Text 1:

Al circ de Roma, un lleó reconeix, en l’esclau que havia de devorar, l’home que havia estat el seu salvador.

Text 2:

Un veterà de l’exèrcit de Cèsar se li presenta al cap de molts anys i aquest no el pot reconèixer de tantes ferides i mutilacions que ha rebut.

Text 3:

Resposta graciosa d’un amic al poeta Enni, que l’havia enredat.

Text 4:

El fill d’un senador romà sap guardar un secret i esquivar la curiositat de la seva mare.

Text 5:

La moderació és una de les qualitats que es troba sovint elogiada pels autors antics. Valeri Màxim relata diversos exemples de moderació. (Ètica)

Al circ de Roma, un lleó reconeix, en l’esclau que havia de devorar, l’home que havia estat el seu salvador.

Aulus Gel·li, Les nits àtiques V 14, 5-28

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/gellius5.html#14

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1934

Traducció:

[5] «En el Circ Màxim» -diu (Apió)- «s’oferia al poble l’espectacle d’una grandiosa lluita d’una cacera de feres. [6] Jo, que m’esqueia a Roma» -afegeix-, «vaig ésser un dels espectadors de la festa. [7] Hi havia allí bell nombre de bèsties feres, totes elles de remarcable corpulència i d’aspecte i ferotgia verament extraordinària. [8] Però, per damunt de tot» -diu-, «tothom restava meravellat de l’enorme grandària dels lleons, sobretot d’un, [9] vers el qual convergien l’atenció i les mirades de tots els espectadors, corpresos de l’abrivament i magnitud d’aquell cos, d’aquells udols ressonants i terrorífics, d’aquella musculatura i d’aquella crinera ondulant. [10] Entre molts d’altres, fou introduït per lluitar amb les feres un esclau, de nom Androcles, cedit per un baró consular. [11] Ell lleó» -diu-, «bon punt l’hagué vist de lluny, s’aturà d’antuvi, com estranyat; després s’atansà calmós i manyac envers aquell home, talment com si el conegués. [12] Aleshores comença a bellugar la cua suaument i falguera, a tall d’un gos que festeja el seu amo; s’acosta a frec d’Androcles, que gairebé estava mort de por, i tot mansoi es posa a llepar-li les cames i les mans. [13] Androcles se sent retornat en veure les festes que aquella bèstia tan ferotge li feia, i gira a poc a poc els ulls per a fixar-se en el lleó; [14] i havent-se reconegut l’un a l’altre, calia presenciar» -diu- «el goig i els mutus alegrois de l’home i el lleó.»

[15] Una escena tan extraordinàriament meravellosa diu que aixecà un gran clamoreig en el públic; i havent el Cèsar cridat a Androcles, li preguntà com era que aquell lleó tan ferotge només havia planyut a ell. [16] Aleshores Androcles contà un cas prodigiós i digne de tota admiració. [17] «Havent obtingut el meu amo el càrrec de procònsol de la província d’Àfrica» -digué-, «vaig veure’m obligat a evadir-me, puix que aquell cada dia m’assotava iniquament; i per tal de trobar un amagatall segur en aquelles terres sotmeses al meu amo, vaig refugiar-me en la solitud dels sorrals deserts, decidit a procurar-me la mort, fos com fos, si per cas mancava d’aliment. [18] Aleshores, sota la xardor abrusadora del sol de migdia» -digué- «havent descobert una cova fonda i dissimulada, em fico dins i m’hi amago. [19] Al cap de poca estona, feia cap a la mateix cova aquest lleó, amb una pota consentida i sangonosa, gemegant i udolant llastimosament pels terribles dolors que una ferida li produïa.» [20] I digué que d’antuvi es va esglaiar i esporuguir en veure que el lleó s’acostava. [21] «Però un cop el lleó hagué entrat a la cova» -digué-, «on, com vaig comprovar, tenia el seu cau, s’atansa, manyac i mansoi, a mi, que em feia enrera, i havent aixecat la pota, me l’acosta i me l’ensenya amb posat de demanar-me ajut. [22] Aleshores» -digué- «li vaig arrencar una punxa molt gruixuda que duia clavada a la planta del peu; vaig exprémer el pus de dins la ferida, i, gairebé sense gens de por, vaig eixugar acuradament la sang i netejar ben bé el peu. [23] Alleujat amb la cura feta per mi, el lleó s’ajegué, i reposà, bo i posant la pota damunt les meves mans; [24] i des d’aquell dia visquérem plegats tres anys sencers, jo i el lleó, habitant una mateixa cova i nodrint-nos del mateix aliment. [25] Ell em duia a la cova els trossos millors de les feres que caçava; i jo mancat de foc, me’ls menjava després d’haver-los posat a torrar sota el sol de migdia. [26] Tanmateix» -digué-, havent-me arribat a avorrir d’aquella vida salvatge, vaig abandonar la cova un dia que el lleó havia marxat a caçar; i quan havia caminat cosa de tres dies, uns soldats que m’havien vist m’agafaren i em conduïren d’Àfrica a Roma, a casa del meu amo. [27] Aquest s’acuita a condemnar-me a mort i a cedir-me per a ésser llançat a les feres. [28] Ara comprenc» -va dir- «que aquest lleó, el qual també agafaren després d’haver-me’n separat, em correspon al favor que li vaig fer curant-lo.»

(Cebrià Montserrat, FBM 1934)

Suggeriments d’activitats:

   Cercar informació sobre com era el Circ Màxim de Roma, descriure’l i dir quina mena d’espectacles s’hi feien habitualment.

   Explicar quina mena de vida feien en comú Androcles i el lleó al desert d’Àfrica.

   Partint de la informació que ofereix el text i recorrent a altres fonts, descriure a grans trets com era la vida d’un esclau romà.

   Expressar la opinió pròpia sobre la versemblança d’aquesta història.

   Escriure el final de la història explicant quina fou la reacció del poble i quina decisió prengué l’emperador.

Relació amb altres matèries:

— Ciències naturals

— Ètica

— Psicologia

Nivells per a ser utilitzat:

ESO

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per a 2n de Batxillerat.

Un veterà de l’exèrcit de Cèsar se li presenta al cap de molts anys i aquest no el pot reconèixer de tantes ferides i mutilacions que ha rebut.

Sèneca, Dels beneficis V 24, 1-3

Text a Internet:

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1954

Traducció:

[1] Davant del diví Juli (Cèsar) defensava la seva causa un dels veterans un xic massa violent envers els seus veïns, i li anava malament. «¿Us recordeu, general, digué, d’una torçada de peu que us donàreu a Espanya, vora del Xúquer?» I havent respost Cèsar que se’n recordava, «¿us recordeu, continuà, que volguéreu reposar sota un arbre d’ombra molt esclarissada i amb un sol cremant, que l’indret era molt escarpat, car aquell arbre era l’únic que havia sortit entre roques punxegudes, i que un dels vostres companys d’armes us va fer un llit amb el seu mantell de llana?» [2] I havent dit Cèsar: «¿Com no recordar-me’n? I fins i tot, estant mort de set i trobant-me impedit de cames per a anar a la font veïna, volia arrossegar-m’hi amb les mans, si no és un company d’armes, home valent i intrèpid, que em va portar aigua dins el seu casc.» «¿Podeu, doncs, general, digué, reconèixer aquell home o aquell casc?» Cèsar digué que no podia reconèixer el casc, però sí perfectament l’home, i afegí, penso que irritat d’haver-se deixat distreure per ell de l’enquesta amb una història vella: «Certament no ets tu.» [3] «S’explica, digué, Cèsar, que no em reconegueu, car quan això passà, jo tenia tots els membres; després a Munda, em van rebentar un ull enmig de la barreja i foradar ossos del cap. Ni el casc, encara que el veiéssiu, no el reconeixeríeu, car fou migpartit per un ganivet espanyol.» Cèsar prohibí que l’amoïnessin i donà al seu soldat el trosset de terra on un camí veïnal havia estat causa de les baralles i dels plets.

(Carles Cardó, FBM 1954)

Suggeriments d’activitats:

   En el text es parla del casc del veterà. Esmentar les altres peces més importants de l’armadura d’un soldat romà.

   Situar en un mapa de la Mediterrània la batalla de Munda (45 aC), la de Farsàlia (47 aC a Grècia) i la de Tapsos (46 aC al nord d’Àfrica).

   Les tres batalles esmentades foren les més importants en l’anomenada Guerra Civil que visqué l’estat romà a mitjan segle I aC. Dir quins eren els dos bàndols enfrontats i qui en sortí vencedor.

   Esmentar les terres catalanes que foren escenaris importants d’aquesta guerra.

Relació amb altres matèries:

— Ètica

— Psicologia

Nivells per a ser utilitzat:

2n cicle D’ESO i Batxillerat.

Grau de dificultat del text original:

Mitjana a partir de mig curs de 2n de Batxillerat.

Resposta graciosa d’un amic al poeta Enni, que l’havia enredat.

Ciceró, De l’orador II 276

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/cicero/oratore2.shtml

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1931

Traducció:

Com allò de Nasica, que havent anat a casa del poeta Enni i demanant-lo des de l’entrada i havent-li respost la serventa que Enni no era a casa, conegué Nasica que ho deia per manament de l’amo, i que ell era dintre. Passats pocs dies, havent anat Enni a casa de Nasica i demanant-lo des del portal, crida Nasica que no és a casa. Llavors Enni. «Com! diu: ¿no conec jo la teva veu?» Ací Nasica: «Ets un descarat! Quan jo et cercava vaig creure a la teva serventa que tu no eres a casa i tu ¿no em creus a mi mateix?»

(Salvador Galmés, FBM 1931)

Suggeriments d’activitats:

   Dir si avui també passa que algú que no vol rebre una visita o no es vol posar al telèfon fa dir per un altre que en aquell moment no hi és. Especificar en quines situacions se sol donar aquest fet i explicar un cas concret.

   Comentar quin dels dos personatges sembla tenir més sentit de l’humor i justificar la resposta.

   Atès que l’anècdota es refereix al poeta Enni, cercar informació sobre el personatge en una enciclopèdia, consultar un mapa històric i dir quins territoris abastava l’estat romà en temps d’Enni.

   Emetre un judici crític, des del punt de vista ètic, sobre aquest tipus de mentides.

Relació amb altres matèries:

— Ètica

— Psicologia

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per al final de 1r i començament de 2n de Batxillerat.

El fill d’un senador romà sap guardar un secret i esquivar la curiositat de la seva mare.

Aulus Gel·li, Les nits àtiques I 23, 4-13

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/gellius1.html#23

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1930

Traducció:

[4] Els senadors romans, en altre temps, tenien el costum d’entrar a la cúria acompanyats dels fills que encara vestien la pretexta. [5] S’esdevingué, que havent-se deliberat, en certa ocasió, sobre un afer de tanta importància que calgué ajornar la discussió per a l’endemà, hom va prendre l’acord de prohibir que ningú no digués res de la qüestió tractada, abans no fos resolta. La mare del noi Papiri, el qual havia assistit amb el seu pare a la deliberació, va preguntar al seu fill de què s’havia tractat en l’assemblea dels senadors. [6] El noi va fer de resposta que no podia dir-ho, i que era obligat a callar. [7] Això va augmentar la curiositat de la dona, la qual, esperonada per la reserva i pel silenci  del seu fill, repeteix la pregunta amb més porfídia i tossuderia. [8] El noi, aleshores, davant la insistència de la seva mare, s’inventa una mentida tota enginy i agudesa, i li diu que els senadors havien deliberat sobre si era millor i més convenient per a la república que cada dona tingués dues dones o bé que cada dona es maridés amb dos homes. [9] Ella en sentir això restà esparverada, [10] tota tremolosa, surt corrents de casa seva a fer-ho saber a les altres matrones. L’endemà, l’escamot de les mares de família se’n va al Senat; amb els ulls plens de llàgrimes i desfent-se en súpliques demanen que dos marits siguin atorgats a cada dona, en lloc que dues dones siguin atorgades a cada marit. [11] Els senadors, en entrar dins la cúria, es preguntaven, meravellats, què significava aquell enrenou i quin era l’abast d’aquelles peticions femenines. [12] El jovencell Papiri, fent-se avant i situant-se al mig de la cúria, va contar la curiositat insistent amb què la seva mare l’havia interrogat i la resposta que ell li havia fet. [13] El senat omplí de lloances la discreció i agudesa d’aquell jovencell, i decretà que d’aleshores ençà els pares es guardessin d’entrar dins la cúria juntament amb llurs fills, llevat Papiri tot sol, a qui atorgaren, després, el sobrenom de Pretextatus, com a títol d’honor, pel seny amb què havia sabut callar i parlar a l’edat en què duia la pretexta.

(Cebrià Montserrat, FBM 1930)

Suggeriments d’activitats:

   Informar-se de quines eren les principals funcions del senat durant l’època de la república romana.

   Esmentar els punts de coincidència que hi ha entre el senat romà i el Parlament o reunió de diputats.

   Fer que cadascú expliqui què és el que ha trobat més sorprenent en la lectura d’aquesta anècdota i per què.

   Redactar un comentari crític, des del punt de vista ètic, de la conducta de la mare del noi, i manifestar l’opinió personal sobre el secret professional, tant pel que fa a l’obligació de qui ha de guardar-lo com pel que fa al respecte que els altres han de tenir per aquesta obligació.

Relació amb altres matèries:

— Ètica

— Psicologia

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per al final de 1r i començament de 2n de Batxillerat.