Reprovació d’alguns vicis
|
Sèneca adverteix sobre la inutilitat de la ira i la còlera. No tenen res a veure amb la grandesa d’esperit. |
|
|
Sèneca, De la ira I 20, 1-3 |
|
|
Text a Internet: |
|
|
Referència editorial: |
Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1924 |
|
Traducció: |
[1] Ni cal creure que la ira contribueixi gens a la grandesa d’esperit, car no és ella grandesa, sinó inflor. Per als cossos inflats per l’abundància d’una humor malsana, llur malura no és un bon regent, sinó una grassor pestífera. [2] Tots aquells que una ànima vil redreça per sobre els sentiments humans, s’imaginen tenir inspiracions enlairades i sublims, però en el fons no hi ha res de sòlid, ans promptes són a la ruïna totes les coses que s’han alçat sense fonaments. La ira no descansa en cap base. No neix de res ferm i durador, sinó que tota ella és vent i buidor i tan lluny és de la grandesa d’esperit, com l’audàcia de la fortitud, la insolència de la confiança, la tristesa de l’austeritat, la crueltat de la severitat. [3] Gran diferència hi ha entre els sentiments sublims i els orgullosos. La iracúndia no edifica res de gran ni de bell; al contrari, jo diria que, conscient de la feblesa d’una ànima abatuda i malaurada, sovint es lamenta, com els cossos nafrats i malalts que gemen al més lleu contacte. Per això la ira és més que res un vici femení i infantívol. –Però recau també sobre els homes-. Però també hi ha homes que tenen el caràcter afemellat i pueril. (Carles Cardó, FBM 1924) |
|
Suggeriments d’activitats: |
|
|
Relació amb altres matèries: |
— Psicologia |
|
Nivells per a ser utilitzat: |
Batxillerat |
|
Grau de dificultat del text original: |
Alta per a 2n de Batxillerat |
|
Retrat d’un home que té aires de grandesa i vol aparentar més del que és. |
|
|
Anònim (atribuït a Ciceró), Retòrica a Herenni IV 63-64 |
|
|
Text a Internet: |
|
|
Referència editorial: |
Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 2000 |
|
Traducció: |
Aquest home, jutges, que troba admirable passar per ric, vegeu ara d’antuvi amb quin aire ens mira. No sembla dir-vos: «Us daria diners si no em fóssiu un destorb»? Veritablement, quan amb la mà esquerra s’aguanta la barba, creu enlluernar tothom lluint aquell brillant i aquell anell d’or. Quan es gira cap al seu esclau, l’únic que té (això ho sé jo, vosaltres em sembla que no), amolla un nom, després un altre i encara un altre i exclama: «Ei, Sannió, vine, i que aquests bàrbars no em desordenin les coses», de manera que els qui no estan al cas, en sentir això, s’imaginin que ha escollit un d’entre molts esclaus. Li diu a cau d’orella que prepari els llits per a menjar, o que demani al seu oncle un etíop per a acompanyar-lo als banys, o que meni davant de la porta un cavall asturià, o, encara, que prepari algun fràgil decorat per a la seva falsa glòria. Després crida perquè tothom el senti: «Que procurin comptar els diners, si pot ésser abans del vespre.» L’esclau, que li coneix bé el caràcter, respon: «Cal enviar-hi més esclaus si vols tancar el compte avui.» «Bé, doncs!", diu, «emporta-te’n Líban i Sòsia.» «Perfecte!» (Jaume Medina, FBM 2000) |
|
Suggeriments d’activitats: |
|
|
Relació amb altres matèries: |
— Psicologia — Ciències socials |
|
Nivells per a ser utilitzat: |
ESO i Batxillerat |
|
Grau de dificultat del text original: |
Alta, per a 2n de Batxillerat. |
|
No s’han de donar lliçons sobre un tema a un altre que en sap més. |
|
|
Ciceró, De l’orador II 75-76 |
|
|
Text a Internet: |
|
|
Referència editorial: |
Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1931 |
|
Traducció: |
[75] Ni freturo de cap mestre grec que em canti preceptes divulgats, no havent vist ell mai el fòrum ni cap judici; com aquell peripatètic Formió, del qual diuen que com Anníbal, expulsat de Cartago, vingués exiliat a Efes, a casa d’Antíoc i, per tal com el seu nom era famós entre la gent, fos invitat, pels seus hostes, a sentir, si li plaïa, el peripatètic que he esmentat, havent respost ell que no s’hi negava, l’home copiós, diuen, parlà algunes hores de l’ofici de comandant en cap i de tota l’art militar. Llavors, havent pres molt gran plaer els altres que l’havien escoltat, demanaren a Anníbal quin juí feia d’aquell filòsof. Aquí el cartaginès, no ben bé a la manera grega, però sí francament, diuen que respongué, que molts vells delirants sovint havia vist, però un que delirés més que Formió, no l’havia vist mai. I no a tort, per Hèrcules; [76] car, ¿quina cosa més arrogant o més de xerraire es podia fer que a Anníbal, que tants anys havia rivalitzat en domini amb el poble romà, vencedor de totes gents, un home grec que mai no havia vist l’enemic ni mai els campaments, que mai no havia tocat la part més mínima de cap ofici públic, gosés donar-li preceptes d’art militar? Una cosa així em semblen fer tots aquests que donen preceptes d’art de ben dir; car justament allò de què no tenen experiència és el que ensenyen als altres. (Salvador Galmés, FBM 1931) |
|
Suggeriments d’activitats: |
|
|
Relació amb altres matèries: |
— Psicologia — Ciències socials |
|
Nivells per a ser utilitzat: |
Batxillerat |
|
Grau de dificultat del text original: |
Alta per a 2n de Batxillerat. |
|
L’avarícia produeix un desig insaciable i no dóna la felicitat. |
|
|
Juvenal, Sàtires XIV 135-140 |
|
|
Text a Internet: |
|
|
Referència editorial: |
Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1961 |
|
Traducció: |
Però, ¿què en faràs de les riqueses acumulades amb tants sofriments, si és una bogeria indiscutible, un deliri evident viure la sort d’un pobre per tal de morir ric? I mentre la bossa es boteix, omplint-se fins a la boca, creix l’amor al diner tant com creix la mateixa riquesa, i el qui menys en desitja és qui no en té. (Manuel Balasch, FBM 1961) |
|
Suggeriments d’activitats: |
|
|
Relació amb altres matèries: |
— Psicologia — Ciències socials |
|
Nivells per a ser utilitzat: |
2n cicle d’ESO i Batxillerat |
|
Grau de dificultat del text original: |
Mitjana per a 2n de Batxillerat. |
