El Col·legi Oficial d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya ha presentat l’informe "75 propostes per a l’impuls de la societat de la informació i del coneixement a Catalunya", dut a terme en col·laboració amb els diferents àmbits professionals de les telecomunicacions. Aquest document
expressa el compromís ferm del COETC amb el
desenvolupament de la societat de la informació i
del coneixement a Catalunya com a font
de desenvolupament i benestar social. L’informe s’emmarca dins dels actes de
celebració del 25è aniversari de la primera promoció d’enginyers de
telecomunicació a Catalunya, una professió que ja compta amb més de 5.000
titulats al nostre país.
1) És imprescindible definir un model TIC de Catalunya amb una
visió interdisciplinària i macroeconòmica.
El model s’ha de
fer a mida de les característiques específiques de Catalunya, que exploti les
seves potencialitats i que permeti prioritzar, amb objectius comuns i
homogenis, totes les actuacions relatives a
les TIC.
El model ha
d’identificar els sectors TICque representen oportunitats més grans
per ser desenvolupats a Catalunya, per tal de concentrar-hi els recursos i les
actuacions. També ha d’identificar el paper que han de
jugar les TIC, com a
factor d’innovació i millora de la competitivitat,en la resta de sectors clau de
l’economia
catalana.
El model s’ha de
concretar en un pla estratègic de les TIC amb objectius concrets,
un calendari d’actuacions i una base pressupostària definida, que obligui
les administracions a adquirir compromisos precisos, que puguin ser fàcilment
seguits per tots els agents del sector.
Ha de ser un
model viu, que es fonamenti i actualitzi a partir de l’anàlisi dels principals
paràmetres i indicadors que defineixen la societat de
la informació i del
coneixement, així com de l’estudi de les millors
estratègies i pràctiques en la gestió
de les TIC en l’àmbit regional i de país.
Com a propostes
específiques, entre d’altres, s’aposta per la creació d’un observatori
de les TIC que permeti el coneixement i el seguiment del sector per part de
tots els agents, per a la creació d’un centre integrador i promotor del sector,
així com
d’un centre interdisciplinari de recerca en el coneixement de l’estratègia i la
gestió
de les telecomunicacions en l’àmbit regional i de país.
2) Cal un compromís clar d’inversions públiques i d’estímul a les
inversions privades per al desenvolupament de les infraestructures i
serveis de telecomunicació.
Les
telecomunicacions tenen el doble vessant de negoci per al sector privat i de
servei bàsic per als ciutadans: cal endegar un pla d’infraestructures que
defineixi els
serveis bàsics, les cobertures, les disponibilitats i les qualitats mínimes
exigibles
que s’han d’oferir a tots els ciutadans de Catalunya, i garantir les
infraestructures
per assolir-los. Les inversions privades s’han de complementar amb inversions
públiques a partir d’un model públic/privat de
desplegament i gestió de les xarxes
allà on sigui necessari.
Els plans
autonòmics i municipals d’ordenació urbanística i totes les obres públiques
han d’incorporar d’ofici les intraestructures de telecomunicació que permetin
el desplegament de xarxes troncals i d’accés.
D’acord amb la
Llei d’ordenació de l’edificació, i per tal de garantir el benestar
social i la preservació del medi ambient, s’ha d’exigir el corresponent projecte
de
telecomunicació en tota nova edificació singular (hotels,
hospitals, residències,
biblioteques, centres educatius, centres comercials,
fires...), així com el projecte
específic d’infraestructura comuna de telecomunicació
en les edificacions d’habitatges
(règim de propietat horitzontal).
Cal seguir
apostant pel desplegament de la fibra òptica com a aposta de futur a
llarg termini i compaginar-lo amb tecnologies alternatives a curt termini que
serveixin
per cobrir la demanda en casos específics, així com per avaluar l’evolució
de la demanda real de banda ampla a llarg termini.
S’ha d’endegar
un procés de revisió de reglamentacions i normatives en els
casos que suposen barreres al desplegament d’infraestructures o a la connexió
de serveis.
També ha d’identificar el
paper que han de jugar
les TIC, com a factor
d’innovació
i millora de la
competitivitat, en la
resta de sectors clau
de
l’economia catalana
3) Cal intensificar la promoció d’empreses
i activitats relacionades
amb les TIC com a sector clau de futur
per al benestar social i el
progrés econòmic del país.
El mercat
d’infraestructures i d’equipament de telecomunicació es troba actualment
molt deprimit i amb reduïts marges de creixement, atès que a la crisi global
d’inversions producte de l’esclat de la bombolla
financera, cal afegir la concentració
dels ens reguladors i de les grans empreses del sector a la Comunitat de
Madrid. Per
reactivar el mercat a Catalunya es fa imprescindible seguir
apostant per un o diversos operadors integrals de
telecomunicació, així com
promoure l’establiment d’algun gran ens gestor o
regulador de les telecomunicacions
que creïn sinèrgies empresarials al seu voltant.
Com a gran
projecte que aglutini els esforços del sector, Catalunya gaudeix
d’una immillorable posició per apostar per la implantació de la televisió digital
terrestre: es reactivaria els sector tecnològic
existent, força competitiu, s’explotaria
el potencial de Catalunya per a l’exportació d’estàndards que s’imposin de
facto i
afavoreixin l’exportació, i es donaria un fort impuls a
la producció catalana d’aplicacions
i continguts.
Com a propostes
genèriques, però no menys importants, cal destacar les
següents:
• Potenciar la creació i el suport a les empreses
de base tecnològica, reforçant les iniciatives existents.
• Establir
programes d’ajut, suport, formació i recerca per promoure les TIC a les PIME
com a factor clau de millora competitiva.
• Potenciar,
aclarir i fer atractiva la política
tenen el doble vessant de
negoci per al sector privat
i de servei bàsic per
als ciutadans
d’incentius fiscals a programes d’R+D+i de les empreses,
amb atenció especial a les PIME.
• Desenvolupar
plans específics de promoció de les TIC en els sectors clau de l’economia
catalana.
4) Cal apostar pel desenvolupament
d’aplicacions i continguts, en el marc del sector convergent de l’audiovisual
i les telecomunicacions.
El sector de
l’audiovisual i les telecomunicacions està convergint de manera molt
accelerada i generarà un ampli ventall d’oportunitats
de negoci: creació i digitalització
de continguts, desenvolupament d’aplicacions, serveis multiplataforma,
integració d’aplicacions i comunicacions, etc.
Catalunya gaudeix d’una posició privilegiada
en aquest nou sector convergent per tres motius fonamentals: existeix
un teixit creatiu força consolidat en el sector de continguts, es disposa
d’una
estructura empresarial adequada i hi ha recursos humans
nombrosos i molt ben formats.
Com a actuació
específica, entre d’altres, caldria pensar en la creació d’un “cluster”
del sector de continguts que coordini les actuacions amb un enfocament global,
aglutini els diferents agents de la cadena de valors
i que impulsi les noves oportunitats de negoci:
• Creació de
continguts.
• Digitalització
de fons històrics i culturals.
• Digitalització
del sector audiovisual.
• Desenvolupament
d’aplicacions.
• Serveis
multiplataforma.
• Integració
d’aplicacions i comunicacions.
5) Cal incrementar l’esforç d’R+D i de formació TIC per equiparar
Catalunya a les regions europees capdavanteres.
L’R+D i la
formació són els puntals del progrés i la millora de la competitivitat a llarg
termini de qualsevol país. Els autors de l’informe demanen a l’Administració i
a les forces polítiques un compromís d’inversions en R+D i formació que sigui
quantificable i que permeti equiparar Catalunya a les regions europees
capdavanteres. També s’exigeix la reinversió dels recursos financers provinents
del sector per promoure l’R+D+i del sector mateix (partides provinents de
privatitzacions, venda d’actius públics, taxes radioelèctriques, etc.) i
aprofitar el potencial de la universitat com a principal centre de recerca en
el sector TIC i promoure la transferènciade tecnologia.
Jordi López Benasat
Es muy frustrante que el ponente lea en voz alta lo
que puedes leer sin ayuda en la pantalla.
Fuente: Ilustración de Juan C. Dürsteler , hecha con PowerPoint.