Un vespre d’hivern, mentre passejàvem pel carrer Major, quan els llums ja morien, la gent es recollia per sopar i nosaltres airejàvem les cabòries i els amors, vam conèixer en Joan Boix. Tenia una retirada amb en Woody Allen. Rossenc, tímid, sempre amb el seu abric fosc.

En Joan, amb els ulls perduts a l’infinit, ens parlava del què i el perquè de la vida. Per a nosaltres, tres o quatre anys més joves que ell, aquestes paraules eren estranyes, incomprensibles. Diuen que per ser s’ha de ser diferent, i ell ho era.

Un dia el vam veure, com una aparició, passejar tot sol vora la mar a les dotze de la nit. Buscava el perquè. Mossèn Ramon, el rector, d’una manera molt barroera, ens va dir que era un noi una mica estrany, que no li féssim gaire cas. La nostra interpretació va ser més barroera encara: si el trobàvem pel carrer l’esquivàvem, si em venia a buscar a casa li deia que tenia feina...

Li dèiem en Boixet. Tota la colla, llevat de l’Ernest, se’n burlava.

Un matí de maig, d’un cel blau enlluernador, amb un sol lleugerament picant, la seva mare el va trobar penjat d’una biga de la seva habitació. A la tauleta de nit hi havia la citació per incorporar-se al servei militar.

La Rosa Ezequiel, que el dia abans li havia dit “Tu en aquesta colla hi sobres”, va plorar tot el matí. Els dits prims i ossuts de l’Ernest semblaven més nerviosos que mai. Jo em vaig quedar callat, sense mots, expressivament inexpressiu. Tots volíem esbrinar la causa d’aquesta mort. Usant paraules apreses de poc temps, vam parlar d’esquizofrènia, de paranoia... No coneixíem —ni la coneixem encara— la complexitat del cervell humà.

L’enterrament va ser trist, com tots els enterraments. La caixa era fosca, i en entrar a l’església les rodes de la taula xerricaven, com en tots els enterraments. Hi havia gent que plorava, com en tots els enterraments.

Al vespre, en Robert va encendre una cerilla, la va apagar i somrient va dir:

—En Joan s’ha evaporat.

—¡No siguis bèstia!

Però ell només ens havia mostrat, amb cruesa, la realitat: en Joan s’havia evaporat, i al cap de poc temps vam oblidar-lo.