Autores : Tiépolo : Venècia, els Vedutistes i la pintura al fresc de Tiepolo
 CANALETTO (1723), El Gran Canal, óleo sobre tela, Colección Tyssen-Bornemisza, Madrid. En: CALVO (1997), Historia del Arte, Madrid, Santillana, 369. Veduta vol dir vista; a Venècia van apareixer alguns artistes que pintaven panoràmiques de la ciutat que abarcaben un camp molt ampli, possiblement usant unes lentes especials a les seves càmeres obscures per preparar els seus quadres; el tema sempre és el mateix (la ciutat amb la seva animació, els perfils dels edificis es retallen sobre un cel blau, i els canals amb les gòndoles); resultaba molt pintoresc pels estrangers, especialment anglesos, i hi va haver una gran demanda d’aquests quadres, autèntics retrats de la ciutat; el tema no era original i ja al XVI, Bellini havia pintat la ciutat amb l’excusa de presentar el recorregut d’una processó. El pintoresquisme és important durant els últims anys del XVIII i tambè va haver-hi demanda d’aquest tipus de quadres a Sevilla, destacant el seu cel blau, els edificis amb caràcter, que podien ser d’un decorat teatral, amb models vestits amb robes pintoresques. També a Venècia hi ha pintors importants que pinten al fresc, com Tiepolo. |
El fresc és per pintar una superfície gran. L'artista ha de revocar la paret amb morter de calç (com si l'enguixès, aquesta primera mà és l'arriccio , pronunciar arritxio). Damunt hi pinta amb tinta vermella (anomenada sinòpia) el seu motiu. Després la torna a enguixar (aquesta segona capa s'anomena intonacco, pronunciar intónaco) i llavors hi posa el color, que dissol en aigua, llevat del blau que només es pot fer al sec. |
