Text 1:

Apuleu (segle II dC) fa un elogi de la pobresa i afirma que és l’afany de riquesa el que converteix els homes en malfactors.

Text 2:

Ciceró parla de l’amistat i explica en què s’ha de basar perquè sigui sòlida.

Text 3:

La moderació és una de les qualitats que es troba sovint elogiada pels autors antics. Valeri Màxim relata diversos exemples de moderació.

Text 4:

Sèneca adverteix que la necessitat de preservar la pròpia imatge no ha de portar a fingir. La naturalitat és la millor actitud.

Text 5:

El fill d’un senador romà sap guardar un secret i esquivar la curiositat de la seva mare. (Ciències socials)

Apuleu (segle II dC) fa un elogi de la pobresa i afirma que és l’afany de riquesa el que converteix els homes en malfactors.

Apuleu, Apologia 18, 2-6

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/apuleius/apuleius.apol.shtml

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1932

Traducció:

[2] Car la pobresa és, de sempre, companya inseparable de la filosofia: honrada, frugal, rica amb poca cosa, gelosa del bon nom, posseïda, enfront de les riqueses, com un bé segur, descurosa en el seu exterior, senzilla en el seu agençament, bona consellera en la deliberació, [3] mai no ha inflat ningú d’orgull, no ha fet malbé ningú amb excessos, no ha enferotgit ningú amb un caràcter despòtic; els gaudis del ventrell i de la sexualitat no els vol, ni pot voler-los. [4] Certament, aquests i d’altres són els desigs habituals dels nodrissons de les riqueses. Si repasses quins són els màxims malfactors de qui la humanitat ha conservat memòria, no en trobaràs cap de pobre; [5] mentre que, al contrari, […] tothom que per una cosa o altra ens causa admiració, ha estat nodrit per la pobresa des del bressol. [6] La pobresa, dic, en els primeres èpoques fundadora de tots els estats, inventora de totes les arts, innocent de tota malifeta, dispensadora de tota glòria, mereixedora, en tots els pobles, de totes les lloances!

(Marçal Olivar, FBM 1932)

Suggeriments d’activitats:

  Atès que l’autor relaciona la pobresa amb la filosofia, determinar quin concepte en deu tenir (viure en la misèria, no poder tenir tot el que un voldria, acontentar-se de tenir just el necessari per viure, etc.) Justificar l’opinió amb expressions del text.

  Triar tres de les qualitats de la pobresa que cadascú hagi trobat rellevants i comentar-les.

  Fer una valoració crítica de la frase del text «Si repasses quins són els màxims malfactors de qui la humanitat ha conservat memòria, no en trobaràs cap de pobre ». En lloc de pensar en cèlebres malfactors de temps passats, es pot centrar l’argumentació en els malfactors d’avui que omplen les pàgines d’algunes revistes.

Relació amb altres matèries:

—  Ciències socials

—  Filosofia

— Psicologia

Nivells per a ser utilitzat:

Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per a 2n de Batxillerat.

Ciceró parla de l’amistat i explica en què s’ha de basar perquè sigui sòlida.

Ciceró, Leli o De l’amistat 65

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/cicero/amic.shtml

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1999

Traducció:

La prova, tanmateix, d’aquesta estabilitat i d’aquesta constància, que esperem trobar en l’amistat, és la fidelitat: de fet no és gens estable allò que és infidel. És convenient, a més, d’elegir un amic que sigui senzill, i sociable, i concorde, és a dir, que es mogui en els nostres mateixos paràmetres. Tot això té a veure amb la fidelitat, car un esperit variable i tortuós no pot ésser fidel; ni tampoc no pot ésser fidel o estable aquell que no es mou dins els mateixos paràmetres que nosaltres i no concorda d’una manera natural amb nosaltres. Cal afegir encara que l’amic no s’ha de complaure a difondre acusacions ni a creure les que han estat fetes: això afecta la constància que ja fa estona que comento. D’aquesta manera es fa veritable allò que he dit al començament: que l’amistat no es pot donar sinó entre gent de bé.

(Pere Villalba, FBM 1999)

Suggeriments d’activitats:

  Explicar per què, segons l’autor, la fidelitat es basa en la constància i l’estabilitat.

  Comentar l’afirmació de l’autor en el sentit que l’amic no ha de ser suspicaç.

  Explicar per què sovint algunes amistats que semblaven prou sòlides es trenquen. Cal basar-se, preferentment, en les idees exposades en el text.

  Fer un breu escrit posant en relleu la importància que té l’amistat en la vida dels humans.

Relació amb altres matèries:

—  Ciències socials

—  Psicologia

Nivells per a ser utilitzat:

2n cicle d’ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per a 2n de Batxillerat.

La moderació és una de les qualitats que es troba sovint elogiada pels autors antics. Valeri Màxim relata diversos exemples de moderació.

Valeri Màxim, Fets i dites memorables IV 1, 4-5

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/valmax4.html

Referència editorial:

Loeb Classical Library, Harvard University Press, Cambridge, Massachusets, Londres 2000

Traducció:

[4] Ah, que en fou de magnífic el comportament de Luci Quinci Cincinnat com a cònsol! Els senadors volien que continués exercint el càrrec no sols en vista de les seves magnífiques accions, sinó també perquè el poble intentava tornar a nomenar els mateixos tribuns de la plebs, quan, a dreta llei, no es podia fer cap de les dues coses. Ell les rebutjà totes dues: defugí el partidisme del senat i alhora obligà els tribuns a seguir el seu exemple d’honestedat. Així la seva sola actitud aconseguí que la il·lustre assemblea i el poble no haguessin de ser blasmats per una actuació injusta. [5] D’altra banda, Fabi Màxim, conscient que havia exercit el consolat cinc vegades i que el pare, l’avi, el besavi i els avantpassat l’havien exercit sovint, amb vista als comicis electorals en què el seu fill seria elegit cònsol amb un consens molt ampli, va tractar amb el poble, amb tota la fermesa possible, que deixessin descansar alguna vegada la família Fàbia de l’exercici d’aquest càrrec. I no és pas que no confiés en les qualitats del fill, que era prou brillant, sinó que volia evitar que el més alt poder continués dins una mateixa família. Hi ha res més eficaç i més valent que aquesta moderació, que se sobreposà fins i tot als sentiments paterns, considerats els més forts de tots?

(Joan Bellès)

Suggeriments d’activitats:

  Cercar informació sobre els cònsols i els tribuns de la plebs (característiques del càrrec, quant temps durava, com es feia l’elecció, etc.).

  Comentar quin dels dos exemples del text troba cadascú més admirable i explicar per què.

  Comparar l’actitud de Cincinnat i de Fabi Màxim amb la que es veu sovint entre els polítics d’avui per a mantenir-se en el poder.

Relació amb altres matèries:

—  Ciències Socials

Nivells per a ser utilitzat:

2n cicle d’ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per al final de 1r i començament de 2n de Batxillerat, amb ajudes puntuals del professor.

Sèneca adverteix que la necessitat de preservar la pròpia imatge no ha de portar a fingir. La naturalitat és la millor actitud.

Sèneca, De la tranquil·litat de l’esperit 17, 1-2

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/sen/sen.tranq.shtml

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1926

Traducció:

[1] És també causa no menyspreable de neguit, si et poleixes amb excessiu mirament i a ningú no et mostres ben natural, talment com és la vida de molts, fingida i arranjada per a la ostentació; car la incessant inspecció de si mateix i la temor d’ésser sorprès diferent de la manera acostumada és un veritable turment. Mai no es deslliura de neguit aquell que creu que hom ens jutja cada vegada que ens mira, car s’escauen moltes circumstàncies que a desgrat nostre ens despullen i, ni que tanta vigilància de si mateix reïxi del tot, no és, però, agradable ni segura la vida dels que viuen sempre sota la màscara. [2] Com és, en canvi, delectable la simplicitat sincera, a qui no calen ornaments, ni tira cap vel sobre els seus costums! Tanmateix, aquesta vida passa el perill d’ésser menyspreada, si mostra a tothom tots els seus secrets, car hi ha homes que es fastiguegen d’allò que veuen de prop. Però la virtut no passa cap perill de baixar d’estimació en atansar-se als esguards, i és millor d’ésser menyspreat per simple que ésser torturat per un fingiment perpetu.

(Carles Cardó, FBM 1926)

Suggeriments d’activitats:

  Dir si l’autor parla de la nostra imatge corporal, de la nostra personalitat moral o de totes dues coses. Justificar la resposta adduint alguna frase del text.

  Valorar l’afirmació de l’autor que la incessant inspecció de si mateix i la temor d’ésser sorprès diferent de la manera acostumada és un veritable turment.

  Explicar per què l’autor afirma que no és agradable ni segura la vida dels qui viuen sempre sota la màscara.

  Fer una valoració crítica del conjunt de les idees exposades en el text.

Relació amb altres matèries:

—  Psicologia

—  Ciències socials

Nivells per a ser utilitzat:

2n cicle d’ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Alta, per a 2n de Batxillerat.