Guinea Equatorial 2013 Treballem el món contemporani amb l'ajuda del facebook

Mercedes és una noia de 21 anys, una estudiant d'enginyeria agroalimentària a la Universitat Nacional de Guinea Equatorial. Viu a Malabo i utilitza el bus per anar cada dia a la universitat. Malabo, la capital, està situada a la zona nord de la illa de Bioko. Els habitants autòctons d'aquesta illa són anomenats bubis i la ciutat té una població de 211.000 habitants. Tothom parla espanyol. Em va demanar que sisplau tingués paciència ja que només es podia connectar des dels ordinadors de la seva universitat. Em va explicar que tenir internet a casa és molt car i que no tothom pot gaudir d'això. Jo li vaig explicar el tema de les retallades d'aquí, i ella em va contestar que ho veia molt sovint a la televisió: "si lo veo en la tele, con eso de los recortes salís siempre por todos los canales, soy fan del Barça; hablas catalán?". El seu pare treballava per a una empresa d'extracció de petroli, a Bata. Ens comuniquem de manera instantània gràcies a una aplicació gratuïta anomenada Whastapp. És així com parlàvem mentre ella estava al bus de tornada a casa o quan jo tenia hores lliures. Li vaig preguntar si allà tothom tenia mòbil, i em va dir que la majoria de gent. Em va comentar també, que l'internet no és gaire barat, però que hi ha una marca de mòbils xinesos que proporcionen internet ràpid a un preu molt econòmic. Em va comentar que hi havia una reserva natural anomenada Ureka. Es troba en una muntanya de la illa i hi ha tot tipus d'animals com micos, goril·les, tortugues, rèptils, antílops i esquirols. Em va explicar que l'accés a ell és molt difícil i que només alguns estudiants dels Estats Units hi van per extreure proves de fi de carrera. S'hi ha d'anar amb permís del ministeri i amb un guia especialitzat. Li vaig comentar que a Barcelona havíem tingut a en Floquet de Neu, que era procedent de Guinea, i em va dir que no ho sabia. Allà no tenen zoològic i que el govern es centra bàsicament en l'explotació del petroli.

El segon contacte de Guinea Equatorial va ser amb una noia de 20 anys anomenada Beatriz. És estudiant de Recursos Humans a la Universitat de Guinea. També em va comentar que a l'interior del país hi ha zones que no tenen ni aigua corrent ni electricitat ja que la riquesa del país està molt desigualment distribuïda. El que em va sobtar molt va ser el tema dels taxis col·lectius; pel camí el taxista va parant i puja molta gent que no va a la teva mateixa direcció; sempre porten a 4 persones, 3 darrere i un al seient de l'acompanyant. Quan li vaig preguntar sobre política, em va dir que no volia saber ni parlar de res de política així que vaig decidir preguntar-li sobre altres temes. La Viquipèdia considera Guinea Equatorial com un règim autocràtic dirigit pel president Teodoro Obiang. Una tarda em va explicar que s'estaven tancant alguns perfils de facebook temporalment a causa d'una convocatòria electoral; fins i tot tancaven els negocis de la ciutat i es deixaven de vendre begudes alcohòliques.

Eugenio és un noi guineà pertanyent a la tribu dels fang. Quan em va dir que pertanyia a una tribu em vaig sobtar una mica i li vaig preguntar quin altres tipus de tribus hi ha havia. Ell em va contestar que hi ha els bubi, els combes, els ndowe i els fang, que són l'ètnia més forta a Guinea Equatorial. Aquest noi em va contestar amb un interès increïble quan li vaig parlar. Sobre el tema del petroli em va comentar la empresa petrolífera més important que opera al seu país s'anomena Equatorial Guinea LNG (EG/LNG), amb capital dels Estats Units. I una de les coses més sorprenents que em va dir és el següent: nosotros los fang compramos a la mujer antes para poder casarnos, una cierta cantidad de dinero; considero que es absurdo: Jo li vaig preguntar que qui escollia el preu de la dona i em va contestar que això és una decisió dels més vells de la família de la dona; a això li diuen la dote en una mujer i em va dir que les dones estaven d'acord ja que era una antiga tradició. A més a més l'Eugenio em va comentar que li agradava molt la festa i que a Malabo les nits eren espectaculars.

Per a concloure, haig de dir que ha estat un treball molt original, diferent dels que estic acostumada a fer. Ja que a més a més d'aprendre aspectes d'altres països fins ara desconeguts, he pogut fer amistats que un cop finalitzat el treball, penso que perduraran. La veritat és que ha estat tot un plaer poder conèixer altres mentalitats, ideologies i maneres de viure.