OCI
L’oci no és una assignatura que figuri explícitament en els plans
d’estudis, però és innegable que forma part de l’educació de la persona. Avui,
més que mai, cal educar per a l’oci. Els romans apreciaven l’oci, un temps en
què s’alliberaven de les tasques que avui anomenem professions liberals (cal
recordar que els treballs manuals eren reservats als esclaus, respecte als quals
el concepte d’oci no comptava) i es dedicaven a activitats culturals o lúdiques.
També assistien a espectacles públics, una afecció compartida amb la resta de
la població, sense distinció de lliures i esclaus, car aquests, com és natural,
tenien també els seus esbargiments. Els textos que oferim abasten tota aquesta
gamma de matisos. Uns parlen de la conveniència de l’oci, altres, dels jocs
i entreteniments que practicaven els infants, els joves i els adults, i uns
altres, finalment, es refereixen als espectacles més freqüents entre els romans;
tanmateix, hom ha volgut defugir els tòpics, i alguns textos donen una visió
ben diferent del d’una societat abocada majoritàriament a la carnassa que sovint
es presenciava als amfiteatres.
Continguts