Chichigalpa és una població de 22.000 habitants (als voltants de 50.000 si contem tot el cens del municipi) que pertany al Departamento de Chinandega (Nicaragua).

Es troba situada a la costa nord-occidental del país, a la zona del Pacífic, molt aprop de la frontera amb Honduras i al peu del volcà San Cristobal (1745m), punt més elevat de la serralada volcànica de Los Maribios, i al costat del volcà Casitas.

La cadena volcànica de Los Maribios comença uns kilòmetres més al nord de Chichigalpa, al golf de Fonseca, on es troba el volcà Cosigüina i arriba fins al llac de Managua amb el volcà Momotombo (i el Momotombito com una petita illa dins ja del llac).

Chichigalpa està situada al bell mig de la plana que baixa des del volcà i arriba fins a la costa del Pacífic.És una zona molt rica des del punt de vista agrícola ja que gaudeix de l'aportació constant de cendres volcàniques transportades des del con volcànic per les pluges. La contrapartida de viure tan aprop dels volcans és la inseguretat constant i el perill de patir esllavissades de terres cendroses inestables, terratrèmols, erupcions de cendres o materials piroclàstics, o inundacions per onades gegants des del mar quan els terratrèmols es produeixen dins de l'aigua aprop de la costa. El fet de trobar-se en la zona de Carib propensa a generar ciclons fa que sovint el país sigui escombrat per aquests ciclons o pels huracans que generen afegint als perills naturals de la zona els que provoquen el vent i les pluges torrencials.L'esfondrament del volcà Casitas (octubre del 98) i l'esllavissada de terres que va seguir i que va matar 2600 persones deixant milers de damnificats és l'exemple recent més dramàtic de la combinació fatal entre la fragilitat volcànica i els excessos climàtics que pateix la zona, afegit tot plegat a la fragilitat dels habitatges i de les infrastructutres, és clar...

El clima de la població segueix el model tropical amb estació seca. Època seca de desembre fins abril i època plujosa entre maig i novembre.El període de sequera és el més calorós. L'època de pluges pot comportar aiguats molt intensos i les temperatures, tot i que no arriben als extrems de l'època seca segueixen sent altes en relació al nostre clima temperat.

La principal activitat econòmica del municipi gira a l'entorn de la canya de sucre i del rom. El Ingenio San Antonio és el tipus de gran fàbrica de sucre d'origen colonial que ha monopolitzat el domini i l'ús de la terra per a produir canya. Això fa que, tenint una terra molt fèrtil, la majoria de la població no tingui accés a la seva riquesa ja que el monocultiu de canya per a la indústria dóna beneficis a la multinacional (d'origen català...) que la explolta i la poca gent que hi pot treballar de manera estable. La resta, s'ha de conformar tenint feina mal pagada a l'època de zafra (quan es crema, es talla i es porta la canya al Ingenio) que dura a tot estirar cinc o sis mesos l'any. La resta del temps gran part de la població activa està a l'atur, sense subsidi de cap mena, i buscant-se la vida com poden. Abans el Ingenio sostenia una colònia obrera ben equipada a l'estil de les que existien a Catalunya. Actualment, l'empresa s'ha tret de sobre totes les compensacions socials, exceptuant un economat que és el testimoni mínim de l'antiga colònia.

La destileria de rom "Flor de Canya" pertany al mateix grup econòmic del Ingenio i aprofita les mèls que queden com a restes un cop feta l'extracció del sucre per elaborar un rom d'alta qualitat per a l'exportació. La gent humil del país no es pot permetre aquests luxes i es fabrica per a ells un succedani de batalla, anomenat genèricament guaro. L'alcoholisme és un problema de primera magnitud entre la població adulta i jove.

Malgrat aquestes dues fonts de riquesa importants, la major part de la població viu en l'extrema pobresa. Tampoc el municipi com a institució rep cap tipus de compensació per radicació, deteriorament, ús de carrers i carreteres, contaminació, beneficis, etc...