Rius llacs i atmosfera

Si poguéssim ficar tota l'aigua del planeta en un bidó de 100 litres, l'aigua que contenen els llacs i els rius de tot el planeta a penes representaria 20 cl, és a dir, la mida d'una petita copa de les de licor. A pesar de tot, només l'aigua del llac Baikal, a Sibèria, el que més aigua dolça conté en el món (uns 25.000 quilòmetres cúbics) abastaria pel consum de tota la humanitat durant cinquanta anys.

El riu Amazones descàrrega cada dia quasi 17 km³ d'aigua, i a l'any més de 6.000 km³. El segon riu en cabal, el Congo, aproximadament la quarta part. I tos els rius del món plegats llancen cada any 35.000 km³ d'aigua al mar. Si aquests números ens semblen espectaculars, pensem que tota l'aigua que contenen els rius ara mateix tot just representa quatre gotes en el mencionat bidó de 100 litres.

L'atmosfera pot considerar-se com una espècie d'oceà gasós enganxat a la superfície de la Terra. Per a que l'aigua circuli dels mars als continents, necessàriament ha de passar abans per l'atmosfera. No hi ha cap més manera. Doncs bé, en l'atmosfera només hi ha en un moment donat 13.000 km³ d'aigua, més o menys la meitat de la que cap en el llac Baikal.

No obstant això, la impressió que ens donen les xifres és quelcom enganyosa, ja que no hem tingut en consideració el temps que l'aigua pot romandre a cada lloc (temps de residència) i la velocitat a la qual es renova (taxa de renovació)

Una molècula d'aigua pot romandre atrapada milions d'anys en un casquet polar, milers en un oceà i centenars en un aqüífer. En canvi, a penes estarà uns dies en un riu o en l'atmosfera.

El realment interessant no és l'aigua que contenen aquests compartiments sinó la velocitat a la qual flueix. És més fàcil obtenir aigua d'un petit dipòsit que hi tiri un bon raig, que d'un gran compartiment que ens lliuri el líquid poc a poc, sempre, és clar, que tinguem una manera d'anar omplint el dipòsit petit.

Els oceans i els aqüífers són dipòsits enormes d'aigua que ragen poc a poc, mentre els rius i l'atmosfera són petits dipòsits dotats d'una bona aixeta. El problema és que l'aigua no cau de la mateixa manera en totes les zones de la Terra. En alguns llocs l'aixeta no s'obre mai, en altres està permanentment en funcionament, mentre en uns quants després d'un temps prolongat sense rebre ni una gota d'aigua hi ha una rebentada i sobrevé la catàstrofe.

Pluges regulars, llargues sequeres i inundacions distingeixen a uns llocs d'altres. Tenir en compte això a l'hora de gestionar l'ús d'aquest líquid tan preuat és molt important.