Entre aquesta població, de llengües i orígens diferents, hi ha també diversitat de races, i habiten en llocs diversos. Però, posats a fer una descripció del seu aspecte físic i dels seus costums, podem dir que gairebé tots són de constitució prima, força morens o d’un color pàl·lid, sorruts amb la seva mirada de cabra i les celles corbades en semicercle i molt juntes. Peluts, amb barbes no gens lletges i cabells llargs. Quan es barregen, sigui en els banquets o en els dies de festa, tots, tanmateix, apareixen cenyits amb l’espasa. Aquest costum, que era comú entre els antics grecs, els atenesos foren els primers a abolir-lo, segons el testimoni del prestigiós Tucídides. [76] La majoria d’ells no tenen fre en els plaers amorosos; amb prou feines es conformen amb una gran multitud de concubines, s’abstenen, però, de cometre obscenitats amb nois, i cadascú té moltes o poques dones segons les seves possibilitats econòmiques; per això, enmig de tanta varietat en la satisfacció eròtica, l’estimació es dispersa i s’afebleix. Eviten el refinament en el menjar, el luxe i, sobretot, l’avidesa en la beguda i l’embriaguesa. [77] Excepte a la taula del rei, no hi ha hora fixa per a menjar, sinó que l’estómac fa a cadascú de rellotge, i, quan aquest avisa, hom menja allò que té a mà; ningú, un cop saciat, menja res de superflu. (Joan Bellès) |
Suggeriments d’activitats: |
|
Relació amb altres matèries: |
— Psicologia — Ètica — Etnografia |
Nivells per a ser utilitzat: |
2n cicle d’ESO i Batxillerat |
Grau de dificultat del text original: |
Mitjana, per a 2n de Batxillerat, amb ajuts puntuals del professor. |