| És
una unitat, a grans trets triangular, que correspon a una conca terciària
que fou reblerta principalment durant el Paleogen
i bona part de Miocè, amb materials provinents
de les serres que s’anaven aixecant al seu voltant i que delimitaven: els
Pirineus al N, la Serralada Ibèrica al SE i al S, i al SE la Serralada
Costanera Catalana.
A l'inici del terciari, es dipositaren els materials en el gran golf marí que delimitava el massís pirinenc i el massís catalano-balear. D'aquesta fase de sedimentació marina trobem gresos, calcàries i margues gris-blavenques i conglomerats. En una fase posterior es formaren grans dipòsits d'evaporites: les sals sòdiques i potàsiques que cobriren el centre de la conca (Súria, Cardona, Balsereny i Sallent ) i les grans masses de guixos (Ponts i Sanaüja). Una vegada dipositades les sals i reduïda la superfície d’aigua, s’inicia una fase de sedimentació continental dóna com a resultat un rocam constituït per capes de gruixària variable de conglomerats, gresos, calcàries i argiles rogenques. |
||||
|