Text 1:

Ciceró defensa que cal ser tolerant amb la moral dels joves, mentre només cerquin divertir-se sense fer mal als altres.

Text 2:

En dos epitafis diferents podem llegir dues concepcions dels valors que han de regir la nostra vida.

Text 3:

El poeta Horaci comenta satíricament que la majoria de la gent no s’acontenta amb la professió que té i mira amb enveja els avantatges de la vida dels altres.

Text 4:

Sant Agustí es fa ressò d’una anècdota en què es fa manifest que la conducta de les persones és jutjada d’una manera diferent segons la posició social que tinguin.

Text 5:

Ciceró defensa davant els tribunals un jove que havia tingut embolics amb una prostituta. El text reflecteix l’opinió que l’autor tenia sobre aquesta mena de relacions.

Text 6:

L’existència de l’esclavitud no fou qüestionada fins molt tard, però sovint s’aixecaven veus, sobretot d’alguns pensadors, que defensaven que els esclaus rebessin un tracte humanitari. (Ciències socials)

Text 7:

Quan en l’esport predomina l’afany competitiu és fàcil sentir-se arrossegat a fer trampes. Això ja passava a l’Antiguitat, segons que ho testimonia un text de Virgili. (Educació física)

Text 8:

La rivalitat portada a l’extrem, sobretot quan hi grans concentracions de públic, sol degenerar en violència. (Educació física)

Text 9:

El filòsof Sèneca no era gens partidari dels combats de gladiadors, i no s’estava de criticar-los obertament. En una ocasió assistí als entreteniments que s’oferien al migdia, com a pausa entre els combats, i trobà que també hi dominava la crueltat. Un text que contradiu les generalitzacions que a vegades es fan sobre els gustos dels romans. (Oci)

Text 10:

Un text de Tàcit explica l’esfondrament d’un amfiteatre en una ciutat propera a Roma a causa de l’excessiva afluència de gent. (Oci)

Text 11:

Quintilià (segle II dC) es planteja si són convenients els càstigs corporals als alumnes. (Educació i Psicopedagogia)

Ciceró defensa que cal ser tolerant amb la moral dels joves, mentre només cerquin divertir-se sense fer mal als altres.

Ciceró, En defensa de Celi 42

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/cicero/cael.shtml

Referència editorial:

Loeb Classical Library, Harvard University Press, Cambridge, Massachusets, Londres 1970

Traducció:

(Joan Bellès)

Suggeriments d’activitats:

  Valorar si l’actitud de l’autor és rigorosa i permissiva amb el comportament de la joventut. Justificar la resposta.

  De les restriccions que l’autor posa a l’esbargiment dels joves, enumerar aquelles que caldria recomanar especialment als joves d’avui.

  Fer una breu redacció en què es defensi que la raó ha de dominar sempre els desigs i les passions o bé la postura contrària.

  Desenvolupar el tema de l’activitat anterior en un debat oral a l’aula. 

Relació amb altres matèries:

—  Psicologia

—  Ciències socials

—  Oci

Nivells per a ser utilitzat:

2n cicle d’ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per al final de 1r i començament de 2n de Batxillerat.

En dos epitafis diferents podem llegir dues concepcions dels valors que han de regir la nostra vida.

Epitafis llatins, B 190 i B 83

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/epitaphs.html

Referència editorial:

Traducció:

B 190. Som-hi amics, gaudim del temps propici, banquetegem amb alegria, mentre ens resta la curta vida; amarem-nos de vi, i que hi hagi gresca i concòrdia. Això mateix és el que feren tots els qui són aquí, mentre eren vius: van donar, van rebre, es van divertir, mentre vivien. Imitem també nosaltres el temps dels antics. Viu, mentre tens vida, i no et neguis a concedir res al teu ànim, que et fou atorgat per déu.

B 83. Ets de condició humana: atura’t i contempla la meva tomba. De jove, vaig procurar tenir el que em calia. No vaig ofendre ningú, vaig fer favors a molts. Viu correctament, afanya-t’hi, que això també t’arribarà a tu.

(Joan Bellès)

Suggeriments d’activitats:

  Definir què és un epitafi.

  Observar algunes làpides actuals i comentar si avui és també freqüent que el difunt hi adreci un missatge als vivents.

  Comparar els dos epitafis pel que fa als valors que s’hi expressen, tant en el que coincideixen com en el que es diferencien.

  Fer una valoració, des del punt de vista ètic, del primer epitafi i comentar fins a quin punt les idees que expressa són compartides per gent d’avui.

  Comentar si el concepte que es té de la mort condiciona l’orientació ètica que es dóna a la vida.

Relació amb altres matèries:

—  Ciències socials

—  Psicologia

Nivells per a ser utilitzat:

2n cicle d’ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per al final de 1r i començament de 2n de Batxillerat.

El poeta Horaci comenta satíricament que la majoria de la gent no s’acontenta amb la professió que té i mira amb enveja els avantatges de la vida dels altres.

Horaci, Sàtires I 1, 1-22

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/horace/serm1.shtml

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1927

Traducció:

¿Com és, Mecenas, que ningú no viu content amb la sort que li donà la pròpia elecció o li oferí la fortuna, i lloa els que professen altres mesters? – Venturosos els mercaders! – diu el soldat feixuc d’anys i trencat de membres per la llarga fatiga. Contràriament el mercader, quan els austres li malmenen la nau, <diu>: - No hi ha res com la milícia. Que no? Hom s’escomet; en un moment ve o la ràpida mort o la victòria joiosa.- Lloa l’agricultor el perit en lleis i en dret quan, a penes canta el gall, el que ve a consultar-lo truca a la porta. I aquell altre, arrencat del camp i dut a la ciutat per un adiament, proclama que sols els que viuen a ciutat són venturosos. […] Per no cansar-te més, escolta on vaig. Si un déu deia: - Heus aquí que jo faré ara el que voleu: tu que fins ara has estat militar, seràs mercader; tu, jurisconsult fins ara, seràs pagès. Uns per ci, els altres per lla, aneu-vos-en, que heu mudat l'ofici... Au! ¿Què feu aturats? -­ No ho voldrien. I això que, al cap darrer, els lleu d’ésser feliços. ¿No hi ha motiu perquè Júpiter, enutjat amb ells, s’infli les dues galtes i els faci avinent que d’allí endavant no prestarà a llurs vots tan fàcil l’orella?

(Llorenç Riber, FBM 1927)

Suggeriments d’activitats:

  Esmentar les diverses professions que apareixen en el text i dir si avui encara existeixen o no.

  Escriure un text original imitant el d’Horaci, però en què les professions dels qui es queixen i les dels qui són envejats siguin habituals avui dia i, preferentment, modernes.

  Comentar de manera crítica la reacció que tindria la majoria de la gent, segons l’autor, si els fos donat de canviar de professió. Aplicar el comentari als professionals imaginats en l’activitat anterior.

Relació amb altres matèries:

—  Economia

—  Ciències socials

—  Psicologia

Nivells per a ser utilitzat:

2n cicle d’ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Alta, per al final de 2n de Batxillerat i amb ajuda del professor.

Sant Agustí es fa ressò d’una anècdota en què es fa manifest que la conducta de les persones és jutjada d’una manera diferent segons la posició social que tinguin.

Agustí d’hipona, La ciutat de Déu IV 4

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/augustine/civ4.html

Referència editorial:

Loeb Classical Library, Harvard University Press, Cambridge, Massachusets, Londres 1963

Traducció:

Doncs, quan no hi ha justícia, què són els regnes sinó grans lladronicis? Perquè els lladronicis, què són sinó petits regnes? […] En efecte, fou elegant i veraç la resposta que donà al famós Alexandre el Gran un pirata que havia esta capturat. En preguntar el mateix rei a aquell home què li semblava de tenir el mar amenaçat, ell contestà lliurement amb fermesa: el mateix que et sembla a tu de tenir-hi tot el món; però a mi, com que ho faig amb un petit vaixell, em diuen bandit, mentre que a tu, com que ho fas amb una gran flota, et diuen emperador.

(Joan Bellès)

Suggeriments d’activitats:

  Indicar què és el que pot fer que no hi hagi diferència entre un estat i una colla organitzada de bandits.

  Escriure un breu comentari sobre la resposta del pirata a Alexandre.

  Indicar si també avui són qualificats de la mateixa manera els delictes dels poderosos que els de la gent senzilla, encara que els dels primers siguin molt més grans. Il·lustrar-ho amb exemples.

Relació amb altres matèries:

—  Ciències socials

—  Dret

—  Psicologia

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per a 2n de Batxillerat.

Ciceró defensa davant els tribunals un jove que havia tingut embolics amb una prostituta. El text reflecteix l’opinió que l’autor tenia sobre aquesta mena de relacions.

Ciceró, En defensa de Celi 48-49

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/cicero/cael.shtml

Referència editorial:

Loeb Classical Library, Harvard University Press, Cambridge, Massachusets, Londres 1970

Traducció:

[48] Però, si hi ha algú que considera que és prohibit al jovent gaudir fins i tot dels amors d’una prostituta, és molt auster, certament (no ho puc negar), però s’aparta no sols de la permissivitat del nostre temps, sinó també del costum i les concessions dels avantpassats. En efecte, quan no ha estat habitual aquesta pràctica? Quan ha estat censurada? Quan ha estat prohibida? Quan, finalment, s’ha esdevingut que allò que és lícit no fos lícit? Ara deixaré tancada la qüestió, sense anomenar cap dona en concret; la deixaré tan sols enlaire. [49] Si una dona soltera obre la seva casa a les passions de tothom i mena obertament una vida de prostituta, si ha decidit freqüentar els banquets d’homes amb qui no té res a veure, si això ho fa a ciutat, al camp o en el concorreguts banys de Baies, si, en definitiva, aquest és el seu comportament no sols en el caminar, sinó també en la manera de guarnir-se i en les companyies, no sols en l’ardor de les mirades i la llibertat amb què parla, sinó també amb abraçades, petons, accions, passejades amb barca, banquets, de manera que tothom pot veure que és no sols una meuca, sinó una meuca desvergonyida i provocativa: si per cas un jove va amb ella, què et semblarà que és, Luci Herenni, un adúlter o un amant? Et semblarà que ha volgut combatre el pudor o que ha volgut satisfer el desig carnal?

(Joan Bellès)

Suggeriments d’activitats:

  Aclarir des de quin punt de vista planteja l’autor la licitud de la prostitució: si ho fa pensant en la dona que es prostitueix o en l’home que fa ús d’aquest fet. Fer una valoració crítica del plantejament.

  Deduir del text si antigament era freqüent i normal o no que els homes anessin amb prostitutes.

  Enumerar els detalls de la conducta d’una prostituta que revelen la seva condició. Dir quins serien també aplicables a les prostitutes d’avui.

  El text és part d’un discurs en què l’autor, com a advocat, defensa un jove acusat de certs embolics amb una dona que ell considera una prostituta. Valorar si l’opinió de l’autor està condicionada per aquesta circumstància.

  Debatre el fenomen de la prostitució des de diversos aspectes (moral, legal, social, psicològic, econòmic, etc.).

Relació amb altres matèries:

—  Ciències socials

—  Psicologia

—  Dret

Nivells per a ser utilitzat:

Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per al final de 1r i començament de 2n de Batxillerat.