Des del punt de vista de l'estructura social, el concepte de desigualtat social ens remet a l'accés diferencial de les persones als recursos; i el seu estudi és fonamental per tres motius: 1) Perquè l'accés als recursos està relacionat amb les condicions de vida de la gent (salut, habitatge, alimentació,,,); disposar o no de recursos pot condicionar la integració a la societat. 2) L'anàlisi de la desigualtat és important per la relació que hi ha entre els recursos i el poder. Tenir un cert grau de poder és fonamental per defensar els propis interessos. 3) Perquè, des de l'accés desigual als recursos i al poder, es poden generar dinàmiques d'identificació col·lectiva que tinguin la seva base en condicions de vida similars. Per tant, la desigualtat és a la base de la xarxa de relacions socials que constitueixen l'estructura social.
    L'origen de la desigualtat cal buscar-lo en els processos socials i no en causes naturals i/o sobrenaturals (els designis dels déus feien més riques unes persones que altres). Avui, molta gent encara pensa així; però si s'estudien els mecanismes de funcionament de la nostra societat, es poden descobrir els processos socials que generen la desigualtat social.
    Els entesos afirmen, en general, que, malgrat que la desigualtat ha existit sempre, és quan les societats es doten d'una organització i una tecnologia que permet produir i acumular riqueses, que la desigualtat es fa més evident. Per aquesta raó, podem afirmar que en les societats que han desenvolupat sistemes productius que permeten l'acumulació de riquesa, l'origen de la desigualtat es troba en bona mesura en la divisió social del treball.
    La nostra societat (capitalista) organitza la divisió del treball en dos grans àmbits (o institucions): 1) El mercat de treball: es refereix a l'àmbit de la producció a canvi d'un salari. En aquest àmbit hi trobarem ocupacions amb més salari, d'altres amb més prestigi, unes de més estables, altres de no tant, etc. 2) La família: El treball dins la família és un treball ocult, perquè no és reconegut, no és valorat i no rep cap remuneració. I es distribueix segons el repartiment dels papers familiars.
 
 
 

El Capitalisme i les classes socials	La desigualtat per raons de gènere
La desigualtat per raons d'edat	La desigualtat per raons ètniques

El Capitalisme i les classes socials

    El capitalisme, fenomen social que apareix a Europa a mitjan sele XIX, es refereix a la producció per a un mercat amb la finalitat d'obtenir beneficis (acumular capital). El capitalisme coincideix amb l'existència d'empreses industrials, amb una organització racional de la producció i amb la utilització de màquines.
L'eix central d'aquesta lògica és el mercat: per aconseguir acumular capital cal anar ampliant els mercats.
La força de treball esdevé una mercaderia més; d''aquí el nom de mercat de treball (compra-venda de força de treball). El poder econòmic i polític el deté la burgesia. Les relacions de producció es basen en la propietat privada dels mitjans de producció. Es concentra mà d'obra a les ciutats. L'Estat passa a ser el principal instrument d'organització de les relacions socials. A més, suposa un canvi cultural: implantació a la societat de nous valors (racionalitat, eficàcia, individualitat, competitivitat). Això fa que la majoria de les relacions entre les persones estiguin fortament determinades per les regles de l'economia i del mercat.

    A partir dels anys 70 alguns sociòlegs han de la Societat post-industrial (BELL i TOURAINE), tenint en compte dos aspectes: 1) Els canvi profund de l'estructura productiva, que estaria passant a ser productora de serveis en comptes de productora de mercaderies. 2) El paper clau de la innovació científica i tecnològica que condiciona la manera de produir i els objectius de la producció, alhora que revoluciona les bases del poder i de la distribució de recursos.
     En aquesta etapa recent, caracteritzada per la internacionalització de l'economia i de la política -el que alguns anomenen globalització-, es produeixen una sèrie de canvis:

1. Canvis en la producció i l'ocupació: les ocupacions industrials han disminuït enormement, s'han incrementat les ocupacions de serveis (amb diferències en la qualificació necessària), el treball és cada cop més autònom (depèn cada vegada més dels treballadors), el treball és cada vegada més precari (augment de l'atur, treball temporal o a temps parcial, economia submergida), incorporació massiva de la dona al mercat laboral, etc.
2. Canvis en la propietat i en l'estructura productiva: Canvia el sentit de la propietat dels mitjans de producció: amb la societat anònima (molts propietaris) la propietat dels mitjans de producció s'ha despersonalitzat.; propietat no equival a poder: el poder emana del control sobre la producció, sobre les decisions, etc.
3. Canvis culturals: la generalització del dret a l'educació ha fet augmentar el grau de qualificació de la població , però no les possibilitats de mobilitat social (les condicions de partença -sexe, classe, ètnia, etc.- són determinants; generalització de la sanitat; dret a votar, etc.
4. Desaparició del conflicte social: pràcticament no hi ha conflicte sindical; les negociacions són principalment individualitzades i corporativistes.

Es pot establir que l'estructura de classes de la societat capitalista és la següent::

La burgesia: el seu origen es troba en les comerciants del segle XVI que amb el comerç colonial troben noves possibilitats per a l'enriquiment. Amb la Revolució Industrial s'obren noves possibilitats de producció que aprofita la burgesia. Per això, el poder de la classe burgesa es basa en la propietat i el control dels recursos i la tecnologia. Cal fer algunes distincions dins de la burgesia: segons el mercat es pot parlar de burgesia industrial i de burgesia financera; segons el poder, d'alta burgesia i de baixa burgesia. Avui, en general, la burgesia és qui imposa els seus valors i posseeix el poder.
La classe obrera: procedeix de l'agricultura i del sector dels artesans. La industrialització originà la seva proletarització, ocupant-los en fàbriques i concentrant-los en la perifèria dels nuclis urbans. La proletarització també suposà la precarització de les seves condicions de treball i de vida. La classe obrera, tot i que hi ha diferències (peons, obrers especialitzats, homes, dones, nens, natius, immigrants, etc.), es caracteritza per unes condicions bastant comunes d'existència i per la manca total de privilegis. A principis dels anys 30 es produeix una millora de les condicions de vida per la importància que es dóna a la incorporació de la classe obrera al consum (apareixen els subsidis d'atur, empreses estatals, ensenyament obligatori, sanitat pública, etc.)
Les classes mitjanes: es tracta de posicions intermèdies entre la burgesia i la classe obrera sense unes fronteres clares entre elles ni amb una ideologia ni entitat pròpia. En la primera fase de la industrialització estaven formades pels petits propietaris; després s'hi van incorporar els professionals liberals, els tècnics, els funcionaris, etc. Aquests grups es troben més a prop de la burgesia que de la classe obrera, i es caracteritzen per una ideologia conservadora (importància de la propietat, de la família, de l'esforç personal, del treball, etc.).
Els camperols: a Europa s'ha viscut un procés de reducció d'aquest sector i la seva progressiva incorporació al sistema capitalista. Hom pot distingir avui tres grups: una agricultura capitalista, basada en explotacions molt productives i tecnificades; petites explotacions agrícoles, condemnades a desaparèixer; i explotacions mitjanes, modernitzades, però que tenen difícil la supervivència.

Ara bé, avui, per comprendre millor quina és l'estructura de classes caldria tenir en compte el següent:

1. Quina és la naturalesa del poder i qui el deté? La societat actual s'ha fet molt complexa, per la qual cosa es pot parlar de centres diferenciats de poder: l'econòmic, el polític, les comunicacions, la ciència, etc. El poder, doncs, no neix només de l'economia, sinó també de la política, etc. Malgrat tot, el poder econòmic segueix essent clau.
2. Quina és la naturalesa de les relacions entre classes? El conflicte entre classes s'ha institucionalitzat i, fins i tot, regulat. De totes maneres, han aparegut nous moviments de protesta: feminista, ecologista, pacifista, ONGs, homosexual, juvenil, que estan integrats per membres de les classes mitjanes.
3. Existeix una classe dominant com ho era la burgesia? El primer que cal constatar és la complexitat dels sectors dominants en les societats desenvolupades. Les fonts de poder són diverses i els interessos també. Avui s'ha fet més invisible que la riquesa es concentra en poques mans: perquè el poder prové tant de la propietat dels mitjans de producció com del control i la qualificació. El poder avui és control o influència sobre els recursos. Podem afirmar, doncs, que encara existeix una classe dominant, però que està molt diversificada internament.
4. Com és la classe obrera? La classe obrera ha sofert una sèrie de canvis: aburgesament (adopció de l'individualisme, el consumisme, etc.); desunió provocada per la diversitat d'ocupacions, de sous, de problemes; reducció del nombre de treballadors industrials i augment del sector serveis, que és més diversificat.
5. Han canviat les classes mitjanes? Les classes mitjanes juguen un paper integrador i apaivagador del conflicte. Són les que defensen valors com el consum creixent, expectatives de mobilitat, l'individualisme. I basen la seva posició en l'educació i en el prestigi del seu treball. Hom pot distingir-hi dos grups:
 

La desigualtat per raons de gènere
    Una de les formes més visibles de desigualtat és la que es produeix per raons de gènere. Des que naixem ens vesteixen diferent i s'espera de nosaltres un comportament diferent en funció del sexe. A les societats capitalistes, la dona i l'home són iguals davant la llei, però no ho són realment. Només cal consultar algunes estadístiques per adonar-se que encara hi ha àmbits majoritàriament masculins (política, esport, etc.) i àmbits majoritàriament femenins (feines de la llar, infermeria, educació, etc.), que la taxa d'activitat dels homes és molt superior a la de les dones, etc.
    El concepte de gènere s'utilitza per tal de diferenciar els trets biològics (som mascles o femelles) de la construcció social masculí/femení. És a dir, a partir de la diferència sexual es construeix la desigualtat de gènere: no hi ha treballs femenins, sinó que els hi fem.

    La forma per excel·lència de domini de l'home sobre la dona es desenvolupa a través de la divisió sexual del treball. I, malgrat les aparences, ha canviat molt poc. Només cal fer una ullada a com es reparteixen les feines de la llar.
    Històricament, el repartiment de tasques segons el sexe (els homes treballen fora i les dones a casa), prové del segle XIX i és una característica típicament burgesa: es separà l'esfera pública dels homes (política i economia) de l'esfera privada per a les dones ( llar familiar).

La desigualtat per raons d'edat
    Es tracta de desigualtats menys importants que les de classe, gènere o ètnia, que es caracteritzen pel seu caràcter transitori i pel fet d'estar produïdes per la inactivitat laboral. En el món actual hem passat d'una societat en la qual l'augment de l'edat tendia a conferir poder i recursos a una societat en què vells i joves tenen menys accés als recursos econòmics i de poder.

    En les societats avançades, joves i vells pateixen nivells alts de pobresa, i no hi ha massa acord sobre les causes d'aquest problema:

- Uns diuen que les desigualtats d'edat es donen perquè l'edat s'utilitza com a criteri d'assignació de rols.
- Altres diuen que la sortida del mercat de treball (la no entrada en el cas dels joves) és l'element clau per a explicar la precarietat de recursos d'aquests grups d'edat. En el cas de les dones, aquesta precarietat augmenta (dones - velles - soles - pobres).

 El que sí que és clar és que aquest tipus de desigualtat va essent cada vegada més rellevant.

La desigualtat per raons ètniques

    La ciència considera que dins l'espècie humana no existeixen les races. De fet, el terme <<raça>> és una creació humana, una creació socio-històrica que pretén justificar certes desigualtats en funció de les diferències físiques externes. El terme <<etnicitat>>, en canvi, es refereix a la identitat cultural, a les pràctiques culturals que distingeixen una comunitat d'una altra. Per això, els membres d'un grup ètnic es veuen a si mateixos culturalment diferents d'altres grups de la societat, i són percebuts pels altres d'igual manera. Aquestes diferències poden provenir del color de la pell, de la llengua que parlen, de la seva història, de la religió, etc.

    Ara bé, les distincions ètniques no són neutrals: estan associades a formes de desigualtat econòmica o de poder. Per això cal incloure-les a l'anàlisi de la desigualtat social (classes, grups de status, gènere, etc.).
- En el cas de la desigualtat de classe, els fenòmens del racisme i de la xenofòbia estan relacionats amb la immigració econòmica; és a dir, hom és racista amb els immigrants pobres dels països del Tercer Món i no amb els esportistes.
- En el cas del gènere, l'ètnia posa de relleu que les dones, tot i que són tractades com una categoria homogènia, pateixen fortes desigualtats internes; per exemple, la desigualtat de gènere és diferent per a les dones blanques i per a les dones negres.