Quintilià defensa que a l’escola hi ha d’haver estones de lleure. Un descans moderat afavoreix el rendiment escolar, i en el joc els nois i les noies poden desenvolupar més lliurement la seva personalitat.

Quintilià, Institució oratòria I 3, 8-12

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/quintilian/quintilian.institutio1.shtml

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1961

Traducció:

[8] A tots, però, s’ha de concedir algun esbargiment, no solament perquè no hi ha res que pugui suportar un treball ininterromput, perquè fins les coses carents de sentits i de vida, per tal que puguin mantenir llur eficàcia, podríem dir que es relaxen mitjançant una alternativa de repòs, sinó també perquè les ganes d’aprendre perseveren per la voluntat, que no pot ésser coaccionada. [9] Així, doncs, els qui han reposat i s’han refet, tindran més energia per a aprendre, i un esperit més decidit, el qual no sol subjectar-se a exigències naturals. [10] Tampoc no em desplauria el joc dels infants (és un altre senyal de vivacitat), i no podria esperar que la ment del qui sempre està trist i deprimit s’elevés cap a l’estudi, tota vegada que aquelles manifestacions de vivor són molt naturals en la infantesa. [11] Amb tot, cal que hi hagi mesura en les recreacions; a fi que negant-les no fomentem l’aversió a l’estudi, o, concedint-les excessives, el costum de l’ociositat. Hi ha també uns jocs molt útils per a exercitar l’enginy dels infants, per exemple: quan posant-se ells amb ells petites qüestions de tota mena, s’augmenten l’emulació per resoldre-les. [12] També jugant entre ells manifesten més espontàniament llurs inclinacions, mentre que no ens sembli cap edat tan delicada que no aprengui tot seguit el bé i el mal.

(Josep Ma Casas, FBM 1961)

Suggeriments d’activitats:

  Enumerar les raons per les quals l’autor creu que els infants han de tenir estones de lleure a l’escola.

  Comentar el beneficis que el joc té per a la formació de la personalitat de l’alumne.

  Imaginar que la direcció de l’escola ha decidit suprimir l’hora del pati i redactar l’escrit que els alumnes li adreçarien argumentant la necessitat de mantenir-la.

Relació amb altres matèries:

—  Psicologia

—  Pedagogia

—  Ciències de la salut

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per a 2n de Batxillerat.

Ausoni, autor el segle IV dC, escriu al seu nét recomanant-li que sàpiga combinar l’esbargiment amb l’estudi.

Ausoni, Llibre d’exhortacions al seu nét 2, 1-13

Text a Internet:

http://www.intratext.com/IXT/LAT0574/_P9O.HTM

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1928

Traducció:

També les Muses tenen els seus esbargiments; les hores de lleure es barregen amb l’estudi de les lletres, oh nét dolç com la mel!, i no sempre la veu imperiosa d’un mestre rabiüt turmenta els minyons, sinó que l’alternança de l’oci i de l’estudi guarda les hores establertes. Al noi que té bona memòria, li basta d’haver llegit de bon grat, i li és permès de fer una pausa. L’escola s’anomena així amb un mot grec (que vol dir «vacança»), perquè es concedeix un lleure ben merescut a les laborioses Muses. Per això, aprèn encara més de bon grat, segur que després vindrà el joc: concedim estones d’esbarjo perquè facin més suau el llarg treball. L’atenció del nen s’afebleix si no es combinen les coses alegres amb les serioses, els dies de festa amb els dies feiners. Aprèn de bon grat, oh nét meu, i no detestis les regnes d’un professor sever.

(Joan Bellès)

Suggeriments d’activitats:

  Cercar informació sobre les Muses i explicar el significat de la primera frase dintre del context.

  Comentar si l’autor valora l’oci per si mateix o només en funció d’un major rendiment en el treball.

  Informar-se (els alumnes de Batxillerat) del significat originari del mot grec scholé i explicar la seva evolució fins a designar l’escola.

Relació amb altres matèries:

—  Psicologia

—  Pedagogia

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per al final de 1r i començament de 2n de Batxillerat, amb ajuda puntual del professor sobre algunes construccions sintàctiques.

El poeta Estaci escriu a un amic advocat recomanant-li que faci un temps de vacances. Li posa exemples d’altres professions en què el lleure combinat amb el treball estimula per a un bon rendiment.

Estaci, Silves IV 4, 28-34; 37-38

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/statius.silvae4.html

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1960

Traducció:

Allibera el teu cor dels neguits i fuig del treball assidu. També el part deposa el seu buirac funest i afluixa el seu arc, i l’auriga refresca dins l’Alfeu els seus cavalls que han fatigat la plana d’Èlida amb llurs curses, i la meva mateixa lira es cansa i cedeix: un descans assuaujat estimula i nodreix el vigor, i el vigor s’acreix després de l’oci. […] Tu també, sense que te n’adonis, obtindràs una nova flama si retrobes una estona el repòs i, revifat, afrontaràs amb joia la feina acostumada. […] Quant a mi, jo conhorto els ocis de la vida amb el cant i corro darrere els goigs capriciosos de la fama.

(Guillem Colom, FBM 1960)

Suggeriments d’activitats:

  L’autor exhorta un amic a prendre’s unes vacances posant-li com a exemple del que fan un guerrer, un corredor de carros a Olímpia i un poeta (l’autor mateix). Explicar les expressions que permeten identificar aquestes tres activitats.

  Dir quins avantatges comporta l’oci segons l’autor.

  Actualment, un descans setmanal i un període de vacances a l’any són drets reconeguts als treballadors en la majoria de les societats avançades. Cercar informació i fer una breu història de com s’han assolit aquests drets.

Relació amb altres matèries:

—  Ciències socials

—  Educació física

—  Psicologia

Nivells per a ser utilitzat:

Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per a 2n de Batxillerat.