 |
Els
|
 |
|---|
|
||||||
|
||||||
|
Arnau Pere
I de Malmercat 1128,1169 = Saurina 1158,1168
|
||||||
|
Arnau de Malmercat 1164, 1204 = Geralda ("sororum" de Pere de Vilamur)
|
Bernat 1204
|
Guillem Arnau
de Malmercat 1168, 1204 = Ermengarda
|
Pere Arnau
II de Malmercat 1226
|
|||
|
Guillem de
Malmercat 1240
|
|
Bernat
|
||||
|
Guillem (monjo
de Gerri) 1248,1273
|
Arnau Pere III 1304 = Marquesa |
|||||
| V | ||||||
|
Sibil.la =
Pere de Solmonts
(era fill de Ramon de Solmonts que havia estat apoderat dels comtes Hug i Sibila devant Jaume II)
|
Bernat 1375
|
Pere de Malmercat 1319 - 1355
|
||||
| V V V | ||||||
|
Joan de Solmonts (de Malmercat)
|
Romia
|
Marquesa (morta sense descendència) 1375 = Arnau de Cosserans
|
||||
POSSESSIONS DELS MALMERCAT (en algun moment, segons la documentació)
Castells: Malmercat, Cuberes (a sobre de Gerri), Gilareny (a sobre de Llavorsí), Boldís, Tavascan (en van ser els constructors)
Carlanies: Tornafort, Saverneda, Enbonui, Montenartró
Pobles: "Villa" de Cuberes, Llaborsí, la vila d'Areny (prop de Vilamur)
Terres en els termes de Cuberes, Malmercat, Anàs, Llagunes, Tavascan, Boldís i la Vall d'Aneu
Documents a l'AHCS microfilmats
LLIBRES QUE CITEN ALS MALMERCAT
- Al llibre Els castells catalans, Barcelona, 1979 vol. VI 2a part pàg. 1450
A mitjans del segle XII "Arnallo Petri de Malmercat et Petro de Vilamur" figuren en el "iudicum de querimoniis que sunt inter comitem Paliarensem et Raimundum de Eril" (Liber feodorum Maior, I - ed. F. Miquel; Barcelona, 1945 - pàg. 132). Es tracta d'Arnau Pere de Malmercat actuant juntament amb Pere de Vilamur com a testimonis en un judici on es resolen les diferències entre el comte de Pallars i Raimon d'Erill. Segons els historiadors Tomic i Pujades, guillem de Vilamur i G. de Malmercat participaren en el setge de Lleida. Realitzada la conquesta de Lleida, entre els cavallers que triaren per sepultura la casa templera de Gardeny hi trobem G. de Malmercat [Joaquim Miret i Sans, Les cases de Templers y Hospitalers en Catalunya (Barcelona 1910) pàg. 161.]
- Ignasi M. Puig i Ferreté "El Monestir de Santa Maria de Gerri" Vol I, pàg 308 - 310
Afirma que els estrats de la baixa noblesa, creada a mitjan del segle XI eren formats (entre d'altres) pels "milites" o "cavallarios" que gaudien d'un petit patrimoni territorial i un equip militar molt complet. ( hi pertanyien els Montardit, Sersui i Malmercat) i figuressin en el seguici comtal, on es relacionaven i a la llarga tots arribaren a ésser parents.
Els senyor pallaresos que formaven part del seguici comtal al segle XII. L'arnès del cavaller pallarès era força complet. A finals del segle XI posseïa un cavall, guarniments, mantell, llança i escut. El 1122 hom parla de la lloriga i l'espasa ...Arnaldo Godafredo hizo su testamento por el qual dejó su mantel a Rollano (caballero que posseia grandes bienes en la villa de Estedo, en el valle de Barrabes, en Areny y en Moro) , su caballo al Sto. Sepulcro, su jaez a nuestra Sra de Mencuy, su lanza a Singuero (2) de Malmercat, y su escudo, si es que quisiesse redimirlo, a Pedro Ramon.(2). És Sunyer (doc. 75. Transcripció d'un document sense data)
La primera documentació sobre els Malmercat és de finals del segle XI. Mir Arnau de Malmercat que tenia el castell de Cuberes com a penyora del comte Artau II de Pallars (segons un document datat al 1097) per dos mil mancusos,el donà posteriorment al monestir de Gerri. Formava part del seguici comtal des del final del segle XI (segons dos documents datats al 1083 i al 1096) on figura al costat dels Vallferrera. En un judici del 1110 hi és tractat com a "princeps" és a dir, un dels primers personatges de la cort.
El seu fill, Pere Mir de Malmercat (1106 - 1115) considerava en un document de 1115, tenir en feu el castell de Cuveres que el seu pare havia donat al monestir de Gerri i, després d'unes qüestions amb l'abat, ho aconseguí . Segons A.Coy (Sort y comarca Noguera Pallaresa 1906) "En 1106 Ponce, Abad de Gerri, hizo una concordia con Pere Ramon de Sellui sobre cierto alodio de Siarb y Estaron en presencia de los condes Artal y Eslonza y de sus príncipes Teobaldo Guitardo, Pedro Mir de Malmercat y otros." (pàg. 318)
Arnau Pere de Malmercat, ( 1115 - 1158) fill de Pere Mir, signà el conveni que els monjos feren amb Alegret sobre el castell de Baén (document de 1133) i figura sempre anomenat formant part del seguici comtal d'Artau III de Pallars (segons 4 documents datats al 1137, 1138, 1158). Forma part del tribunal comtal a Salàs al que recorre l'abat de Gerri contra Alegret de Claverol (doc. 126, de 1138). és present a la consagració de l'església de Sta Mª de Gerri i fa donació d'"unam, optimam terram in castro de Cuberas"
En un document (nº 118) datat del 1122 es cita el castell de Malmercat i l'església dedicada a St. Andreu "in castro quod vocatur Malmercad dimisit ecclesie que sita est ante predictum castrum in honore Sancti Andree". L'església és d'una sola nau (segurament originalment era la capella del castell) amb entrada lateral. Està ben conservada. Posteriorment es va afegir un absis. D'acord amb una visita pastoral realitzada entre 1314 i 1315, el deganat de Montenartró agrupava unes 34 parròquies, una d'elles era la de Malmercat.
Arnau de Malmercat el 21 de gener de 1174 signa ("et suos fratres") com a testimoni de l'acta de protecció dels comtes Artal i Guillerma, del mercat de Verneda creat pels vescomtes de Vilamur Pere i Stranea (P. Ostos doc. 4) hi ha un altre document de 1235 que tracta d'aquest mercat: el comte de Pallars Roger de Comenge concedeix una franquícia per 5 anys que eximeix del pagament de la leuda de la sal als habitants de la vall de Siarb que venien sal (comprada al mercat dels dimecres a Peramea) al mercat de la Verneda (P. Ostos doc. 20)
Un fill d'Arnau Pere de Malmercat, Guillem de Malmercat, professà al monestir de Gerri i hi donà, amb el consentiment dels fills i dels germans, tot el que tenia al castell de Cuberes, amb dos masos a Malmercat i Anàs, i mitja coromina a la Llacuna (document de 1204)
Els Malmercat estaven emparentats amb la família vescomtal, els Vilamur (document 199 de 1212)
Un altre Guillem de Malmercat, monjo del monestir que firmà 4 documents del 1248 al 1284 i que l'any 1273, segons una altre document, anà a Marsella com a delegat del monestir de Gerri per tal d'obtenir la confirmació per al recentment elegit abat, Bernat de Toló.
- Jaume Oliver al seu recent llibre El castell de Tavascan afirma (pàg. 47)
"Els Malmercat són una de les famílies nobles del comtat de Pallars, i probablement tenen més importància del que s'ha observat fins avui (Martínez, 1991, p. 34) per manca de més referències documentals..."
Nosaltres trobem els Malmercat a la vall de Cardós des de finals del segle XI. Entre els anys 1082-1115, tenim Arnau Pere de Mal Merchad fent de testimoni a la convinença entre Guillem Orset i el comte Artau sobre el castell de la Torre de Ribera (ADM, Pallars, llig. 16, doc. 964). El 1149, amb motiu de la consagració de l'església del monestir de Gerri, Guillem Arnau de Malmercat dóna un capmàs situat aTabascan, primera vegada que apareix un membre del llinatge al capdamunt de la vall de Cardós (CDSMG, doc. 146). Arnau Pere de Malmercat apareix el 1161 amb Berenguer de Cardós fent de testimoni del bisbe Pere de Vilamur sobre la possessió del castell de Montferrer (DACSU, doc. 1556) i el 1168 fent una donació a la Seu (doc. 1628). El 1204, Guillem de Malmercat posseeix dominis a Anàs, dels quals dóna un mas al monestir de Gerri (CDSMG, doc. 194)
... Just entre els anys 1168-1169, Berenguer de Cardós torna a aparèixer durant una primera evacuació de la degania de Cardós a la catedral d'Urgell per part dels germans Fortuny i Montaner, juntament amb la resta de senyors de la vall ... i una altra vegada Arnau Pere de Malmercat, que signa en primer lloc (DACSU, doc. 1630)
Informació extreta de documents consultats:
Reconeixement de senyoria d'Arnau Pere de Malmercat al comte Hug I (Mataplana) pel feu de Llavorsí i Vall d'Àneu llig 19, doc. 1190: amb data de 1297 Arnau Pere de Malmercat es reconeix feudatari de Llavorsí i altres possessions a la Vall d'Aneu a Hug I, el primer compte de Pallars de la dinastia dels Mataplana (consort de la comtesa Sibil.la) que succeí a la dels Comenge-Coserans. Aquest reconeixement, en els primers moments d'un conflicte successori (Arnau d'Espanya fill de Roger de Comenge era l'altre pretendent), que assolà el Pallars des de 1295 a 1304 implica una presa de posició que va ser bastant generalitzada entre la petita noblesa del Pallars de la època.
El 1298 el vescomte Ramón de Vilamur i Gillem de Castellvell, en nom del comte de Pallars, prometen a Ramón de Bellera la devolució de la fortalesa de Llavorsí. A canvi, Bellera els promet fidelitat de guerra contra el comte de Foix, Arnau d'Espanya i Roger de Convenis.
El 1304 Arnau Pere de Malmercat és elegit marmessor per Bernat de Comenge, germà dels comtes Arnau Roger I i Ramón Roger I, la qual cosa demostra la seva bona relació amb el casal comtal.
El comte Hug de Mataplana escriu una carta a Marquesa viuda d'Arnau Pere de Malmercat que inclou una requisitoria per al seu fill Pere de Malmercat, recriminant-lo per traïdor per haver cedit el castell i el lloc de Llavorsí al comte de Foix i fet homenatge a Roger de Comenge (ambdós enemics mortals meus) (ADM Pallars r.147, llig. 16. Doc. 968. Aquest document que hem copiat tot seguit, ha estat transcrit per Pilar Ostos Salcedo: Sevilla 1985. Tesis Doctoral "Tradición y formas del documento de los Condes de Pallars 1288-1327"] Document nº 125 (ADM Pallars r.147, llig. 16. Doc. 968):
El 16 d'agost de 1319 Hug de Mataplana, comte de Pallars i senyor de Cervelló, va requerir a Pericó de Malmercat, fill i hereu d'Arnau Pere de Malmercat, per a que compareixi devant seu i li presti homenatge pel feu de Llavorsí. "De nos n'Uch de Mataplana, per la gracia de Deu comte de Pallyars e senyor de Cerveylo, al amat nostre en Pericho de Malmercat, fiyl e hereu universal del honrat/ n'[Arnau] Pere de Malmercat za amb entras. Salut e dilectio.
Fem vos saber que lo dit Arnau Pere de Malmercat, pare vostre, del qual vos sots hereu universal, tenia por nos en comanda lo castell/6 e el loc de Lobercuy (Llavorsí), lo qual castell e el loc es cert e fama publica per tota la tera de Pallyars que liura al noble Roger Bernat, per la gracia de Deu comte de Fox, enemich mortal nostre,/seni uno en gran dampnatge e vituperi e deshonor nostra e de tot lo comdat e en gran menyprestriment de nos el estant cavaler e vasayll e sotsmes nostre e nos fiam/ en el lo dit castell ayxi com senyor dum fiar son bo castell en son bo cavaler. E ço qui piyor es que vinia e liura lo dit castell e loc de Lobercuy al dit noble comte de Fox/9 per auls diners sogons fama e rao de les gens de la tera de Pallyiars e ayxi que esta en veritat per les quals coses lo dit nar Arnau Pere, pare vostre, es encorgest en pena/ de cors e d'aver e de tera a perdre.
Item mes com vos siats hereu universal del dit nar Arnau Pere, pare vostre, e tingats e dexats tenir feu o feus per nos e dinç an e dia/ no siats vengut devant nos per fer homenatge e regonexenza del dit feu ho feus, segons que ferse deu per dret e per usanza de Catalunya. Enans siats ates apres/12 de la mort del dit nar Arnau Pere, pare vostre, al noble en Roger de Comenge enemich mortal nostre ab lo qual nos avem auda (odi) e avem guerra e siats de lur companya/ e ayats estat e perseverat ab el de (des de) la mort de vostre pare en za tro al dia duy i encara perseverat, ab aquesta present letra vos citam he us requerim he us amonestam per les / raons, crims e [ ... ] damondits que vos, dins spay d'an e dia comtador apres la recepcio de la present, comparegats devant nos, la hon nos siam, per fermar e estar a dret/15 en nostre poder e de fer e de complir tot ço que a nos se tany per les raons desu con dites.
En altre manera si vos aço no fahiets he no compliets da quel dia a enant la nostra ab-/ sencia ho cutumascia no constrastant, nos enantariem e fariem enantar contra vos e vostre bens segons dret e rao e usanza de Cataluyna.
Datam a Saort digons/ XVI dies anats del mes d'agost anno Domini MºCCCºXIXº
De quibus omnibus predictis, predictus Berengarius Redort mandavit per me notarium infrascriptum ei fieri publicum/18 instrumentum.
Quod est actum XIIIIº kalendas septembrei anno Domini MºCCCºXIX.
Presentibus testibus: Petro de Capellano, notario de Saort, Bartholomeo Tixidor dicte loci de Saort/ et Bernardo d'Arenyele de Malmercat.
Ego Raymundus de Monssor, notarius publichus de Malmercat hoc scribi feci et meo signum possuy.Document nº 126 (ADM Pallars r.147, llig. 16. Doc. 968): El 19 d'agost de 1319 Berenguer Redorts de Sort entregà a Marquesa de Malmercat, viuda de Arnau Pere de Malmercat, un requeriment dels comtes de Pallars per a que el seu fill Pericó de Malmercat presti homenatge pel feu de Llavorsí. "Nooerint universi quod in presencie mei notarii et testium infrascriptorum ad hoc specialister vocatorum die et anno inferious advocatis, Berengarius Redorte de Saort pro nomine, vice et loco nobilium/ domini Hugoni de Mataplana, Dei gratia comitis Pallatiensis et domini de Cervilione, et domine Sibilie, eadem gratia comitisa Pallariensis et domine Cervilionis uxoris dicte domini comitis, presentavit et dedit domine Marquesie/3 de Malmercat, uxori condam Petri Arnaldi de Malmercat, in ospicio castri de Malmercat quandam literam in papiro scriptam, sigillatam in dorsso cum cera rubea cum sigillo mayori predicti nobilis domini comitis,/ cuious tenor talis est:"
Així doncs, Pere de Malmercat hauria canviat de bàndol a favor del pretendent Arnau d'Espanya (Comenge) i hauria posat a disposició d'aquest a més del castell i el lloc de Llavorsí, els castells de Tavascan i Boldís (edificats segurament pel seu pare Arnau Pere de Malmercat) per tal de facilitar el control de la Vall de Cardós als Comenge-Cosserans, amb els quals s'emparentà.
El 1338 Pere de Malmercat fa reconeixement de senyoria al vescomte de Vilamur per Malmercat Tornafort i Montenartró. ( ADM Lligall 2 Doc.115)
El 8 de setembre de 1346 es signà un Concòrdia entre Pere de Vilamur, Vescomte de Vilamur i Pere de Malmercat on entre altres coses Pere de Malmercat cedia el mixt imperi sobre Malmercat, pel que fa a penes de mort i mutilació de membres, al Vescomte Pere de Vilamur (J. Mª. Bringué, ... Descripció del marquesat de Pallars i del vescomtat de Vilamur per Onofre Timbau (1628). Lleida 2001)
En un cens de 1359, (Corts de Cervera) Malmercat, que te 5 focs, pertany al Comte de Pallars (Sic!)
El 1373 Arnau Roger dit Bord de Pallars té la possessió del patrimoni dels Malmercat (Els castells de Malmercat, Boldís i Tavascan) .Considerava que els castells li corresponien "cum suis plenis iuribus et pertinenciis racione fideicomissi" (ADM, Pallars, lligall 12, doc. 559) és a dir com a marmessor de l'herència de la filla de Pere, Marquesa, fins que aquesta tingués fills mascles, segons clàusula del testament de Pere de Malmercat. (ADM Pallars, llig. 26 doc. 1586: sobre la execució del testament de Pere de Malmercat signat el 1355 a St. Geroni de Cosserans. En aquest document Marquesa, la filla de Pere de Malmercat, hereta els béns del seu pare sota la condició de que els seus hereus ho han de ser per línia paterna. Marquesia havia casat amb Arnau de Cosserans, ("viri meus").
El 1373 el castell de Malmercat va ser atacat, robats els béns mobles i ocupat per Roger, germà bord del comte Hug Roger II. (ADM Pallars, llig.12, doc.560) El 1374 (ADM, Pallars, llig. 12, doc 560) té lloc una concòrdia entre el comte Hug Roger II i Arnau Roger, Bord de Pallars, dit també Bord d'Escaló, sobre la compra (acte documentat en cèdula reial) que el comte li ha de fer dels castells i llocs de Boldís i Tavascan per valor de 40.000 sous. La compra es farà per compensar l'ocupació "pro occupacione facta" que el germa bord del comte, Roger de Pallars, havia fet prèviament del castell de Malmercat, per robatori dels seus béns mobles "aprehensione et asportacione quorundem bobnorum mobilium que dicuntur per dictum nobilem a dicto castro abstracta fuisse" i per les despeses que aquesta ocupació havia causat, valorades en 25.000 sous més. El 1375 Sivil·la de Vilamur, vidua de Pere de Vilamur, recrimina a Roger de Pallars per l'ocupació violenta ("manu armata")del castell de Malmercat i demana que el torni al batlle de la Vall de Vilamur Pere (ADM Pallars, llig.2, doc.121)
El 1375 s'inicia un procés plantejat per Joan de Solmonts (Submontibus), també dit de Malmercat, resident a Tremp, contra Arnau Roger, dit Bord de Pallars, per la possessió dels castells de Boldís i Tavascan, amb les respectives fortaleses, homes i dones, rendes, jurisdiccions i altres drets, pel fet que Joan de Solmonts es considerava hereu ex parti patris (segons el testament del seu oncle Pere de Malmercat) dels castells, atès que prèviament havien estat d'Arnau Pere de Malmercat, el qual els havia llegat al seu fill Pere de Malmercat que va morir sense fills barons, deixant heretera a Marquesa que moriria també sense descendència. La línia paterna apuntava finalment a Joan de Solmonts el pare del qual, Pere de Solmonts havia estat espòs de Sibil.la, filla de Arnau Pere de Malmercat. (Veure el quadre genealògic) En canvi, Arnau Roger el Bord de Pallars considerava que els castells li corresponien "cum suis plenis iuribus et pertinenciis racione fideicomissi" (ADM, Pallars, lligall 12, doc. 559).(Era hereu per testament de Pere de Malmercat que havia mort el 1355 sense fills barons?)
A la sentència de 1377 sobre Boldís i Tavascan es dóna la raó a Joan de Solmonts de Malmercat (ADM, Pallars, r. 137, llig. 12, doc. 565) El Comte Hug Roger II de Pallars presenta apel·lació contra l'esmentada sentència (ADM, Pallars, r. 137, llig. 12, doc. 566)Mentre tenien lloc aquests processos els castells en litigi devien estar en mans de gent del comte Hug Roger II.
Joan de Malmercat (de Solmont) va ésser present com a testimoni de la sentència arbitral dictada el 1374 per Jaume dez Puig, escrivà del futur Joan I, entre Hug Roger II i els homes de Sort per una banda i Pere de Vilamur i els homes de la vall de Siarb per l'altra. Marugán i Vallvé, Carme Maria : Els límits entre el terme de Sort i de Vilamur.Un procés del segle XIV. Article a Collegats núm. 7. pag. 109-117
Joan de Solmont de Malmercat també va participar el 1777 com a testimoni en un procés sobre l'execució d'una sentència arbitral sobre els límits entre el terme de Sort i de Vilamur . Aquesta sentència arbitral del 1374 havia estat donada per tal d'acabar amb els enfrontaments que havien ocasionat grans danys i morts entre ambdós bàndols (El del comte Hug Roger II i els habitants de Sort per una part i el vescomte de Vilamur Pere i els homes d'aquesta vall) (ACA. C. Processos 23/1, 1377, 37 folis.) Tot i la sentència esmentada, l'enfrontament devia ser molt fort perquè els homes de Sort armats van impedir posar els mollons de demarcació, als crits de "muyren, muyren, payllas, payllas, muyren, muyren"
En el fogatje de1381 "Malmercat qui és del comte de Pallars" té 5 focs (P. de Bofarull, Col·lecció . Documents Inèdits XII, pàg. 74)
La fi dels Malmercat
Interpretem de tot això que encara que Arnau Pere de Malmercat van prestar homenatge el 1297 a Hug de Mataplana, després van fer costat als pretendents de Comenge-Cosserans. El 1319 el comte Hug recriminava i amenaçava pel canvi d'actitud a Pere de Malmercat que tenia el castell i el poble de Llavorsí a més dels castells de Boldís i Tavascan. (El seu pare, Arnau Pere, havia estat marmessor en el testament de Bernat de Comenge, un dels fills del comte Roger del casal del Comenge.)
Pere de Malmercat detentava també, a més del domini sobre les castells de Llavorsí, Boldís i Tavascan, les castlanies sobre Tornafort i Montenartró. (doc. datat el 1338. ADM Lligall 2 Doc.115)).
Pere de Malmercat va litigar contra Pere de Vilamur, vescomte de Vilamur i com a conseqüència l'any 1346 va haver de cedir al vescomte el mixt imperi (penes de mort i de mutilació de membres) sobre Malmercat.
Segurament Pere de Malmercat entrà en bones relacions amb els Comenge de França ja que la seva filla, Marquessia es va casar amb Arnau de Cosserans. Pere de Malmercat va fer testament el 1355 a St. Geroni de Cosserans. Es possible que els castells de Boldís i Tavascan foren construïts per tal d'afermar les posicions que els Comenge van aconseguir a la vall de Cardòs i que implicaven la feudalització d'una zona que tradicionalment s'havia resistit a avandonar les seves antigues ordinacions.
A la mort de Pere de Malmercat sense fills barons, Arnau Roger dit el Bord de Pallars s'apoderà de les seves possessions al Pallars argumentant ser-ne el fideicomissari. Com a represàlia per la presa de partit a favor dels Comenge-Cosserans el castell de Malmercat va ser ocupat i robat manu militari per gent del comte Hug Roger II el 1373. Arnau Roger dit el Bord de Pallars va protestar front al comte. Els diversos intents (judicis de 1373 i 1375, sentència de 1377) de Joan de Solmonts de Malmercat, que vivia a Tremp, per recuperar les possessions (castells de Malmercat, Boldís i Tabascan) a favor de Romia, filla de Pere de Malmercat, menor d'edat, i d'ell mateix fracassarien perquè al fogatjement del 1381 Malmercat consta com a propietat del comte de Pallars. En el conflicte hi va intervenir com a mitjancera Sibila de Vilamur, vescomtessa, vídua relicta de Pere Vilamur, que tot i donar la raó a Joan de Soltmont, aprofita per a situar a Malmercat dins lo terme del vescomtat de Vilamur (pot se a partir d'una interpretació favorable de la concòrdia de 1346 entre Pere de Malmercat i Pere de Vilamur). Aquest fet i aquella concòrdia de 1346 seran reivindicats pels ducs de Cardona contra els Copons de Malmercat en un conflicte sobre jurisdicció que s'allargarà des del 1600 fins a finals de la dècada de 1630.
Teléf. Monestir de Poblet: 977870089 ext. 237
ALMERCAT
