Una mica d'història...

L’empresa Pujol i Bausis, d’Esplugues de Llobregat, data del 1850 segons consta en els propis catàlegs de la fàbrica. Però, d’acord amb els últims estudis efectuats, l’empresa fou fundada el 1858 per dos socis francesos anomenats Màrius Jourdan i Juan Terrada que formen una societat per edificar una fàbrica de rajoles i “ladrillos finos”. No serà fins els anys 1870-75 que Jaume Pujol i Bausis es fa càrrec de la direcció de l’empresa. A partir d’aquest moment la fàbrica pren una nova dimensió. S’inicia una progressiva especialització de la fàbrica de rajoles i esdevé important com a productora de ceràmica artística.

A partir de la mort de Jaume Pujol i Bausis el gener de 1891, el seu fill Pau Pujol i Vilà passa al capdavant de l’empresa, la qual pren el nom de “Hijo de Jaime Pujol y Bausis”. El cert, però, és què la població d’Esplugues l’anomena també “La Rajoleta”, probablement degut a la producció de rajoles de gres realitzades a partir de 1913. És en aquest període (1901-1905) que la fàbrica té el seu primer director artístic Joan Baptiste Alós i on trobem un període d’expansió i de distribució de productes (rajoles, passamans, cartells, àmfores,...) arreu d’Espanya i de ciutats com Oporto, Paris, Marsella i Anvers. Francesc Quer i Selves serà el segon director artístic de l’empresa des de 1914.

Tant Pau Pujol com el mateix Quer volen oferir una producció tècnicament impecable i amb un acurat disseny dels seus productes de tal manera que els millors dibuixants i arquitectes del moment els lliuren projectes per a la fàbrica, d’acord amb els corrents estilístics que marcaven l’època: modernisme i noucentisme.

A partir dels anys 1940 comença la crisi tant de la fàbrica com del sector que culminarà als anys 60 quan després de fer uns intents amb la producció d'esmalts ceràmics ja no va aconseguir reeixir. Va tancar definitivament l’any 1984 amb el nom de “Industrial Ceràmica Vallvé S.A.”

Referències artístiques...

Un cop tancada la fàbrica, el conjunt va ser adquirit per l'Ajuntament d'Esplugues. A l'any 1994 es posa en marxa l'Escola taller Pujol i Bausis a partir d'una iniciativa conjunta de l'Ajuntament i l'INEM. Els alumnes del centre hi treballaran durant dos anys. Dedicats a la restauració de la xemeneia, dels diferents tipus de forns, així com tambéa la construcció d'un edifici de nova planta.

La xemeneia, construïda el 1886 és una obra de maó, cilíndrica d'uns 22 m. d'alçada. Conté una referència formal a les columnes dòriques i és l'única supervivència espluguenca de l'arquitectura industrial. Els forns de tipus àrab consten de dos cossos. En el soterrani es feia la fogaina amb llenya. El sostre, que és alhora el terra del forn superior, està format per arcs rebaixats entre els quals es troba la xarxa (espais quadrats amb les mateixes dimensions) per on passava l'escalfor. A la càmara superior es coïen les peces. El sostre és una volta rebaixada amb lluernes. El centre de la cúpula tenia una obertura que es destapava durant els procés de refredat. Els dos forns exteriors, d'ampolla, són de grans dimensions cilíndriques fets de maó i ferro (a l'estil dels forns anglesos). A la Rajoleta es van coure peces per importants professionals de l'arquitectura com A. Gaudí, Buïgas, A. Font, Domènech i Montaner, Ll Moncunill, J. Navas, Puig i Cadafalch, Ribó, etc. Alguns d’aquests artistes també feien dissenys encomanats per la mateixa fàbrica.

Excavacions arqueològiques amb nous elements (forns, basses, ...) no han fet res més que incrementar el valor arqueològic i tecnològic de la zona.