Thorvaldsen serà qui donarà cos a aquest estil sever, contingut, que expressa una moral mitjançant el seu model de bellesa física, seriosa i harmoniosament proporcionada; són uns personatges on nomès hi ha una satisfacció, la del deure acomplert, i pels que l’alegria de viure no existeix.

Canova (1757-1822) fa una versió més dolça i encarnada d’aquest estil, amb una tècnica que li permet donar a la pell una qualitat molt delicada, plena de gràcia i frescor.

THORVALDSEN (1826/7): José Poniatowski, escayola. En.CRASKE (1997), Art in Europe..., Oxfrod-New York, Oxford University Press, 258.

Thorvaldsen (1770-1848)

És l’escultor que expressa més clarament l’ideal neoclàssic; va viure gran part de la seva vida a Roma, va ser molt famós a la seva época però avui el trobem fred, com massa concernit per la noble simplicitat i serena grandesa, de la bellesa ideal que defensava Winckelmann.

La seva obra és d’una perfecció glaçada, precisa i ben dibuixada, presentant uns éssers que no tenen sentiments com els nostres, que són d’un altre món, on s’actúa, es pensa però mai es riu.

Treballà a Roma i prop de Venècia, on va tenir el seu taller; és el rival de Thorvaldsen, que era un home del Nord, mentre que Canova és clarament un llatí i vol que les seves obres tinguin l’esclat de la vida, amb una qualitat gairebé física.

Amb una tècnica extraordinària sap fer unes escultures dolçes, d’una temàtica propera al rococó, però amb un altre caràcter, menys directe; acaba els seus marbres amb un esclat finíssim, tenint les pells dels seus personatges la llum de les perles o la finor del cutis d’nen petit; és un tret ideal però que l’espectador reconeix com a desitjable i possible.

Aquí un noi una noia, molt joves, quasi bé dos nens, es van a fer un petó; ella és la ment (psique, en grec), ell és l’amor físic (cupido, desig, en llatí): els dos elements s’ajunten com estan unides dues baules a una cadena.

CANOVA (1783): Amor y Psique, barro cocido; 25 cm. Venecia, Museo Correr. En: HONOUR (1997), Le Néo-Classicisme, paris, Livre de Poche, 122.

CANOVA (1783/93): Cupido y Psiquis; mármol, 45 X 58 X 43 cm. Paris, Museo del Louvre. En ENCICLOPEDIA UNIVERSAL DE LA PINTURA Y ESCULTURA (1982), Madrid, Sarpe, Vol. 3, 907.