Autores :
Goya : Introducción
| Goya (1746-1828) és aragonès però va viure
gran part de la seva vida a Madrid, on va fer la seva obra més important. Primerament li
van encarregar els cartrons (pintures fetes amb limitació de colors que es copien
després en tapís) per una fàbrica de tapissos reial (1775-92); fa assumptes populars,
dins d’un esperit rococó, encara que alguns d’ells mostren la vida dura del
poble, com L’Hivern o El Paleta. Alhora es va fer una bona fama com a retratista, fins el punt d’aconseguir el nomenament de pintor del rei (1789); tambè va ser elegit membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts, pintant un Crist a la creu, amb un cos molt bell i fragant, sense traçes de tortura, però sense sentiment religiós que, en general, no l’interessa. Al 1792 va estar molt malalt i es va quedar sord del tot. La malaltia de Goya. M.T. Martínez Torres (al seu llibre Goya, Saturno y el Saturnismo, Madrid, 1993) ha estudiat la malatia de Goya i ha arribat a la conclusió que va patir el Saturnisme que és una intoxicació de pols de plom, absorbit al respirar; el pintor usaba plom per preparar-se la base dels seus colors, el que li produiria la malaltia, coneguda com el colic dels pintors, que dona dolors de ventre, sordesa (la crisi de 1792/3 el va deixar del tot sord), ceguesa i moltes hal·lucinacions i fantasies. Goya explica el que li passava a les seves cartes i la malaltia que s’el endugué (insuficiència renal i hemiplègia) tambè podia estar produïda pel saturnisme. L’artista va aprofitar l’experiència de la malaltia per projectar a la seva obra les seves fantasies de malalt. En aquests anys pinta, al fresc, la ermita de San Antonio de la Florida, i comença a fer gravats; el 1799 publica la sèrie dels Caprichos, un conjunt de 82 on fa una crítica política, religiosa i social de l’época, amb sensibilitat d’il·lustrat; durant la Guerra de la Independència (1808-14) fara una segona sèrie:Los Desastres de la Guerra i encara despres gravarà la Tauromàquia. |
Fa bó i una parella ha sortit a pasejar; ara descansen una estona; ella té un goset petener que s’ha posat a la falda; ell, molt galant, li tapa el sol amb l’obrel·la. La tàpia i els arbres fan el segon pla; temps i natura, tot és favorable pel naixement de l’amor. Goya no ha fet un retrat, observem que els rostres són molt iguals, fins i tot estereotipats: el que ha volgut és pintar una situació. La suavitat de la llum, creant uns efectes molt delicats, és molt bella; l’artista fa una adaptació de l’esperit rococó amb originalitat, preservant el caràcter popular dels models que no són gens afrancesats.
Aquest és un dels molts cartrons que Goya va fer per ser passats a tapís per decorar els palaus reials. Estava al menjador dels Prínceps d’Astúries, al Palau del Pardo; servia per decorar, amb un estil amable, lluny de la pompa barroca, un àmbit casolà. |
|
|
 |
 |
| GOYA (1797): Capricho 43, El Sueño de la Razón produce monstruos, Madrid,Museo del Prado. En: CENTRAL HISPANO (1995): Goya, los Caprichos. | |
| Goya va dedicar-se al gravat per difondre el
seu Art i tenir guanys. Va posar un anunci al Diario de Madrid dient que publicaba aquests
gravats per posar de manifest l’interior de la ment humana i lluitar contra la
ignorància. L’artista presenta la seva visió d’il·lustrat sobre la vida
política, la reina, la religió i els costums; van ser prohibits. Al primer dibuix presenta un home assegut que dorm, repenjat damunt d’una taula; hi ha unes cares amb la fesomia d’ell, aus nocturnes i altres coses al voltant; fixa’t que hi ha un element diagonal, com un cartró, sota de la taula: d’aquí sorgirà la línia diagonal essencial de la composició. Al segon dibuix ha el·laborat més els mateixos elements, donant molta importància a un rat penat. Ha escrit: L’autor dormint i El somni, primer llenguatge universal.; és a dir que l’obra és un autorretrat molt especial de la seva experiència amb els somnis. Quan fa el gravat, fa més petit aquell rat penat i afegeix més aus nocturnes, òlibes i un gat, marcant amb força una línia diagonal. Alguns d’aquests éssers tenen una mirada humana. És ara que escriu el títol: El somni de la raó produeix monstres. Finalment decideix augmentar el contrast, enfosquint el conjunt i il·luminant el cos del qui dorm i alguns animals. Cal notar el constrast gran entre el bloc contundent on es deixa caure l’autor i aquesta mena de fumarada que fa la seva fantasia. Goya ha fet servir el principi de simplicitat, a partir de la primera idea, corregint, aclarint, i treient els elements que restaven claredat a la obra; això és el que fan tots els creadors (com els artistes i científics). També el 1799 pinta el famós retrat de la Família de Carles IV i reb el títol de pintor de càmera del rei. En aquest temps fa les famoses Majas, la nua i la vestida, i continua retratant a la millor societat de Madrid. Alhora segueix pintant el poble, com a grup, en processons i altres festes. |
Goya presenta el rei, destacat, la reina, lluint els seus braços, dels que estava molt orgullosa, amb els seus fills i filles i esposos i esposes. Al fons, en una posició que no és adient per pintar-los, està Goya davant del quadre; és una clara referència a Les Menines (pàg….). L’obra denota un canvi molt gran en la consideració del rei, des de l’època de Velázquez; ara el pintor és quasi bé igual a ell i no té cap problema en posar-se a la mateixa alçada que els models, el que era impensable per Velázquez; la caiguda de l’Absolutisme encara no s’ha produït però la seva fi ja és inminent i aquesta aproximació, si no igualació, entre el rei i el seu pintor ens ho diu. Cal notar la tècnica del pintor; per la roba usa una pinzellada desfeta, vist de prop no es reconeix cap objecte, que prenen forma en la distància, donant amb gran veritat els lluents i les qualitats variades de les robes. En canvi, per les carns (cares i mans) posa el color en pinzellades petites, que es fonen entre sí, sense traç visible, que donen una impressió de pell nacrada; la imprimació del quadre (la primera capa de pintura damunt la tela) és de color vermell viu, damunt de la que hi va posant el blanc de les cares; en assecar-se, es transparenta el vermell (veladura), donant una qualitat rosada d’un gran efecte. Goya ha fet un retrat del que els reis van quedar molts contents (en deien el quadre de tots junts) però l’artista ens diu a nosaltres el que ell pensava dels seus models i presenta, per exemple, ben clarament la debilitat del rei o la presunció estúpida de la reina. |
