CONSOLAMENT.
Sagrament
d'alliberació del mal, és el baptisme espiritual de Jesucrist,
i desenvolupa un triple paper: evidentment el baptisme, però també
l'ordenació i l'extremaunció.
Suposava consagració i compromís.
El futur cristià rebia en primer lloc la Pregària dominical,
és a dir, la facultat de dirigir-se a Déu en primera persona,
reconegut com un dels seus fills, demanant-li que l'alliberés del
mal. Seguidament la seva renúncia al món maligne, era sacralitzada
per la imposició de mans dels Bons Homes, que cridaven damunt d'ell
l'Esperit Sant. Un cop batejat, el postulant ja era cristià. Bon
cristià, la Inquisició dirà "perfecte" o "perfecta",
en el sentit d'heretge acabat (perfectus= acabat, conclòs, complet.).
En el moment de realitzar aquesta
cerimònia, pronunciaven una sèrie de vots d'essència
monàstica: primerament, el de viure a partir d'aquell moment en
comunitat (o almenys amb un "socius", un company o una companya), també
el de recitar pregàries rituals a les hores indicades, de dia i
de nit, i en les ocasions concretes, i finalment també el d'una
doble ascesi, la dels vots d'abstinència i continència (vida
de castedat absoluta i a part dels períodes de quaresma i de dejuni
ritual de pa i aigua, s'abstenia definitivament de qualsevol aliment d'origen
animal, -llevat de la carn de peix-).
El perfecte o la perfecta, es comprometen
a no cometre cap més dels pecats que l'Evangeli oposa a la llei
de vida del Crist, ja que la mínima falta era un pecat irreparable,
i el mínim mal era el mal tot sencer, que els cristians batejats
amb l'Esperit, concentraven tota la seva atenció a no posar en perill
el sagrament salvador que els havia alliberat del mal.
La mort en estat de perfecció,
la mort "consolat", constituïa en el sentit propi, la bona fi vers
la qual l'ànima encarnada tendia amb tota la seva voluntat de bé.