la
Garrotxala
Garrotxa
La Garrotxa, només amb 734,18 km2 d'extensió, és una de
les comarques més
complexes i variades de la geografia catalana. És molt difícil
d'establir paral·lelismes
entre les valls de Sant Aniol o els cingles de Gitarriu i les valls verdes d'Olot,
de la
plana d'en Bas o de la vall d'Hostoles. Això no vol dir pas que no siguin
molts els
trets que agermanen aquestes contrades, la majoria unides per l'eix de comunicació
que enllaça Olot, cap de comarca, amb Girona (per les Planes d'Hostoles)
i amb
Figueres (per Besalú i Maià).
La Garrotxa és la més oriental de les comarques catalanes de muntanya;
les altituds
màximes no superen els 1 600 m. Al N, els Pirineus la separen del Vallespir;
a l'E
limita amb l'Alt Empordà i el Pla de l'Estany, al S amb el Gironès,
la Selva i Osona i a
l'W amb el Ripollès.
Una gran falla inversa ressegueix aproximadament els cursos del Ridaura i el
Fluvià,
dividint la comarca en dues regions: l'Alta Garrotxa i la Baixa Garrotxa o subcomarca
d'Olot.
L'Alta Garrotxa, al N de la falla, limita al N amb el Ripollès pel Puig
Ou i la serra de
Bestracà, amb el Vallespir per la serra de Monars amb el puig de Comanegra
(1 558
m) i amb l'Alt Empordà pel puig de Bassegoda i la serra del Mont (més
a l'E). A l'W
segueix la línia divisòria d'aigües del Fluvià i el
Ter. Al S l'Alta Garrotxa queda
tancada a Castellar de la Muntanya (la Vall de Bianya), el Cós (Montagut),
Sales de
Llierca i la Mare de Déu del Mont (al límit amb l'Alt Empordà).
escriu-me
Text extret de la Hiperencíclopèdia
