Text 1:

Els homes primitius retien culte a alguns arbres i s’aplegaven al seu voltant com si fossin temples.

Text 2:

Un autor pagà del segle I aC planteja si els déus són indiferents a la vida i la conducta dels éssers humans.

Text 3:

Un autor pagà del segle I dC intenta donar una explicació psicològica del fet que els romans (o els grecs) retin culte a nombrosos déus.

Text 4:

En gairebé totes les cultures de l’Antiguitat, hom creia que alguns arbres i plantes tenien propietats sobrenaturals. Això els conferia un caràcter religiós, i eren objecte de veneració amb diversos actes rituals.(Ciències naturals)

Text 5:

Descripció dels sàxons, poble d’origen germànic, que, durant l’època de les migracions en terres de l’Imperi, atacaren sovint els romans a les costes de Bretanya i de la Gàl·lia nord-occidental. L’autor, Sidoni Apol·linar, descriu els seus costums i alguns ritus que practicaven. (Ciències socials)

Els homes primitius retien culte a alguns arbres i s’aplegaven al seu voltant com si fossin temples.

Plini, Història natural XII 3

Text a Internet:

http://www.ukans.edu/history/index/europe/ancient_rome/E/Roman/Texts/Pliny_the_Elder/12*.html

Referència editorial:

Loeb Classical Library, Harvard University Press, Cambridge, Massachusets, Londres 2000

Traducció:

[3] Al començament, el arbres foren els temples de les divinitats, i, seguint els ritus antics, encara avui, a les contrades rurals senzilles, hom consagra a Déu algun arbre d’alçada excepcional, i no venerem pas amb més devoció les imatges resplendents d’or i de vori que els boscos i el silenci que hi regna. Algunes espècies determinades d’arbres han estat sempre dedicades a la seva divinitat particular, com, per exemple, l’alzina a Júpiter, el llorer a Apol·lo, l’olivera a Minerva, la murtra a Venus i el pollancre a Hèrcules; a més, creiem que els Silvans, els Faunes i diverses categories de deesses han estat assignats pel cel als boscos com a divinitats seves particulars.

(Joan Bellès)

Suggeriments d’activitats:

Explicar per què els arbres inspiraven en els homes primitius un sentiment religiós.

Fer dues llistes confrontades de les divinitats esmentades en el text i dels arbres amb els quals estaven relacionats especialment.

Cercar informació d’alguns indrets del nostre país on hi ha, o es diu que hi havia hagut, algun arbre venerat com a sagrat.

Relació amb altres matèries:

— Mitologia

— Ciències socials

— Psicologia

Nivells per a ser utilitzat:

2n cicle d’ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Alta, per a 2n de Batxillerat, amb ajuda del professor.

Un autor pagà del segle I aC planteja si els déus són indiferents a la vida i la conducta dels éssers humans.

Ciceró, La natura dels déus I 3-4

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/cicero/nd1.shtml#3

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1988

Traducció:

[3] Hi ha, doncs, filòsofs i n’hi ha hagut que opinaren que els déus no tenien cap mena de cura dels assumptes humans; però si aquest parer és veritable, ¿quin sentit tenen la pietat, la santedat i la religió? Perquè tot això ha d’ésser consagrat netament i honesta a la voluntat dels déus, si és que el gènere humà rep dons i orientacions dels déus immortals; però si, al contrari, els déus no poden ajudar-nos, ni ho volen ni se’n preocupen, ni s’adonen de les nostres accions, ni hi ha res que pugui brollar d’ells vers la vida dels homes, ¿quin sentit té que preguem, honorem i adorem els déus immortals? I la pietat, de fet, com les virtuts restants, no pot fonamentar-se en una mena de fingida aparença; amb aquella, és necessari suprimir a l’acte la pietat i la religió, desaparegudes les quals, se’n segueix la pertorbació de la vida i una gran confusió; [4] i fins i tot no sé si, perduda la pietat envers els déus, no caurien també la lleialtat i la vida social del gènere humà i especialment l’única virtut superior a totes: la justícia.

(Joan Manuel del Pozo, FBM 1988)

Suggeriments d’activitats:

L’autor, pagà, donant per descomptada l’existència dels déus, planteja una qüestió que afecta la vida i la conducta dels éssers humans. Explicar breument quin és el problema plantejat.

Explicar si per als cristians (o, eventualment, per alguna altra religió ben coneguda per l’alumne) Déu s’implica en la vida dels homes o li és indiferent. Argumentar la resposta amb exemples concrets de la vida quotidiana.

Comentar què representen respecte al tema present algunes expressions ben arrelades en la nostra societat, com «si Déu vol», «amb l’ajuda de Déu», «Déu nos en guard», etc.

Comentar, a la llum de la darrera expressió d’aquest text, una frase que Dostoievski posa en boca d’un dels personatges de l’obra Els germans Karamàzov: «Si Déu no existeix, tot és permès».

Relació amb altres matèries:

— Ètica

— Ciències socials

— Psicologia

Nivells per a ser utilitzat:

Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per a 2n de Batxillerat.

Un autor pagà del segle I dC intenta donar una explicació psicològica del fet que els romans (o els grecs) retin culte a nombrosos déus.

Plini, Història natural II 14-15

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/pliny.nh2.html

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1925

Traducció:

[14] Per la qual cosa imputo a la poquesa humana cercar el semblant i la forma de Déu. Sigui Déu el que es vulgui, si per ventura és cap altra cosa que el sol, i estigui onsevulla, és tot sentit, tot esguard, tot oïda, tot ànima, tot esperit, tot ell mateix. I creure que hi ha innombrables déus, com innombrables són les qualitats dels homes: Vergonya, Pau, Pensa, Esperança, Honor, Clemència, Fe, o creure, com vol Demòcrit, que només n’hi ha dos: Càstig i Premi, és gairebé la més gran de les nicieses. [15] La humanitat, fràgil i treballosa, ha establert aquesta divisió recordant-se de la seva feblesa, per tal que cadascú adorés la part de què sentís més fretura. Encara, veiem canviar els noms de les divinitats segons les nacions, i cadascuna d’aquestes en té d’innombrables, les mateixes divinitats infernals han estat distribuïdes en classes, com les malalties i moltes menes de flagells, les quals voldríem apaivagar per tal com ens esporugueixen.

(Marçal Olivar, FBM 1925)

Suggeriments d’activitats:

Dir si l’autor, que visqué en el segle I i no era cristià, s’inclina per l’ateisme, el politeisme o el monoteisme. Justificar la resposta.

Concretar quins defectes veu l’autor a la religió del seu temps i a què els atribuïa.

Esmentar els qualitats que l’autor atribueix a Déu i dir quines semblances hi ha amb el que els cristians anomenen «atributs de Déu».

Relació amb altres matèries:

— Psicologia

— Ciències socials

— Mitologia

Nivells per a ser utilitzat:

2n cicle d’ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Alta, per a 2n de Batxillerat, amb ajuda el professor.