Autores :
Goya : Las Majas
 |
 |
| La Maja desnuda
era de Godoy el 1800. S'ha de veure dins d'una certa llibertat sexual a l'Espanya de
finals del XVIII, com el costum del cortejo (un home acompanya, potser
equivocament a una dona casada) Carles III ordena a Mengs arreplegar totes les obres d'art
de les collecions reals amb molts nusos per a cremar-les, inclosos, Tizianos, Veronesos,
Renis, Rubens... Mengs va proposar posar-les al seu estudi, on estaven el 1776. El 1792,
Carles IV va intentar cremar novament les pintures; el Marques de Santa Cruz va dir que es
portessin a l'Academia de Belles Arts on persones intruides poguessin veureles. Durant
Josep I van ser exposades a l'Academia pero van ser ocultades novament, el 1814. Finalment
es van transferir al Prado el 1827 La Maja desnuda estava en una sala amb altres
figures de Venus (una mena de galeria pornográfica), copies de pintures famoses de grans
pintors, tot dones nues: era una contravenci¢ de les normes morals. El nu transformat en
icona, emmarcat i sequestrat per a la adoracióprivada en una manera tan obsesiva que
reconeix el tabu moral. Goya va fer una dona nua, per continuar la tradició de dones nues
de la Historia de l'Art. Goya no estaba comode, no va repetir el tema. S'accepta que la Maja
vestida es va pintar despres (la primera referencia el 1808); es considera pendant
de l'altra: gitana nua i gitana vestida; sembla ser, hi ha algunes referencies, que les
dos obres es veien en relació, una estaba rera l'altra o havia un mecanisme que feia
aixecar la vestida i apareixer la desnuda. Sembla que estiguin fetes per ser vistes en
successio: la vestida omple la tela i hi ha molts punts de reclam, sabatetes, ombra al
pubis, corbes de la cintura cap el pit, expressio provocativa de la cara. El fons es
mostassa que contrasta amb el fons sepia de la desnuda, els brillos son grocs, mentre que
a la desnuda son gris clar; els colors de la roba la fan destacar molt, la nua sembla com
mes timida; la vestida sembla una mascara de la nua, identifica sexualitat femenina amb
artifici. No sembla un retrat, es una mascarada, invita a aixecar la mascara...i veure la
nua. Es una gitana, un grup social marginal, dona el estereotipo sexual de les classes
baixes i carnaval. Goya identifica sexualitat amb mascarada, disfressa, buidant a la dona
de sentit sexual. La inquisicio es va enterar i, al 1814, va convocar Goya perque
expliques les pintures de les majes (es la primera vegada que es dona l'apellatiu), per
raons morals, pensant que era una optica afrancesada, que difonia pintura obscena: una
ostensible correlacio entre imagineria sexual i politica subsersiva.
A partir de: TOMLINSON (1991).: Burn It, Hide it, Flaunt It. Goyas's Majas and the Censorial Mind. Art Journal, 50,4 , pp. 59-64 |
|
|
|
