Introducción : El concepto de Rococó
| El Rococó presenta els gustos de la burgesia. És un estil intimista i
lleuger, lluny de la pesada pompa d'abans, i busca el plaer individual; ens presenta una
forma de viure on el que importa no és el Rei o Déu sino allò que un pot viure i tocar
en la seva experiència concreta, fins i tot fugissera i imprecisa, i que ens dona
satisfacció. El Rococó |
Aquest interés per l'experiència, viscuda en el temps, fa que la forma es disolgui, tingui molt de moviment, i es prefereixen les estructures amb moltes corbes a les escairades. Si abans la contundència era fonamental ara interessa que tot sembli lleuger, com sense pes ni matèria. |
 GUARDI (1782): Concierto, óleo sobre tela. En: TRIADÓ (1986):Las Claves del Arte Rococó, 11. La festa és allò més desitjat, present a tantes pintures. Aquest desig de viure sentint passar el temps amb plaer fa que la Música tingui molta importància, perquè és un art en el temps que sap expressar aquesta voluntat d'anar d'una delícia a una altra, sempre delicada, vibrant i lleugera. Naturalment aquest esperit manifesta una voluntat de fugir de la realitat: la situació vital que té la majoria de la gent és terrible i els rics, que viuen bé gràcies a la misèria dels pobres, no hi volen pensar, cercant distraccions. .
Nosaltres vivim a un món al que tot està en relació i això ens sembla normal, però no sempre ha estat així. El món europeu va anar entrant en relació amb altres cultures des de finals del XV, exportant la seva cultura i refusant la dels altres; és al segle XVIII que es comença a acceptar (importar) els productes culturals d'altres països, primerament d'una forma superficial i com una moda, especialment de l'Extrem Orient, la Xina: la porcel·lana, les sedes, les estampes i altres objectes de luxe seran apreciats a Europa i influiran a l'Art europeu. |
La
experiència ha de ser sempre grata; ara no interessa prendre consciència dels grans
valors sino viure alegrement; així podem comprendre les paraules de Talleyrand quan va
dir (ja entrat el XIX): qui no ha viscut abans de la Revolució, no coneix l'alegria de
la vida.
El gust per la novetat farà buscar altres realitats i es
posarà de moda l'exòtic (que tindrà tambè una gran trascendència en l'Art dels segles
XIX i XX), ara el xinés: es faran cases i salons xinesos, fins i tot s'aixecaran algunes
pagodes (com a Kew Gardens, a Londres), per decorar els jardins, i haurà una gran demanda
de la porcel·lana xinesa i d'altres productes de l'Extrem Orient. Aquest plaer que busquen els compradors d'Art s'ha de produïr sempre en un entorn comfortable i luxós; és fuig de la serietat del Barroc però és busca la comoditat.
Els grans assumptes, tot i que es segueixen fent, prenen un caràcter fals i teatral i es prefereixen els temes íntims, el que es propi d'una societat que persegueix, abans que el bé del grup, la satisfacció individual. |
 Fins i tot els retrats dels reis canviaran el to heròic del Barroc i presenten
la humanitat del model: ja no és un tità sino algú com els altres homes (La Família de
Carles IV).El Rei, al final del periode, és un
home com nosaltres: de Carles IV només llueixen les condecoracions i no cap qualitat
excepcional, com era el cas de |
|
Lluís
XIV.
