|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|||||||||||
|
|
|
||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
| La màquina tèrmica
Una superfície ideal d’un metre quadrat exposada perpendicularment al Sol, als límits superiors de l’atmosfera terrestre, rebria un flux de radiació electromagnètica igual a 1370 watts (recordeu que aquesta és una unitat que mesura l’energia consumida per unitat de temps. 1 watt = 1 joule / 1 segon). Però la meitat de la Terra està en fase nocturna i l’exposició només és perpendicular en latituds equatorials i al migdia. Això fa que finalment el flux d’energia rebut per cada metre quadrat de superfície sigui tot just una quarta part (343 watts/m2). A aquesta quantitat encara li haurem de restar l’energia absorbida i dispersada per l’atmosfera (entre d’altres coses, per això veiem el cel de color blau) . Finalment, la radiació que arriba a la superfície terrestre, principalment en forma de llum, representa uns 240 watt/m2. Aquesta xifra, però, només és un valor mitjà. El flux d’energia que absorbeix un metre quadrat de la superfície de la Terra depèn de la latitud i la nebulositat. Els vents i els corrents marins tendeixen a equilibrar les diferències de temperatura que es creen entre diferents zones. Aquest desplaçament de masses d'aire i agua fa que tota la Terra es comporti com una màquina tèrmica. Els climes i els fenòmens meteorològics s'expliquen en aquest context. L’atmosfera crea les condicions ambientals que possibiliten la vida. El seu estudi és, en aquest sentit, fonamental. Els fenòmens que hi tenen lloc són l’objecte d’estudi de la Meteorologia i la Climatologia.
|
 |
No tots els llocs de la Terra reben la mateixa quantitat de radiació.
Com que la Terra te una superfície corbada i el seu eix es troba
inclinat uns 23º, la radiació solar arriba de manera més
o menys obliqua a cada zona. Quan la Terra gira al voltant del Sol, la
seva inclinació fa que un hemisferi estigui exposat més
perpendicularment a la radiació que l’altre: aquesta és
la