Extensió: 29 km2
Població: 27 482 h [1996]
Municipi i cap de la comarca de la Garrotxa, al qual s'afegí
el 1971 el de Batet de la Serra, a la vall alta del Fluvià, localitzat
dins el conjunt de la Serralada Transversal. El terme correspon aproximadament
a una de les fosses tectòniques -el pla d'Olot- formades en relació
amb el camp de falles que afecta aquest sector, que es prolonga fins al
Puigsacalm.
Extensió: 32 km2
Població: 2 745 h [1996]
Municipi de la Garrotxa, a la vall del Fluvià; comprèn
el sector final de la vall de Bianya (des de la seva confluència
amb el Ridaura, límit occidental del terme) i és drenat,
a més, per diverses rieres, entre les quals la de Carreres, afluent
per la dreta del Fluvià, i la del Turonell i de ca n'Illa (límit
oriental), afluents per la dreta.
Extensió: 90 km2
Població: 2 542 h [1996]
Municipi de la Garrotxa situat a la plana d'en Bas, al S d'Olot, travessat
pel Fluvià. És limitat a llevant per la serra del Corb, al
N enllaça amb el pla d'Olot, i a ponent hi ha els cingles de Puigsacalm
(1 515 m alt), la serra de Llancers i la de Sant Miquel; al S,
els contraforts d'aquesta serra. La part muntanyosa del terme és
ocupada per boscs de faigs, alzines i roures, explotats tradicionalment
per a llenya i el carboneig.
Extensió: 5 km2
Població: 2 031 h [1996]
Municipi de la Garrotxa, a la conca mitjana del Fluvià, a la zona de
contacte entre la plana empordanesa i les muntanyes de la Garrotxa. Forma part
de la plana al·luvial quaternària del Fluvià, que drena
el territori amb els seus afluents: la riera de
Capellada i el torrent de Garganell; la llacuna de Besalú, d'origen volcànic,
actua també de col·lector. L'activitat econòmica es reparteix
entre l'agricultura, la indústria i el comerç.
Extensió: 49 km2
Població: 1 445 h [1996]
Municipi de la Garrotxa, a la comarca d'Olot; el terme, que comprèn
la fossa o cubeta de Santa Pau, al SE de la plana d'Olot, és limitat
al S per les serres del Corb i de Finestres (separades pel coll de Fontpobra)
i, al nord, per les serres de Batet i de Sant Julià del Mont (903 m);
és drenat per la vall alta del Ser. Forma part de la regió volcànica
d'Olot i posseeix alguns dels seus antics volcans més importants, com
el turó de Croscat (786 m) i Santa Margarida de la Cot (682 m).
Extensió: 1 km2
Població: 1 006 h [1996]
Municipi de la Garrotxa, a l'interfluvi del Fluvià i del Turonell. El
terme, molt reduït, ha quedat envaït per l'expansió urbana.
La principal activitat econòmica és la indústria: alimentària
(embotits i galetes), adoberies, tèxtil. Hom explota tres pedreres
i hi ha una fàbrica de ciment. La vila (1 025 h [1991], castellfollitencs;
296 m alt), que agrupa tota la població del municipi, s'assenta al caire
d'una notable cinglera de basalt (la roca de Castellfollit) d'uns 50 m d'alçada
i 500 de longitud, tallada en forma d'esperó pel Fluvià i el seu
afluent, el Turonell.