|
PALEOZOIC
Catalunya
integrava una gran conca oceànica on es dipositaven materials
fins i argilosos que es metamorfosaren i es transformaren es gneis, esquists
o pissarres paleozoiques que afloren en les serralades costaneres. En aquest
gran oceà paleozoic sobresortiren alguns massisos mig submergits
sota l’aigua, un d’aquests era el Massís de l’Ebre. El plegament
hercinià, a finals del Paleozoic determinà l'emersió
del Massís Catalano-Balear que s'ajuntava amb el Massís de
l'Ebre tot formant un gran golf obert pel sud-oest. Això donà
lloc a un canvi de sedimentació; ara, i a causa de la proximitat
de la terra, es dipositaren importants gruixos de conglomerats i gresos.
D’altra banda, simultàniament al plegament, es desenvolupà
una intensa activitat ígnia que donà lloc a l’aparició
de grans masses de roques granítiques, i a la transformació,
per metamorfisme de contacte, dels materials sedimentaris.
MESOZOIC
En el mar
tingué lloc una sedimentació tranquil.la, en ambients marins,
que originà la formació de gran quantitat de material calcari,
tant freqüent en el nostre territori; sobretot a la meitat sud de
les Serralades Costaneres i al Pre-Pirineu.
CENOZOIC
A conseqüència
del moviment de les plaques eurasiàtica i africana s'inicia el plegament
alpí a conseqüència del qual comencen a emergir els
Pirineus.
En l’orogènia
alpina el mar és empès cap al sud-oest, cobrint el Massís
de l’Ebre, i es forma el gran golf estés entre els massissos
pirinenc i Catalano-Balear i en el qual es comencen a dipositar els
materials de la futura Depressió Central. Prop de la línia
de costa s’acumulen gruixos de conglomerants, cap a l’interior es dipositen
successivament les sorres, les argiles i els llims que originaren els gresos,
les margues i les calcàries més o menys margoses que reemplenen
el centre de la Depressió Central.
Més
tard, comença a tancar-se la comunicació entre el golf i
l’oceà on hi queda un gran llac, l’evaporació de les aigües
en aquest mar tancat fa augmentar la concentració de les sals que
cobriren el centre de la conca (Súria, Cardona, Balsereny i Sallent
) i les grans masses de guixos ( Ponts i Sanaüja). Aquestes precipiten
tot formant els grans dipòsits d’evaporites. Una vegada dipositades
les sals i reduïda la superfície d’aigua, s’inicia una fase
de sedimentació continental, una intensa acció fluvial,
dóna com a resultat un rocam constituït per capes de gruixària
variable de conglomerats, gresos, calcàries i argiles rogenques.
Cap a la
segona meitat del Periode Terciari, s'entrà en una fase de distensió
de les plaques, la qual cosa provocà l'enfonsament d'alguns blocs
plegats i fallats .La major part del Massís Catalano-Balear desaparegué
i es formà la Depressió Pre-Litoral entre altres.
Cap a finals
del Terciari, les últimes manifestacions de l'orogènia
alpina modifiquen lleugerament la disposició dels materials.
Durant el
periode Quaternari, l'alternança dels periodes glacials i interglacials
repercutí sobre la potència erosiva de les aigües corrents
generant sobre el territori la formació de terrasses fluvials que
acabaren de configurar el relleu, especialment en el centre de la
Depressio Central. Així mateix, la presència del gel en el
Pirineu acabà de modelar-ne el relleu amb amplis circs, actualment
ocupats per llacs, i valls en U. |