No trenqueu mai l’encís de dos que es miren. Si cal, esmicoleu el plat bonic de l’àvia, els vidres de casa vostra o de la del veí, la vara de l’alcalde, la pau entre dos estats que acaben de firmar l’armistici, amputeu les cordes vocals de Luciano Pavarotti*, cremeu La Gioconda, destruïu totes les còpies d’El gran dictador, aterreu les piràmides d’Egipte, caleu foc al museu del Louvre... Però no espatlleu mai, MAI, la màgia d’una mirada. Si no em feu cas i us passa alguna cosa, jo ja us he avisat.

*Quan vaig escriure aquestes ratlles Pavarotti encara vivia.