|
Si "el bon metge el que ha de fer és entretenir el malalt i deixar que la natura faci el seu fet" (Voltaire), potser també val això: "El bon mestre el que ha de fer és entretenir l'alumne i deixar que la natura faci el seu fet." |
|
|
"... la seva naturalesa pedant, estúpida, no el qualificava per res millor que per fer de mestre d'escola." Jo, Claudi. Robert Graves |
|
|
"S'anomenen grecs tots aquells que comparteixen la nostra educació més que no pas aquells que tenen el mateix origen que nosaltres." Isòcrates |
|
|
Història de Paul Bereyter, mestre alemany, després de la Segona Guerra Mundial. Els emigrats. Eds 62 W.G. Sebald |
|
|
"Un mestre d'escola apareix sempre davant dels seus alumnes com un tipus molt curiós. Té certes frases fetes i els alumnes les noten i se'n riuen sempre que les fa servir. Tothom del món té frases fetes o tics en la parla, però, a menys que es trobi en una posició d'autoritat (com un mestre d'escola, un capità de vaixell o bé un jutge), ningú no se n'adona especialment." Claudi, el déu Robert Graves |
|
"Les dones són adequades per fer d'infermeres i mestres de la nostra primera infantesa, precisament perquè són infantils, ruques i curtes de vista; en una paraula: nenes grans durant tota la vida." Arthur Schopenhauer |
|
"L'educació és una cosa admirable, però faríem bé de recordar de tant en tant que tot allò que realment paga la pena de saber no pot ser ensenyat." Oscar Wilde |
|
"A l’escola [en Jonathan Wild, el futur lladre], va parar tan poca atenció a aprendre, que el mestre, que era una persona molt assenyada i respectable, aviat va renunciar a escarrassar-s’hi i va fer saber als seus pares que el seu fill avançava extraordinàriament bé en els seus estudis i, com que s’havia adonat que les inclinacions del seu alumne cercaven objectius més nobles que les ciències, l’estudi de les quals tothom reconeix que fa molt poc profit i que són un gran impediment per al progrés dels homes en el món, va permetre que s’hi dediqués plenament. Però encara que en Wild no era considerat el més llest per als exercicis escolars, tothom reconeixia que era el més destre en robar-los als companys sense que mai ningú s’hagués adonat d’aquestes activitats furtives, ni tampoc d’altres comeses fruit de les seves grans habilitats, les quals tendien totes cap al mateix fi [canviar la propietat de les coses]." Jonhatan Wild Henry Fielding |
|
|
Carles Llorach |
|