Introducción : Preliminares
L'individu
i els seus drets, les seves llibertats, són el gran descubriment social del segle XVIII;
ja l'Art Rococó havia començat a posar de manifest el plaer i la satisfacció
individual, i els canvis polítics de les Revolucions burgeses enderroquen els sistemes
absolutistes, portant governs basats en la Llibertat, que serà la gran força de l'Art
del segle XIX. Al segle XVIII hi ha molts
contrastos entre el Barroc, l'Art de propaganda de l'Església i dels Estats, i el
Rococó, que està centrat en el individu i els seus plaers i serà l'Art de la primera
part del segle.
A la segona meitat apareixerà un nou estil, el
Neoclàssic, que tambè contrastarà amb el Rococó, considerant-lo decadent i proposant
un Art de propaganda que eduqui al poble en les virtuts morals per un nou temps; aquest
estil voldrà exaltar l'ordre i la claredat però, novament, apareixerà un element de
contradicció, quan Goya ens obrirà el fons del cor humà, mostrant el que hi ha ni que
sigui el més negre ni més retorçat; d'altra banda, la seva obra proposa obertament com
a matèria prima de l'Art l'individu en els seus pensaments, el que és molt original,
perquè abans, fins el Barroc, els aspectes purament individuals no es tractaven mai. |
De la pompa del grand goût, passant per l'austeritat del
Neoclàssic, fins arribar a l'expressivitat romàntica: |

|
 |
 |
RIGAU (1701): Luís XIV, óleo sobre
tela. En: TRIADÓ (1986): Las Claves del Arte Rococó, 7. |
DAVID (1793): Marat
asesinado, óleo sobre tela. En: GOMBRICH (1996), Historia del Arte, 484. |
GOYA (1821): Saturno,
óleo sobre muro pasado a tela, 146 X 83. En: DE ANGELIS (1974), lám. LVIII. |
Context:
Hi ha grans avenços tècnics, que són
consequència dels descubriments que la Revolució Científica va fer durant el segle
XVII. Gràcies a l'invent de la màquina de
vapor s'iniciarà la Revolució Industrial i també hi haurà grans canvis a l'Agricultura
(el que es coneix com la Revolució Verda).
Això farà que l'estructura social, als països
industrials, tambè es renovi: les ciutats creixen molt, la burgesia es converteix en un
grup poderós, perdent importància, però no privilegis, la noblesa, sorgeix el
proletariat, el grup dels treballadors, que viuran en unes condicions molt difícils.
En l'Economia comença a perdre pes l'Agricultura com a
principal font de riquesa, per l'aparició i expansió de la Indústria i el Comerç;
alhora, aproximadament des de 1720 fins els anys de 1780, és un temps de prosperitat, el
que és molt important per l'Art, que floreix en les époques de bonança.
La Religió, que havia justificat l'estructura del Món,
i de la Societat, i que explicava tota la Realitat segons la Fe, entra en crisi a
consequència de la importància que es dóna a la Raó. |

Jefferson, Monticello, a Charlottesville (1809). A:
GOMBRICH (1997): Historia del Arte, 314.
|
El 1776 les colònies angleses
a l'Amèrica del Nord declaren la seva independència de la metròpoli; formaran els
Estats Units, el primer païs del món amb un sistema democràtic. Els edificis que es construeixen en aquests anys primers són
d'estil neoclàssic, semblants als europeus però, pels americans, tenen un significat
especial: no solament són els primers sino que tambè expressen, en l'harmonia de les
seves proporcions, en la solidesa dels seus materials, i en la serenitat de les seves
línies, l'esperit de llibertat que va dur a aquells homes a lluitar per la seva
independència. |
|